«Avui s’ha obert la biblioteca al públic per primera vegada. L’acollida no ha pogut ser més entusiasta». Així comença una de les primeres entrades del dietari de les bibliotecàries de Puig-reig, un petit tresor que es conserva al fons documental de la biblioteca Guillem de Berguedà, que aquest any commemora 70 anys d’història.
Des d’aquell primer dia, l’equipament ha estat testimoni de nombrosos canvis socials i tecnològics. De ser un refugi cultural en plena dictadura, va passar a impulsar els primers cursos de català, fins a acollir l’arribada dels primers ordinadors. Tot i el pas del temps, la implicació en la vida social i cultural del poble s’ha mantingut intacta. «La biblioteca no s’entendria sense els seus usuaris ni sense la participació de les entitats locals. En un poble petit com Puig-reig, la biblioteca és molt més que un espai per a la cultura, és també un punt de trobada per als veïns», explica l’actual directora, Queralt Ambròs.
L’equipament va obrir les portes l’any 1955 als baixos de la Caixa d’Estalvis de Manresa, a la plaça de la Creu. «Va ser una obra social que es va oferir al municipi en un moment en què gairebé no hi havia biblioteques al Berguedà», explica Ambròs. En aquell temps, la biblioteca comptava amb un fons de 1.500 volums de temàtiques diverses, en l’àmbit de les lletres, les arts i les ciències, tal com recull l’article d’un diari de l’època que va cobrir l’esdeveniment. L’obertura de les oficines de la sucursal va motivar la presència de diferents autoritats, entre elles el bisbe de Solsona del moment, Vicente E. Tarancón, que va oferir la seva benedicció al nou equipament.
La primera biblioteca era un espai de petites dimensions en comparació amb l’actual. Una de les primeres bibliotecàries, Roser Pous, que va ser directora del 1971 al 1994 , recorda que hi havia dos pisos, i al de sota s’organitzaven activitats per al poble. «Fèiem cursos de català, sessions de teatre, conferències i, fins i tot, el mossèn preparava la canalla per a la catequesi», explica Pous, que recorda renyar sovint els nens perquè no fessin soroll. Amb el temps, aquell espai es va haver de destinar a un fons documental que anava creixent.
En aquella època hi havia molta feina a inventariar els llibres. «Teníem calaixeres plenes de fitxes escrites a mà, eren altres temps», rememora. Abans de l’arribada d’Internet, també omplien moltes estadístiques sobre quins eren els llibres més llegits i organitzaven dossiers i retalls de diaris per temàtiques. «Qui era molt hàbil en aquesta feina era la Maria Cinta, una de les bibliotecàries històriques», comenta Pous. Gràcies a aquest treball de formigueta, l’equipament s’ha convertit avui en un important fons documental de revistes i documents de l’època. «La Cinta fins i tot guardava tots els recordatoris de la gent del poble», afegeix.
Quan els DVD eren l’estrella
La biblioteca inicial va quedar petita a mesura que el fons documental creixia (l’any 1994 ja hi havia 12.000 volums), i va ser en aquest moment que es va veure la necessitat de traslladar l’equipament a la seva segona casa, a la plaça Nova. «Va ser un gran salt, ja que vam passar d’un espai petit i fosc a un lloc nou, ampli i amb més llum natural», recorda Mireia Castillo, la directora que va inaugurar la segona biblioteca.
«Dels calaixos plens de fitxes de llibres vam passar a un espai amb els primers ordinadors i material audiovisual de préstec com els CD o els DVD, que eren el caramelet del moment», comenta Castillo. Amb la incorporació del material audiovisual, la biblioteca es va convertir en un lloc per escoltar música o veure vídeos. «Abans era una biblioteca molt silenciosa, però amb els canvis d’hàbits dels usuaris hi havia més soroll», destaca Castillo. En aquell nou context, se sentia sovint el «xxxt!» de les primeres bibliotecàries, que consideraven que aquell entorn era massa sorollós i, en alguna ocasió, fins i tot, van haver d’avisar la urbana.
