La nova gestió del ferrocarril
L’R1, pendent dels serrells per culminar el traspàs del seu control
La Conselleria d’Economia i el Ministeri d’Hisenda debaten quant en cal transferir cada any per al funcionament de la línia del Maresme
El finançament i els aspectes legals condicionen la ‘catalanització’ del traçat més antic
Una vegada superats els actuals obstacles, els canvis a l’R2 i a l’R3 podran ser més àgils i fàcils

Un grup de passatgers baixen per l’escala de les andanes a l’estació de l’R1 de Mataró, el 25 de novembre passat. | SANDRA ROMÁN
Cristina Buesa
L’R1, el laboratori del traspàs de Rodalies, la primera línia a transferir, continua avançant sobre calendaris administratius i tècnics, però topa ara amb una doble barrera: l’econòmica, que haurà de fixar anualment quants diners traspassar a Catalunya per al manteniment i funcionament, i la legal, perquè cal donar cobertura jurídica a elements amb un estatus especial en matèria de seguretat i interoperabilitat.
Aquests són els dos arguments que exposa el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, en conversa amb aquest diari: "L’inventari està acabat; ara toca valorar i pactar les xifres", diu, i remarca que aquests números ja estan en mans de la Conselleria d’Economia i Hisenda i del Ministeri d’Hisenda.
L’inventari de l’R1 –document tècnic que recull patrimoni, actius i necessitats d’inversió i posada a zero, elaborat durant mesos– ja està acabat. Macias explica que, després d’aquesta constatació tècnica, els passos immediats consisteixen a fixar els números: quants diners requeriran cada any el manteniment ordinari o la inversió inicial per poder adaptar instal·lacions. Aquests càlculs, afegeix, ja estan "en mans d’Economia de la Generalitat i d’Hisenda de l’Estat" per a la seva valoració política i pressupostària.
El segon bloc de tasques és estrictament juridicooperatiu i afecta la seguretat ferroviària. Part de la infraestructura que envolta l’R1 té avui la consideració de Xarxa Ferroviària d’Interès General (RFIG), que comporta tràmits d’interoperabilitat i requisits de certificació. El traspàs requereix que la catalogació tingui un marc legal que permeti a la Generalitat, un cop n’esdevingui titular, mantenir l’operativitat amb les mateixes garanties.
"Surt de la RFIG, però ha de tenir tractament de RFIG", sintetitza Macias, per a continuació revelar que es treballa en la via legal per establir l’encaix, amb experts de les dues Administracions avançant en fórmules que permetin la transferència sense necessitat de canviar lleis.
En paral·lel, el trasllat de les competències requereix pactes més personals i formals. Una vegada que l’inventari i les quantitats quedin acordades, s’hauran de celebrar les comissions polítiques de traspàs que fixaran la data de transferència dels diners i de la competència.
Macias assenyala que la Generalitat serà la titular de l’R1 i encarregarà a Adif l’execució de determinades tasques; els permisos i la titularitat de determinats expedients quedaran en mans del Govern; les estacions recauran probablement en Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat); i el manteniment –almenys en una fase inicial– serà compartit entre Renfe i Ifercat, en una fórmula de transició que permeti continuïtat operativa.
El més difícil
El comissionat no amaga la dificultat: "La part legal és la més complicada", admet. La bona notícia és que, un cop resolta l’R1, els tràmits de l’R2 i l’R3, les pròximes línies a traspassar, seran més àgils.
Pel que fa al calendari, Macias confirma el full de ruta: l’inventari i la definició de patrimoni serviran de guia per repetir la metodologia en altres traçats; després vindrà la negociació econòmica anual i, un cop apaivagades les incerteses en matèria de seguretat i certificats, es convocaran les comissions polítiques que validin els acords.
En "fase avançada"
La idea de fons és que el traspàs no sigui un simple canvi formal, sinó la posada en marxa d’una gestió que permeti millorar la prestació, mantenir la seguretat i garantir inversions sostenibles en el corredor del Maresme. Macias apunta a eines i convenis que contemplin el finançament plurianual del patrimoni: "Caldrà acordar que cada any entri una determinada suma de diners, des del punt de vista legal, amb disposicions que defineixin la transferència del patrimoni i el seu manteniment".
Amb tot, la impressió del comissionat és que el procés "està en fase avançada" i que en "pocs mesos" es podran concretar aspectes tècnics i legals. El compte enrere administratiu i tècnic per a l’assumpció real del servei ja ha començat, tot i que la seva concreció final dependrà dels acords econòmics que ara negocien els actors polítics.
Subscriu-te per seguir llegint
- L’anècdota d'un hotel-restaurant de Manresa que es fa viral: una reserva inexistent i una clienta que vol tenir la raó
- Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: 'El cervell no pot processar notícies negatives constantment, la persona es trona insensible i empàtica
- El conseller d’Agricultura durant la pesta porcina del 94: “S’hauria de donar barra lliure per eliminar senglars arreu”
- Retencions quilomètriques i accidents marquen el primer dia d’operació sortida del pont a la Catalunya central
- Un poble petit de l’Anoia, amb 400 habitants, fa un Mercat de Nadal que ja és un model d’èxit
- Una setantena de persones acompanyen la bandera de la Puríssima en la tradicional Passada per Manresa
- "Soc de Martinet i treballo per la NASA; amb esforç, atreviment i curiositat una pot aconseguir el que es proposi"
- Gran muralla verda d’Àfrica: Quin és el seu resultat?