Mares que han afegit els elfs entremaliats al Nadal: "És un esforç, però val la pena per la meva filla"

A casa de Yolanda González, a Barcelona, apareix un elf el primer dia de desembre. Cada matí, fins a arribar la nit de Nadal, l’elf es presenta en un racó diferent de la llar fent alguna entremaliadura: desenrotllant paper higiènic, posat en una planta, menjant cereals, pujat a un gronxador fet a mà, penjat d’un llum... És la Yolanda la que, cada nit, planeja l’aventura de l’endemà del petit peluix. Es tracta d’una càrrega mental (una més) que ella, no obstant, afronta amb tota la il·lusió del món.

"És un esforç, d’acord. Però val la pena només per veure la cara d’emoció de la meva filla", diu, i deixa clar que, en el seu cas, la iniciativa de l’elf no respon a seguir la moda de mares i nens infuencers, embrancats en una competició pública per veure quin elf fa la picardia més eixerida. La Yolanda assegura que el seu objectiu és infinitament més normal, noble i sa: brindar a la seva filla, de 9 anys, moments privats de felicitat i rialles: "Per a ella, és molt emocionant aixecar-se cada matí i recórrer el pis buscant l’elf", afegeix la Yolanda, que fotografia l’elf però no publica la imatge en xarxes socials. "Em limito a enviar-les per WhatsApp a la família".

Conscient que l’encanteri de Nadal i el pensament màgic (etapa fonamental del neurodesenvolupament) tenen data de caducitat, la Yolanda vol "aprofitar al màxim" la infància de la filla, que cursa 4t de primària i comença a sospitar. "Potser aquest any és l’últim de la màgia, així que vull esprémer-lo", comenta.

A l’escola

Va ser la nena la que, temps enrere, li va explicar la història de l’elf. "Jo no l’havia vist en xarxes socials, però diversos companys de la meva filla li ho van explicar a l’escola", comenta la Yolanda, que va decidir incorporar l’elf com a tradició nadalenca a la seva casa monoparental i sumar-lo a altres imprescindibles, com l’arbre, els llums i el calendari d’advent. Aquest Nadal, el calendari ha fet un pas més enllà de les simples xocolatines diàries i s’ha convertit en un variat i complet estoig de maquillatges. "Va ser idea de la meva filla, ella m’ho va demanar", comenta la Yolanda, administrativa de 46 anys.

L’elf és també una excusa per llegir. El Nadal del 2024, la Yolanda va comprar Elf on the shelf (L’elf a la prestatgeria), el llibre amb el qual l’autora nord-americana Carol V. Aebersold i la seva filla, Chanda Abell, han convertit l’elf en un veritable fenomen de masses. Autoeditat per primera vegada el 2005, el conte narra l’odissea d’un elf ajudant del Pare Noel que, des de la prestatgeria o qualsevol altre racó de la casa, vigila els nens perquè es portin bé i així tinguin molts regals sota l’arbre el dia de Nadal. "Vam llegir el llibre i el vam gaudir. La meva filla va escriure una carta a l’elf", explica la Yolanda. Totes dues han decidit aquest any augmentar la família, així que al peluix original se li ha sumat un altre elf, un ren i dos elfets.

Càrrega mental addicional

La Yolanda afirma que pensar cada nit on es despertaran els elfs l’endemà és una tasca una mica pesada. No obstant, l’assumeix. Altres famílies s’hi neguen en rodó. "Els meus fills m’han demanat els elfs, però no puc amb tant rotllo i tanta càrrega. Em supera. Ja tinc bastant estrès amb els dinars i els sopars de Nadal, no necessito res més", malparla Mónica Escribano, mare de dos nens de 7 i 9 anys.

Subscriu-te per seguir llegint