Passejant pel carrer Buxadé –a tocar de la plaça de Sant Pere de Berga, al cor del barri vell–, resulta inevitable no fixar-se en una casa que, de seguida, captiva l’atenció de qui hi passa. La seva façana, plena d’elements decoratius singulars, ja convida a aturar-se. És, però, a través d’una de les finestres de la planta baixa on es deixa entreveure el seu veritable encant: una majestuosa armadura de cos complet presideix la sala d’entrada, acompanyada d’altres objectes antics que, ràpidament, desperten la curiositat i el misteri.
Cal Sarraís és una antiga casa noble del segle XVIII, catalogada com a bé cultural d’interès local (BCIL). Entrar-hi és fer un autèntic viatge al passat: cada racó es conserva amb cura i manté intacta la seva essència, com si el temps s’hagués aturat. A més, l’immoble acull una extensa col·lecció d’antiguitats de diferents èpoques, que contribueixen a reforçar el seu caràcter únic. Darrere, es troba la família Calveras Font, responsable de la restauració, la conservació i el manteniment d’aquest emblemàtic espai patrimonial.
Datada del 1760
Cal Sarraís (núm. 14-16) és una casa allargassada amb soterrani, planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Els soterranis van ser construïts aprofitant el desnivell entre el carrer Buxadé –antigament anomenat carrer de les Canals– i les Voltes d’en Claris. La data de construcció que figura inscrita a la façana és 1760. L’habitatge es va construir damunt d’una antiga edificació medieval que, molt probablement, podria haver estat vinculada amb un convent o un espai dedicat al culte. «Cal Sarraís forma part d’una etapa de la història de Berga que, malauradament, ha quedat força oblidada i es coneix poc, però que és molt interessant», declara Màrius Rubiralta, professor emèrit i rector de la Universitat de Barcelona (2005-2008).
«És una casa especial i emblemàtica; transmet una màgia i un encant que realment costa d’expressar», assegura l’historiador Toni Gol. En aquesta línia, Gol apunta que «hem de tenir present que és un indret amb molta història i on hi ha viscut gent molt influent: des de notaris, metges, advocats i un llarg etcètera». «Ens hem d’imaginar que, en aquella època, el carrer on s’ubica Cal Sarraís era el més important de Berga», remarca.
A la façana hi destaca la simetria de múltiples obertures amb reixes de ferro forjat i tot un seguit d’elements escultòrics que decoren el ràfec de la teulada i la porta d’accés. Els ferros forjats i motius ceràmics de les finestres sobresurten damunt de l’arrebossat blanc de la paret. Dues portes donen accés a l’interior de l’habitatge. La més noble és flanquejada per columnes que acaben en dos capitells amb motius vegetals, i al seu damunt hi ha gravada la inscripció «Aedes munias has invictas». L’altra, més austera, és flanquejada per dos capitells amb la representació d’un rostre humà. Un altre aspecte a destacar de la façana és la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, un dels elements més antics de Cal Sarraís.
Cada estança, una història
Un cop s’obre la porta principal, al nivell del carrer Buxadé, s’accedeix a un rebedor –on s’exposa la famosa armadura– que dona pas directament a una majestuosa sala-menjador. Aquesta estança està presidida per una imponent taula ovalada de marbre, situada al centre de la sala, i escalfada per una llar de foc. Del sostre, format per bigues nobles, penja una gran làmpada d’aranya que il·lumina l’espai. Les parets estan ornamentades amb diferents retrats dels membres de la família Sarraís, que contribueixen a submergir-se dins l’atmosfera familiar de la casa.
En un dels racons de la sala, destaca un espai dedicat a la mestra pianista Jacinta Farré i Bacardit, amb un piano que evoca la seva memòria i el vincle profund de la casa amb la música i la cultura. Al fons del menjador, s’obre una galeria amb un gran finestral des d’on es pot contemplar el jardí de Cal Sarraís. A mà dreta de la galeria, trobem un dormitori des del qual es pot baixar al jardí a través d’una escala exterior, mentre que a l’esquerra hi ha una cuina.
El despatx del doctor Sarraís
Des del rebedor, a la banda dreta, s’arriba al despatx del doctor Sarraís, un espai que conserva una antiga i enorme caixa forta, així com diversos instruments per a practicar intervencions quirúrgiques. Les parets de la sala exhibeixen nombrosos diplomes, certificats i documents que són testimoni de la seva trajectòria professional i reflecteixen la importància que va tenir aquest metge berguedà.
Aquest despatx dona pas a un solemne dormitori que estava destinat a acollir les autoritats eclesiàstiques quan feien nit d’un viatge o amb motiu de la celebració de l’eucaristia en esdeveniments familiars. L’habitació compta amb un llit amb cortinatges de grans dimensions, així com diverses casulles i altres peces eclesiàstiques dipositades en un dels armaris. Un dels elements més singulars i destacats de l’estança és un retaule, datat del segle XVI, que representa la vida de Crist i els apòstols.