Durant aquella etapa, també es va canviar el nom de l’equipament, que fins aleshores s’anomenava biblioteca de Puig-reig, i es va buscar alguna personalitat important per la història del municipi. Finalment, es va decidir batejar amb el nom de Guillem de Berguedà, en honor al trobador català que va viure al castell de Puig-reig. El canvi de nom va arribar en una època de canvis, en què igualment es va continuar potenciant els clubs de lectura, les hores del conte, les xerrades, així com les exposicions de pintors locals.
Més enllà de la lectura
La voluntat de fer de la biblioteca un espai que va més enllà de la lectura es preserva actualment en les instal·lacions actuals, que es van obrir l’any 2014 per dotar l’equipament d’un espai més modern i espaiós que la ciutadania ja ha fet seu. Actualment, l’espai disposa d’una sala per llegir la premsa diària, dues sales d’estudi amb ordinadors, una sala principal amb un fons de 30.000 llibres de temàtica diversa i un espai reservat a la literatura infantil.
«Tenim un fort vincle amb les escoles i cada mes organitzem un club de lectura molt potent amb 130 nens que venen per comentar un llibre i participen en una activitat», explica Ambròs. Si bé assegura que «els nens i els adults són dos col·lectius que no tenen problemes per llegir», reconeix que costa més d’engrescar als adolescents. «Hi ha una època en què es perden perquè tenen altres interessos i les pantalles tampoc ajuden, però, quan es fan grans i tenen família, tornen i és una forma de tancar el cercle», destaca.
Per a Ambròs, el que ha mantingut dempeus la biblioteca durant aquestes set dècades és el seu arrelament al municipi de Puig-reig. «Hem de donar les gràcies a tots els veïns del poble i a totes les entitats que han participat activament en la vida de la biblioteca. Sense ells no tindria sentit», conclou.
NEUS SANTÍAS
Usuària històrica
«Quan em busquen, ja saben que soc a la biblioteca»
Si cada persona té un lloc al món, el de Neus Santías, veïna de Puig-reig, és la biblioteca municipal. «M’ha acompanyat al llarg de la vida», explica. Va ser una de les primeres usuàries del servei i ha viscut totes les seves transformacions. Actualment, continua sent una de les lectores més fidels, ja que cada tarda hi acudeix per llegir la premsa diària i les revistes. «Quan em busquen els de casa, ja saben que soc a la biblioteca», assegura.
Des del primer dia que va obrir, va convertir la biblioteca en el seu refugi habitual. «Sempre m’ha agradat llegir, i hi anava per passar l’estona», recorda. En aquells anys, explica que les bibliotecàries registraven a mà tots els llibres que s’emportava cada usuari i així es podia saber quines lectures havia fet cadascú. «Aquesta era una de les coses bones que hi havia abans», comenta.
Al llarg d’aquests setanta anys, Santías ha participat en nombroses activitats de la biblioteca, com ara les exposicions o les festes d’aniversari com la dels 25 anys. «He vist de tot i he conegut totes les bibliotecàries», explica amb orgull. Avui, però, el que realment l’omple de satisfacció és poder acompanyar la seva neta a la biblioteca i ajudar-la a fer els deures.
ROSER POUS
Directora de la primera biblioteca de Puig-reig, a la plaça de la Creu
«Vaig estudiar de gran per poder dirigir la biblioteca»
Una de les persones que coneixen com ningú la història de la biblioteca de Puig-reig és Roser Pous, de 96 anys, que en va ser la directora durant 25 anys, entre el 1971 i el 1994. Va viure la darrera etapa al primer edifici i va entrar a formar part de la història de l’equipament per casualitat, com ella explica, o potser per la seva sensibilitat envers la cultura. «Els llibres sempre m’han agradat, i encara m’agraden», explica.
