La gran indústria càrnia aposta per la sostenibilitat i la innovació
Empreses i experts debaten en una jornada sobre el present i el futur del sector porcí i reivindiquen el paper de les càrnies com a motor econòmic.
Taula rodona / Aniol Resclosa
El sector porcí posa el focus en la sostenibilitat i la innovació com a palanques de competitivitat. Així ho van manifestar els protagonistes de la jornada «La revolució porcina: transformar el present per liderar el futur», celebrada aquest dimarts a l’Hotel Ultònia de Girona, organitzada per Prensa Ibérica, Diari de Girona i INTERPORC.
Les empreses van exhibir compromisos tangibles com la regeneració i reutilització de l’aigua, l’ús de plaques solars o la implementació de programes de benestar laboral, entre d’altres. Tot i així, des del sector alerten que els reptes a què s’enfronta la indústria càrnia no només depenen de la tecnologia, sinó també del relat que aquesta construeix i del talent.
«Hem de ser conscients de les amenaces. Cal estar preparats i donar-li importància a la bioseguretat»
L’acte va ser inaugurat per Josep Callol, director de Diari de Girona, que va destacar la importància de la jornada per reflexionar sobre on es troba actualment el sector i cap on ha de dirigir-se en el futur. A continuació, va intervenir Rosa Altisent, directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat. Altisent va emmarcar el moment «de canvi» del sector dins d’un «canvi global» i va recordar el pes del porcí en l’economia catalana, amb 5.800 explotacions actives. Va remarcar l’aposta per les plantes de biogàs, la necessitat de complir i avançar en normativa de benestar animal i la importància de la bioseguretat: «Hem de ser conscients de les amenaces i estar preparats», va dir, al·ludint també a la situació del boví amb la dermatitis nodular.
«El sector porcí ha de liderar el relat, s’han dit afirmacions sobre nosaltres que no són certes»
Des d’INTERPORC, Alejandro Vicente, membre del departament de comunicació, va reivindicar el paper de Girona com a «exemple d’internacionalització del sector porcí» i va defensar la necessitat del sector d’alçar la veu: «S’han dit afirmacions sobre nosaltres que no són certes; és el moment que el sector lideri el relat». Vicente va aportar una dada per quantificar la importància del sector a la província: «A Girona es realitzen uns 10,5 milions de sacrificis de porcs», prop de la meitat de tot Catalunya.
«Tenim el repte de convertir Noel en la millor empresa per treballar a la província de Girona»
Un sector «tractor»
Durant la primera taula rodona –moderada per Oriol Puig, subdirector de Diari de Girona–, Jordi Port, director corporatiu de comunicació i sostenibilitat de Noel Alimentaria; Joaquín Navarro, responsable de sostenibilitat de Costa Brava Mediterranean Foods; i Pilar Puig, gerent d’Olot Meats, van debatre sobre com la sostenibilitat impacta a tota la cadena i genera retorn econòmic al territori.
Jordi Port va definir el sector com a «tractor» a la província de Girona i va quantificar el seu efecte multiplicador: «Per cada lloc de treball que crea Noel, se’n generen 4,5 més a la Garrotxa». Port va destacar que el 90% dels proveïdors de la companyia són de proximitat i va situar el talent i el benestar laboral com a eixos prioritaris de l’empresa.
«No ha de perdre’s la part tradicional del sector, però hem d’integrar les noves maneres de fer»
Va explicar que Noel va oferir fins a 55.000 hores de formació el 2024 als seus treballadors. En total, hi va haver 25 promocions internes i tenen per objectiu convertir la companyia en «la millor empresa per treballar de la província» per atraure i retenir talent. Per això, la firma garrotxina ofereix opcions com teletreball, flexibilitat horària, retribució flexible i espais comuns, com zones esportives o una cantina corporativa.
Quant a la sostenibilitat en els envasos, Port va advertir que «pel tipus de producte que elaboren les càrnies, el plàstic continua sent la millor opció, en termes de qualitat i seguretat alimentària.» Tot i així, va defensar el treball que realitza Noel per minimitzar-ne l’ús i el seu impacte, afirmant que «el gran debat sobre el plàstic passa per fer-ne un ús responsable, basat en les quatre erres: reduir, reciclar, reutilitzar i reemplaçar, i veure si el consumidor està preparat per adaptar-s’hi. Fa falta un canvi de mentalitat».
