Bilal Saket: "Els de fora també aixequem el país"

Bilal Saket és un d’aquells molts joves extutelats a Catalunya que compaginen estudis i feina. Marroquí de 20 anys, treballa de pràctiques al matí en una empresa a Sant Martí i a la tarda va a les classes del grau mitjà d’instal·lacions frigorífiques que cursa a l’Escola del Treball de l’Eixample. "M’agrada el que estic estudiant i confio que si ets bo no tindràs problemes per trobar feina", reflexiona.

Quan estudiava el primer any de batxillerat al Marroc, la família de Bilal es va mudar a la ciutat francesa de Rouen. La idea del noi era quedar-se allí estudiant, però la trucada d’un amic seu ho va canviar tot. "Vine a Espanya, que aquí en el tema de papers és millor que a França".

Així va ser com, amb 17 anys, Saket va acabar al centre d’acollida de menors migrants de Rubí. Allí va passar un any i mig compartint habitació amb tres nois. És aquí on entra en joc la tasca dels educadors socials. "Si exerceixen més control, la gent sortirà bé d’allí. Però, si els deixen molta màniga ampla, els menors poden acabar malament", assegura. Sigui com sigui, la seva experiència ha sigut, en general, bona.

Després de sortir del centre de Rubí, va accedir a un pis que la fundació ISOM té al districte de Sant Andreu. Es tracta d’un dels programes d’inserció laboral (PIL) preparats per a extutelats com ell i que donen un habitatge a joves que hagin estat sota custòdia de la DGPPIA –abans DGAIA– fins als 21 anys . "Som tres nois al pis", afirma Saket, que explica que, tot i que fan vida completament independent –"si no cuino, no menjo"–, la seva educadora de referència els visita cada dia. "Vigila que estigui tot bé, perquè no serem els únics a passar pel pis", aclareix Saket, que afirma que mai hi ha hagut problemes ni entre ells ni amb els veïns.

El noi ja té pensa en el pròxim juny, quan complirà 21 anys i haurà de deixar el pis. "La idea és trobar una bona habitació, que aquí és una mica car... Però segur que em quedo a l’empresa on estic fent pràctiques. Els de fora també aixequem el país. Més o menys ho tinc bé", assegura.

Subscriu-te per seguir llegint