El jardí, espai de socialització
El jardí és un dels espais més significatius que formen part de la casa. Al llarg del temps, ha anat adoptant diferents usos segons les necessitats de cada època: en un primer moment, va funcionar com a hort i zona de cria d’aviram per a l’autosubsistència; més endavant, es va utilitzar com a espai de socialització i esbarjo familiar. Organitzat en dos nivells diferenciats, el jardí està ornamentat amb una font en forma de cova i una densa vegetació. Aquest espai exterior es comunica, mitjançant una portalada, amb la planta de l’oratori familiar i la capella, que es troben al soterrani de la finca.
La capella, que també disposa d’accés pel carrer de les Voltes d’en Claris, està presidida per una imatge de Nostra Senyora de Sarraís. Accedint per la porta de l’esquerra, s’entra en un espai ampli: l’oratori familiar. Aquest espai, amb la presència d’un seguit d’arcs, compta amb un banc reclinatori clerical per a tres persones. Al centre, entre columnes, crida l’atenció un gran seient pel bisbe, utilitzat durant les celebracions litúrgiques.
Una de les peces més remarcables, també, de l’oratori familiar és un orgue de pedals datat del segle XVIII. En un lateral de l’estança hi ha un petit altar amb la tomba d’un soldat de les Creuades, una nombrosa col·lecció d’imatges religioses de totes les mides, quadres del Dr. Sarraís, entre altres objectes.
Catalogació del patrimoni
Cal Sarraís està catalogada com a bé cultural d’interès local (BCIL), una figura de protecció patrimonial reconeguda per la Llei de Patrimoni Cultural Català. Aquesta catalogació implica el reconeixement oficial del seu valor històric, arquitectònic i social. Al mateix temps, l’immoble es troba inventariat als Mapes de Patrimoni Cultural elaborats per la Diputació de Barcelona, amb un informe realitzat per l’historiador Albert Rumbo el 2001.
Alhora, des de l’Associació de Veïns del carrer Buxadé, s’ha posat en marxa una iniciativa de catalogació del patrimoni familiar existent al barri vell. Aquesta tasca inclou tant béns immobles, mobiliari i arxius documentals.
La finalitat d’aquest projecte és doble: d’una banda, documentar, conservar i protegir el patrimoni cultural que forma part de la història de la ciutat; i, de l’altra, millorar les condicions d’aquests espais perquè puguin ser visitats per la ciutadania, afavorint-ne així la divulgació i reconeixement.
En aquest context cal tenir present que, arran de la modernització urbanística de Berga a començaments del segle XX, moltes de les famílies que vivien en aquesta zona van optar per traslladar-se als nous eixamples que es van construir a la ciutat.
Llavors va començar una lenta degradació del barri-carrer, que s’ha vist agreujada amb el pas dels anys.
La nissaga Sarraís, l’evolució sota un mateix sostre
La minuciosa investigació realitzada a partir de l’extens arxiu històric i documental que conserva la família ha permès identificar la presència dels Sarraís a la ciutat de Berga des de l’inici del segle XVIII. D’aquesta manera, s’ha pogut determinar que el matrimoni format per Josep Sarraís i Maria Claris van tenir un fill, Francisco, i dues filles, Maria i Antonia. L’hereu berguedà va ser Francisco Sarraís i Claris (1785-1818), que es va casar amb Josefa Benet, de Bagà, i van tenir tres fills: Josep, Antoni i Ignàcia.
Josep Sarraís i Benet (1817-1878) va exercir de metge i cirugià des de l’any 1844, així com també va ser alcalde de Berga el 1863. Es va casar amb Jacinta Bacardit i Ribera (1834-1896). Jacinta, filla de Ramon Bacardit i Maria Ribera, tenia tres germans: Josep (1837), Pere (1841), Ramon (1844), i tres germanes: Eulàlia (1836), Dolores (1847) i Emilia (1851). Aquestes dues darreres van viure a Cal Sarraís.
El seu germà, Antoni Sarraís i Benet (1815-1873) va estudiar Dret a la Real Universitat de Cervera i va ser procurador del Jutjat de Primera Instància de Berga. Als 28 anys, va ser capità de la Milícia Nacional de la Partida de Manresa i Berga durant la Primera Guerra Carlina, concretament de la segona companyia del barri de les Canals, amb 120 homes. Antoni va contraure matrimoni amb Josefa Serra (1818-1868) i van tenir dos fills: Francesc Xavier (1855) i Isabel (1856-1894).