Aquesta passió li ve de família, especialment del seu pare, Joan Pous, alcalde de Puig-reig durant la República i una de les víctimes del nazisme. D’ell va heretar l’amor per la cultura. «Era una persona molt culta i molt sensible. Sabia escriure molt bé. Encara conservem les cartes que va enviar a la meva mare i a la meva àvia», explica el fill de la Roser i net de l’exalcalde, Joan Foix.
Quan va acabar la Guerra Civil, la família es va veure obligada a marxar a l’exili a França durant set anys. «Vam marxar just el dia que complia deu anys», recorda la Roser. Després de passar per diverses ciutats, es van establir a la localitat de Castres. El seu pare, però, va ser detingut pels alemanys al nord de França i deportat al camp de concentració de Gusen, on va morir. La seva memòria ha estat sempre molt present en la família i en el poble, on es va col·locar una llamborda en record seu.
Un cop de retorn a Puig-reig, Pous va treballar un temps en una fàbrica de gases local fins que un dia la van venir a buscar a casa per oferir-li la direcció de la biblioteca. «Hi vaig entrar de casualitat, quan un dia van venir a trucar a la porta de casa i em van preguntar si m’interessava», explica. L’únic inconvenient era que només tenia estudis primaris, així que va decidir reprendre la formació cursant el batxillerat superior. «Cada tarda marxava una hora a Berga, on feien classes per a adults», recorda.
Així va començar una trajectòria professional que la portaria a dirigir la biblioteca durant 25 anys. Va començar el 1971, quan l’equipament encara ocupava uns baixos a la plaça de la Creu. Recorda amb tendresa com omplien les fitxes dels llibres a mà o com anotaven pacientment en el dietari tots els moviments que es feien a la biblioteca. «Quina feinada teníem, però quina sort haver-ho viscut!», diu mentre fulleja les fotografies antigues que es conserven en un dels àlbums de l’exposició.
D’aquella època també en guarda el record de les classes de català que s’hi organitzaven, en plena transició, quan molta gent encara no havia pogut aprendre la llengua. Ella mateixa també hi impartia classes de francès, una llengua que dominava bé després dels anys d’exili.
Tot i que es va jubilar abans de veure inaugurada la nova biblioteca, va deixar escrit aquest desig en la seva darrera entrada en el dietari: «Avui faig 65 anys i és el meu darrer dia de feina. Somiava poder inaugurar la nova biblioteca, però no ha pogut ser. Ara somio poder-la gaudir ben aviat com a lectora». Un somni que va poder complir. Avui, una malaltia li dificulta la lectura, però l’emociona veure que la biblioteca segueix plena de vida.
Una ruta sobre els 70 anys d’història
Per celebrar i reviure la història compartida de la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, s’ha organitzat un acte central el dia que justament es commemoren els 70 anys de la inauguració de l’equipament, el pròxim dimarts, 11 de novembre, a les 5 de la tarda. La celebració consistirà en una ruta per les tres biblioteques, un recorregut que traçarà el viatge físic i temporal de l’equipament a través del municipi. Durant la ruta, es llegiran fragments dels diaris personals de les bibliotecàries que, al llarg dels anys, van documentar el dia a dia de l’equipament, oferint una visió íntima i humana de la seva evolució. Un cop a la biblioteca actual, els assistents podran gaudir d’una exposició commemorativa. Es tracta d’una mostra que inclou algunes de les joies del fons documental com ara els primers carnets, les fitxes dels usuaris o els mateixos dietaris. A banda, també s’exposaran fotografies, cartells antics i material històric que ha conservat l’equipament al llarg d’aquests 70 anys. Actualment, la biblioteca compta amb prop de 2.500 usuaris amb carnet, una xifra que subratlla la seva importància com a servei públic essencial. A l’espera de tancar el balanç d’activitat d’aquest 2025, les dades confirmen que la biblioteca continua sent un punt de trobada, aprenentatge i cultura per a totes les edats.
