Junts i ERC van al xoc contra Aliança: "O els confrontem i els assenyalem les vergonyes o patirem"

Hi ha una pregunta sense resposta que turmenta la política de punta a punta del continent europeu i que és com s'afronta l'auge de l'extrema dreta. Catalunya no és una excepció i, encara que el fenomen interpel·la tots els partits de tradició democràtica, la irrupció d'Aliança Catalana ha posat en un destret singular l'independentisme. Junts i ERC havien optat fins no fa molt per intentar capejar el problema sense exposar-s'hi massa. No obstant això, en les últimes setmanes, alguna cosa ha començat a canviar.

En el cas d'ERC, el gir de guió es va produir el passat cap de setmana. Per primera vegada, sense previ avís, el líder del partit, Oriol Junqueras, va decidir carregar durament contra Aliança Catalana. Ho va fer per partida doble. Primer en un programa de televisió i després en un acte amb les joventuts del partit. Va qualificar la formació de Sílvia Orriols d'"invent contra Catalunya" i va desenvolupar una explicació segons la qual, si l'Estat s'hagués volgut inventar alguna cosa per "afeblir a l'independentisme", no hagués pogut dissenyar res millor que el partit de Orriols.

El canvi és manifest perquè, fins a aquell moment, Junqueras havia evitat el cos a cos amb Aliança Catalana. Només al·ludia al fenomen metafòricament com una batalla de la "esperança" amb l'"odi" i fins i tot defugia l'esment directe al partit. Fonts d'ERC admeten l'obvi: "És innegable que hi ha un canvi de rasant. Abans no parlàvem d'ells i ara ho fem". Asseguren que el que no pretenen ara és convertir-ho en un "cara a cara" diàriament, però exposen que s'ha acabat el temps de "mossegar-se la llengua".

En el seu primer xoc amb Aliança Catalana, ERC ha buscat qüestionar el seu catalanisme. La idea és presentar-la com una força col·laboradora de Vox -i de l'Estat- i posar en dubte el seu independentisme, com en el seu moment va haver-hi un "quintacolumnisme" que va ajudar el franquisme a penetrar a Catalunya. Per abonar aquesta teoria es remeten a alguns punts de connexió entre el partit d'Orriols i el de Santiago Abascal, com la seva islamofòbia. També alguns elogis que des de l'extrema dreta estatal s'han dedicat a Orriols. "Sílvia Orriols salvarà Espanya", va dir fa poc el fundador de Vox, Alejo Vidal-Quadras. Es referia a com l'auge de Aliança Catalana havia afeblit l'independentisme que va presentar el pols a l'Estat el 2017.

Junts ha experimentat una evolució similar. Segueix sense parlar directament d'Aliança Catalana en els seus discursos, però les al·lusions velades són cada vegada més freqüents. Aquest mateix dissabte, van reivindicar la tasca dels seus alcaldes enfront dels que només es guien per "interessos de curt abast" i es "recreen en els problemes". Des de la direcció, neguen que aquesta formació els marqui l'agenda. Asseguren que tenen les seves pròpies propostes i descarten que l'aparició d'aquesta formació els hagi forçat a canvis de discurs. Posen com a exemple que el traspàs de competències en immigració a Catalunya el van demanar abans que Aliança Catalana tingués representació al Parlament, encara que la veritat és que Orriols ja era alcaldessa de Ripoll.

No obstant això, hi ha una sèrie de moviments que demostren que també han posat al partit de Orriols en el punt de mira, i en el seu cas arrenca de més lluny. A l'abril, el secretari general, Jordi Turull, ja va començar una gira per tota Catalunya per intentr desactivar aquesta formació. Oficialment, el partit ho va desvincular, però les temàtiques que més defensa l'extrema dreta -immigració, ocupacions d'habitatges i multireincidència- han estat molt presents en totes les sessions.

Així, conscients de la fugida de vots que experimenten cap a aquesta formació segons les enquestes i davant la preocupació d'alguns dels seus alcaldes, aquesta tardor han fet alguns passos més. Fa dues setmanes van decidir sortir al carrer amb més d'un centenar de carpes per tota Catalunya, una acció que els de Orriols fan habitualment. I aquesta setmana s'ha produït un nou moviment de gran importància: la renovació de la seva cúpula directiva al Parlament i el nomenament de Salvador Vergés com el nou portaveu.

També ha estat present darrere de la ruptura de les negociacions amb el PSOE en el Congrés, ja que Junts temia que l'absència de resultats de la seva estratègia pactista la desgastés encara més a les urnes.

Què ha canviat?

Però, què ha succeït ara perquè els dos partits hagin anat modificant el seu enfocament? És una suma de factors. Sempre ha existit el dubte de si l'estratègia de confrontar Aliança Catalana -i en general l'extrema dreta- era un error perquè, en el fons, el que s'estava fent era donar-li més rellevància de la que realment tenia. Aquest pensament comença a esquerdar-se. Un càrrec municipal que s'enfronta sovint a l'extrema dreta independentista ho resumeix així: "Al principi, quan no eren rellevants, aquest era un dubte raonable, però és que ara, ens agradi o no, són rellevants", afirma.

Una altra qüestió clau que ha fet moure les coses és, precisament, el gran instrument que detecta si un partit és o no rellevant: les enquestes. Ara Aliança només té dos diputats al Parlament, però els sondejos auguren un creixement en els pròxims comicis. I això ha començat a fer reaccionar als partits que, fins no fa tant, preferien defugir el problema. "O els confrontem i els assenyalem les vergonyes, o patirem molt", exposa un regidor que fa temps que és partidari d'entrar més sovint en el cara a cara.

Precisament, des de fa setmanes, la política catalana espera amb expectació el pròxim baròmetre del Centre d'Estudi d'Opinió (CEO), l'organisme demoscòpic de la Generalitat, que es publicarà finalment aquest dilluns. Són diverses fonts les que apunten que aquest baròmetre recull un creixement d'Aliança Catalana com mai ha recollit una altra enquesta. Això, encara que a ningú li agradi admetre-ho, també ha canviat alguns plantejaments.