Per altra banda, l’altra germana, Ignàcia Sarraís i Benet (1812-1881), es va casar amb el farmacèutic Francisco Porta i Ferrer. D’aquesta unió, l’any 1851, va néixer Francisco Porta i Sarraís, metge, que es va casar amb Lluïsa Galobart, de Manresa (1852-1935). El matrimoni va tenir quatre fills: els dos més grans van morir abans de complir els 19 anys, i els altres dos van ser l’arquitecte Emili Porta (1886-1963) –arquitecte municipal de Berga durant gairebé quaranta anys i considerat també com l’arquitecte de l’alt Llobregat– i l’artista Josep Porta (1888-1958).
Arran de la mort de Josep Sarraís, la seva dona, Jacinta Bacardit, va quedar com a hereva universal, ja que no van tenir fills. Llavors, Cal Sarraís va estar regentada per la família Bacardit. Quan va morir Jacinta Bacardit, el patrimoni de Cal Sarraís va passar a mans de la seva germana Dolores (1847-1927), que es va casar amb Francisco Farré i van tenir una filla, la pianista Jacinta Farré i Bacardit (1892-1976).
Jacinta Farré, coneguda com a Cinteta, es va casar amb el manresà Josep Calveras el 15 d’octubre de 1919. Josep Calveras (1893) era fill de Martin Calveras i Concepció Ferrer. El matrimoni va tenir un fill, Josep Maria (1920), i una filla, Lluïsa (1922).
Gran acollida de les visites guiades
Aquest estiu, Cal Sarraís ha obert les seves portes al públic amb visites guiades, a càrrec de Toni Gol i Màrius Rubiralta, que han permès descobrir-ne la història i els secrets de ben a prop. Les diferents sessions programades van exhaurir totes les places, fet que ha obert la possibilitat d’oferir-ne de noves més endavant. L’activitat es va dur a terme en el marc del cicle de visites guiades i activitats culturals Berga viu l’estiu, una iniciativa impulsada per l’Oficina de Turisme i el Museu Comarcal de Berga.
«La meva impressió d’aquesta visita guiada és que es tracta d’un veritable viatge immersiu i en directe a la història, el patrimoni i la cultura berguedana. Per a mi, la casa de Cal Sarrais és un tresor, i visitar-la és un autèntic regal. Alhora, és una experiència contemplativa al màxim nivell sensorial: en cada estança, en cada raconet, es pot observar i valorar el mobiliari, la decoració i els documents, que tan bé s’han conservat i cuiden els actuals propietaris» apunta Susana Sánchez, una de les persones assistents a les visites guiades.
De l’experiència Cal Sarraís: un misteri per descobrir, Sánchez destaca, també, «l’acompanyament de la veu i les acurades explicacions del guia Toni Gol, amb la seva subtilesa, sensibilitat i el seu do particular que t'embolcalla i et fa partícip en tot moment del recorregut, amb detalls que et sorprenen agradablement i fan que esdevingui una visita inoblidable i molt recomanable».
La primera vegada que la ciutadania va tenir l’oportunitat d’entrar a Cal Sarraís va ser a l’estiu del 2009. En aquella ocasió, les visites guiades es van oferir en format nocturn, en dues sessions guiades pel berguedà Roger Cortina, que explica que «van ser un gran èxit; el resultat va ser desbordant, perquè hi havia molta expectació per veure com era la casa per dins». Al mateix temps, Cortina recorda que «es van arribar a fer moltes tandes, que es van allargar fins a la matinada». La visita incloïa una explicació sobre com era la vida i els costums d’una família berguedana de l’època: embarassos, naixements, casaments o defuncions.
Per cloure les visites guiades d’enguany, el passat 4 d’octubre el jardí de Cal Sarraís va ser l’espai protagonista d’una vetllada poeticomusical titulada El jardí de les delícies. Els violoncel·listes Estel Farrés i Quirze Puig van ser els responsables de posar música a les partitures, mentre que la lectura dels poemes va anar a càrrec del rapsode Toni Gol. El repertori, que va rebre llargs aplaudiments entre els assistents, va incloure peces com Les quatre estacions, de Vivaldi i poemes com L’oda infinita, de Maragall.
El jardí de les delícies va ser un homenatge a la figura de Jacinta Farré i Bacardit, figura femenina vinculada a la història de Cal Sarraís i estretament vinculada a la música. Neboda de Josep Sarraís, la “Cintenta” estudià la carrera de piano al Liceu Filarmònic Dramàtic Barcelonès de S.M Isabel II entre 1911 i 1913. L’any següent, el 1914, s’incorporà a l’Orfeó Berguedà.
A més, durant la seva vida va impartir classes de música. La seva dedicació i passió per aquest art van deixar una empremta profunda a la casa i a la ciutat de Berga.
