Les sargantanes urbanes s'han tornat sorprenentment socials

Un nou estudi revela que l'estructura de les ciutats obliga la sargantana urbana a abandonar el caràcter territorial i forjar vincles més forts per sobreviure, una troballa que redefineix la nostra comprensió de l'adaptació animal.

Un estudi publicat a la revista Biology Letters revela que les sargantanes roqueres (Podarcis muralis) que habiten en nuclis urbans desenvolupen una vida social sorprenentment més rica i complexa que els seus parents del camp.

La investigació constata que la vida a la ciutat està reconfigurant profundament el comportament social d'aquests rèptils, portant-los a teixir xarxes socials molt més complexes del que es podria esperar una criatura tradicionalment solitària.

L'equip de recerca, liderat per Avery L. Maune de la Universitat de Bielefeld, va estudiar poblacions de sargantanes en hàbitats urbans i no urbans de Croàcia per comprendre com la urbanització afecta les seves interaccions.

Treball de camp

A través d'un treball de camp, que va incloure el marcatge i l'observació de 94 individus, els científics van construir mapes de xarxes socials basats en la proximitat entre els animals.

Els resultats van mostrar que les sargantanes de la ciutat no només tenien un major nombre de connexions socials, sinó que també desenvolupaven vincles més forts i freqüents en comparació dels seus parents del camp. Mentre que el 81% dels individus urbans estaven integrats a una xarxa social, només un 23% dels rurals mostrava alguna connexió detectable.

Hàbitat urbà

L'explicació a aquest canvi de paradigma social no sembla residir, com es podria pensar inicialment, en una major densitat de població. Tot i que hi va haver una lleugera tendència a una densitat més gran a les zones urbanes, l'estudi va demostrar que aquest factor no era el motor principal de l'augment de la sociabilitat.

En canvi, els autors proposen que la clau es troba a la mateixa estructura de l'hàbitat urbà. Les ciutats, amb el mosaic d'edificis, murs i paviment, fragmenten l'entorn i confinen les sargantanes a "illes" d'hàbitat més petites i aïllades. Aquesta limitació espacial redueix la capacitat dels individus per evitar-se mútuament, forçant trobades més freqüents i perllongades.

Referència

City lizards are more social. Avery L. Maune et al. Biology Letters, 24 September 2025. DOI:https://doi.org/10.1098/rsbl.2025.0326

Tolerància social

A més, els recursos essencials com els refugis, l'aliment o els llocs per prendre el sol estan distribuïts de manera irregular i concentrada a les ciutats. Per exemple, els murs de pedra ofereixen abundants esquerdes que serveixen de recer i afavoreixen la superposició espacial de diversos individus. Davant d'aquesta situació, defensar un territori exclusiu perd sentit i resulta energèticament costós. En el seu lloc, sembla imposar-se una estratègia de més tolerància social, que permet a les sargantanes accedir als recursos compartits minimitzant els conflictes.

Aquesta adaptació conductual podria ser fonamental per a la supervivència de moltes espècies als ecosistemes modificats per l'ésser humà. En tornar-se més tolerants, les sargantanes no només eviten el desgast de les agressions constants, sinó que també poden beneficiar de la informació social per desenvolupar-se en paisatges complexos i impredictibles. Aquest canvi podria portar fins i tot a l'aparició de noves estratègies socials, com el pas de la territorialitat a jerarquies de dominància, segons els investigadors.

Això no obstant, aquesta nova vida social no està exempta de possibles conseqüències. Una taxa més alta de contacte en xarxes més connectades podria facilitar la transmissió de paràsits i malalties. Així mateix, la restricció del moviment podria augmentar l'endogàmia dins dels pegats d'hàbitat.