«La situació a nivell global fa que Europa torni a ser el nostre punt de mira quan fins ara ho era l’Àsia»
Per la seva banda, Pilar Puig va descriure la situació global que viu el sector porcí, amb la Xina com a principal país productor mundial, seguit dels Estats Units, el Brasil i Espanya. En aquest sentit, va assenyalar el Brasil, que acaba de superar Espanya en producció, com un gran competidor amb costos molt més baixos.
La gerent d’Olot Meats Group va contextualitzar aquesta situació en un escenari de costos a l’alça. «Els salaris al sector han crescut un 23% en els últims anys», va afirmar. La companyia està present en 120 països, però la conjuntura dels diferents mercats ha provocat que «Europa torni a ser el nostre punt de mira, quan abans ho era Àsia», va explicar Pilar Puig.
«La dieta no és només el que mengem en el nostre dia a dia sinó tot el que l’envolta»
En clau de sostenibilitat, Puig va destacar que el 20% de l’aigua que utilitza l’empresa és regenerada, tot i que podria ser més. «La normativa marca límits sobre per a què es pot utilitzar aquesta aigua; el dia que s’ampliïn, podrem estendre la regeneració», va assenyalar. També va posar el focus en el talent: «El procés primari no resulta prou atractiu per als joves, sovint per desconeixement.»
Durant la taula rodona, Joaquín Navarro, responsable de sostenibilitat de Costa Brava Mediterranean Foods, va explicar que la companyia es troba en «un moment de professionalització de l’estructura». També va alertar que les diferents situacions que es viuen a escala mundial obliguen el sector a adaptar-se en un «context exigent i molt canviant». De fet, la firma gironina s’ha d’ajustar a aquestes circumstàncies, ja que una part important de la seva facturació, fins al 41%, depèn del comerç exterior.
L’empresa, que ocupa unes 4.000 persones, va remarcar que «hem de ser exigents, perquè els estàndards de qualitat són cada vegada més grans i hem de mantenir-los». Navarro també va reflexionar sobre com han canviat els perfils dins del sector carni: «Tenim des de perfils més tradicionals fins a més tecnològics. Crec que no hem de perdre la part més tradicional, ja que el nostre producte ho és, però també hem d’integrar les noves maneres de treballar».
«La clau de l’èxit del sector és l’interès per la investigació i aplicar la ciència per avançar»
Quant a sostenibilitat, el responsable de Costa Brava Mediterranean Foods va destacar l’aposta de l’empresa per l’autogeneració i l’energia verda. «Hem reduït la nostra petjada de carboni un 47% i hem disminuït l’ús de plàstics», va assegurar Navarro.
Consum de carn
A la segona taula rodona, «Sabor i ciència a la taula: tradició i innovació», amb María Pérez, membre del Comitè Científic de la Fundació Dieta Mediterrània; Carmen Carretero, professora emèrita de la UdG i directora científica del Campus d’Alimentació i Gastronomia; i Joan Juncà, cap de sala del restaurant Ca l’Enric, es va reivindicar la cuina com un espai clau per a la salut.
María Pérez va alertar sobre els hàbits basats en el consum d’ultraprocessats i va remarcar la importància de cuinar a casa i seguir la dieta mediterrània, amb productes com la carn, les verdures o l’oli d’oliva, com bones opcions per a la salut.
«La cuina està de moda, però la feina a la sala és un altre món. Ara, ningú vol ser cambrer»
Pérez va afirmar que «la dieta no és només el que mengem, sinó tot el que l’envolta». Va destacar «la importància de cuinar els aliments que consumirem, ja sigui a casa o acudint a restaurants de cuina tradicional». A més a més, va assenyalar que «menjar en companyia, amb més comensals, és molt beneficiós. És més saludable per al nostre organisme que fer-ho davant un ordinador o menjant un entrepà pel carrer».
Per la seva banda, Carmen Carretero va assenyalar «l’interès per la investigació» com una de les claus de l’èxit del sector i va destacar «l’esperit de col·laboració, fins i tot entre competidors», dins de la mateixa indústria càrnia.
El cap de sala del restaurant Ca l’Enric, Joan Juncà, va afirmar que «haurien d’ensenyar a tallar pernil a la universitat». Juncà va advertir que dins de la gastronomia hi sol haver modes efímeres amb alguns productes, i que la tonyina és un exemple d’això.
Sobre el talent al sector, va explicar que hi ha dues realitats, ja que «la cuina està de moda, però la sala és un altre món; ningú vol ser cambrer». Per revertir aquesta situació, va relatar que han ajustat horaris, han optat per formar des de zero part del seu personal i han posat la vida del treballador al centre: «Si no dones temps lliure als teus treballadors, acaben marxant», va concloure.
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós
