Molts bombers d’Alp encara guarden a la memòria moments que han marcat la seva trajectòria com aquell 6 de gener de 1981, quan un avís d’incendi a la Pobla de Lillet els va obligar a deixar el dinar de Reis a mitges, agafar les eines d’extinció i pujar al Land Rover i al camió cisterna que tenien en aquell moment per córrer cap al foc que amenaçava les cases de pagès. També recorden altres sortides, com aquella vegada que un tren va descarrilar entre la Molina i Alp, i els bombers més novells van haver de traslladar els passatgers amb el jeep fins a l’estació.
Són moltes les anècdotes que podrien resumir els 50 anys d’història del Parc de Bombers Voluntaris d’Alp. Una xifra rodona que celebren amb orgull. Des del primer dia, el cos ha sabut adaptar-se als nous temps. Van ser capaços de condicionar el primer parc, amb les seves pròpies mans, fent de paletes quan calia, i inventar sistemes de comunicació pioners en una època en què les eines modernes encara no existien. Amb els anys, el grup ha anat evolucionant fins a convertir-se en un referent a la comarca, demostrant el seu compromís amb el poble, sempre amb l’emissora preparada per si sorgeix algun servei que requereixi una sortida urgent.
Juntament amb els parcs de Bellver, Puigcerdà i Llívia formen els quatre parcs de bombers que hi ha a la Cerdanya, una comarca formada exclusivament per voluntaris que combinen la seva feina amb la vocació d’atendre emergències. Des dels anys vuitanta, la Generalitat va assumir la gestió de les agrupacions de voluntaris municipals que existien fins aleshores i va crear el model mixt actual que garanteix la cobertura dels territoris menys poblats amb voluntaris que reben algunes retribucions menors per la seva feina. En els últims anys, aquests últims han alçat la veu per reclamar més reconeixement i més cobertura sanitària, un debat que no és aliè als bombers d’Alp.
De la mateixa forma que els companys, creuen que tenir una bona cobertura sanitària és imprescindible, perquè sobre el terreny assumeixen les mateixes responsabilitats que qualsevol professional. Tot i això, consideren que no s’ha de perdre l’essència del voluntariat, que els ha definit des dels seus inicis. «Hi ha dos tipus de voluntaris: els de la Cerdanya i els del túnel en avall. Quan vam entrar, ens pagaven tan poc que ni hi pensàvem. Ara hi ha qui vol passar a ser funcionari o personal laboral, però no és el nostre cas», explica l’alcalde d’Alp, Carles Adserà, un dels 11 membres que actualment formen el Parc de Voluntaris d’Alp.
Un cos creat des del voluntariat
L’arrelament del voluntariat a Alp s’explica des dels seus orígens. L’any 1975, l’Ajuntament va decidir posar en marxa un grup de veïns que poguessin atendre emergències. Fins aquell moment, només hi havia un petit equip de cinc veïns que assumien qualsevol servei que pogués sorgir amb recursos molt limitats. L’objectiu era crear un cos voluntari d’extinció d’incendis que donés més garanties i es va fer una crida al poble per trobar relleu a aquell equip pioner. «Al principi es van apuntar una vintena de persones, però al final el grup es va consolidar amb 10 o 12 membres», explica l’actual cap de parc, Xavier Rigola.
La primera aportació econòmica de l’Ajuntament van ser 50.000 pessetes, que es van destinar a comprar el primer equip, així com una picassa amb cinturó i cordes. Aviat, però, es van adonar que necessitaven més recursos i van començar a organitzar activitats de recaptació. «Fèiem concursos de tir al plat i altres saraus com la festa de Carnestoltes o la loteria de Nadal», recorda Josep Maria Carol, un dels voluntaris que va entrar l’any 1980 i que té previst retirar-se aquest any.
Durant aquells anys, la Diputació donava suport als cossos voluntaris municipals que s’havien creat fins aleshores amb donacions com un Land Rover, el primer vehicle que van tenir i que ells mateixos van adaptar a les seves necessitats. No va ser fins al 1980 que el servei va passar a dependre de la Generalitat amb la creació del Cos de Bombers Voluntaris de Catalunya, amb un model mixt que encara perdura.
El futur del Parc d’Alp
Des d’aleshores, han evolucionat tant a nivell de material com d’instal·lacions. Des de l’any 2015 disposen d’un parc renovat a l’emplaçament original, al costat de l’Ajuntament, amb vestuaris modernitzats i una cotxera més gran per al vehicle d’aigua i la camioneta de què disposen. «Fins fa uns anys havíem de lluitar perquè ens donessin més recursos, i ara hi ha hagut un pas molt important de la casa per garantir que tinguem material de qualitat, però el problema que tenim és que ens falta gent», assenyala Rigola.
En els últims anys, els més veterans s’han retirat i en els pròxims mesos està previst que hi hagi noves jubilacions, fet que els fa témer pel relleu. «Hem estat molts anys sense que vingués ningú i ara sembla que es vol incentivar que hi hagi noves promocions, però molts venen amb la idea de fer el salt a funcionari i altres es tiren enrere quan veuen què implica ser voluntari», destaca Rigola.
«La societat ha canviat i no tothom està disposat a fer aquesta tasca. Ser bomber voluntari no és només anar a fer una pràctica en cap de setmana, és estar sempre en alerta i ser capaç de deixar allò que estiguis fent per ajudar els altres», apunta Adserà. En aquest sentit, destaquen el fort component vocacional que hi ha al darrere. «Saps que són els teus veïns, i això és el que compensa. No et pots quedar quiet si passa alguna cosa», diu Rigola.
«Durareu quatre dies», els hi deien
Dos dels bombers històrics d’Alp, Xavier Rigola, pare de l’actual cap del parc, i Salvador Espelt, tots dos retirats, repassen fotografies antigues al voltant d’una taula rodona de fusta que presideix la sala de reunions, on sovint els bombers es troben després dels serveis. Ells hi van ser des dels inicis, quan el cos es va activar l’any 1975 per part de l’Ajuntament. «Quan vam començar, tothom deia que només duraríem quatre dies… però aquí seguim», diu Rigola satisfet.
En aquells primers anys, els serveis més comuns eren incendis en cases de pagès. «Moltes tenien el paller dins la mateixa casa i qualsevol guspira podia provocar un foc», expliquen. Avui, aquest tipus d’incidents són cada vegada menys freqüents, ja que moltes de les cases han desaparegut. En canvi, «hi ha molts més accidents de cotxe o rescats a la muntanya», afegeix Espelt.
En aquests cinquanta anys, no només han canviat els serveis, sinó també la manera de comunicar-se. Recorden que després de les inundacions del 1982, que van causar destrosses importants a la comarca, van descobrir la importància de mantenir una bona comunicació interna. «Fins aleshores utilitzàvem unes emissores conegudes com a 27 mhz - banda ciutadana, que havíem portat d’Andorra de contraban», confessa Rigola. Però aquells aparells eren grans, pesants i tenien un abast limitat.
Per millorar la comunicació, tres bombers aficionats a la radiofreqüència, entre ells Josep M. Carol, encara en actiu, van buscar equips més moderns i van instal·lar un repetidor per garantir cobertura a tota la comarca. «Entre els primers bombers, hi havia molta gent d’ofici. Molts eren paletes, fusters, persones que dominaven l’electrònica… I això ens va permetre ser pioners en molts àmbits. Fins i tot, vam posar un micròfon dins l’equip d’aire amb la màscara per parlar per les emissores», recorda Rigola.
Aquesta vocació de millora constant es reflecteix en molts altres exemples. «Abans ens donaven material vell, però ho arreglàvem i treballàvem amb molta voluntat», recorda Espelt, mentre explica com van adaptar el Pegaso Súper Comet 1095, el camió de patates que van comprar a un comerciant de Puigcerdà. Li van treure la caixa i la van substituir per una cisterna de 10.000 litres que abans transportava gasoil, i hi van instal·lar una sirena. Aquell vehicle els va servir durant una bona temporada i ,més tard, va ser inclòs en una col·lecció de més de 60 vehicles històrics de Bombers de diferents parts del món en un dels fascicles de l’editorial Salvat l’any 2015.
50 anys d’anècdotes i records del Parc d’Alp, recollits en un llibre
Quan va arribar el moment de pensar com celebrar els 50 anys del Parc de Bombers d’Alp, a Francesc Sirvent, un dels bombers que va formar part del primer grup de voluntaris, se li va acudir que podien escriure un llibre que en recollís la història. Del dit al fet, però, n’hi ha un bon tros i, admet que no ha estat una tasca senzilla. Tot i això, finalment han aconseguit donar forma a l’obra 50 anys apagant foc i encenent esperança, un relat que repassa mig segle de trajectòria, des dels orígens fins a l’actualitat.
Organitzat en capítols i acompanyat de fotografies procedents del fons del cos de Bombers d’Alp, el llibre fa un recorregut per la formació del grup, les primeres eines de comunicació, els vehicles que han passat pel parc o els serveis més memorables. «No és fàcil resumir 50 anys d’una història que has viscut tan intensament», reconeix Sirvent, que signa el llibre amb Xavier Rigola, actual cap de parc, Martí Arderiu i Salvador Espel. L’obra, editada per Edicions Salòria de la Seu d’Urgell, ha comptat també amb el suport de la biblioteca de Puigcerdà.
Sirvent destaca que la història dels Bombers d’Alp és, sobretot, una història de voluntarisme, escrita a través de les persones que l’han fet possible. «Els inicis van ser com engegar una empresa, amb la diferència que aquí tothom hi treballava i ningú cobrava i, amb el temps, vam muntar un grup de gent fantàstica».
Ell mateix va entrar al cos convençut de la necessitat de servir la comunitat. «És un sentiment que no es compra ni es ven, simplement hi neixes», afirma. Una vocació que compaginava amb la feina a una empresa de materials de construcció. «Com tots els meus companys, si sonava una alarma havia de deixar allò que estava fent i sortir a atendre l’emergència».
Com una segona família
Una de les claus que, segons Sirvent, expliquen que hagin arribat al mig segle de vida és el sentiment de família que es crea dins del parc. «La gent s’hi sentia com a casa, perquè és com una família», diu Sirvent. Per reforçar aquesta cohesió, sempre han procurat organitzar activitats lúdiques i festives, a més de les reunions setmanals per parlar sobre els serveis. Des del 1993, també celebren una trobada anual amb tots els bombers de la Cerdanya, per enfortir els vincles entre persones que comparteixen la mateixa vocació altruista.
Una altra característica del parc que destaca Sirvent és la seva implicació amb el poble i la comarca. La seva presència és habitual en esdeveniments com les cavalcades de Reis o les festes de Carnestoltes, fet que els ha convertit en una figura estimada.
Però si hi ha un element que per a Sirvent explica que s’hagin mantingut durant aquests cinquanta anys és «el suport incondicional de la família». «Sense ells això no seria possible. Hi va haver gent que no va entrar al parc de bombers precisament per responsabilitats familiars perquè ser bomber voluntari implica sovint fer sortides quan menys t’ho esperes».
El fet que els voluntaris passin tantes estones al parc ha provocat que, amb el temps, algunes famílies ja sumin tres generacions de bombers al Parc d’Alp perquè els petits s’emmirallen amb els més grans i segueixen els seus passos.
Amb tot, Sirvent assenyala que el llibre vol ser un agraïment a totes les famílies, «pel seu suport incondicional durant aquests 50 anys».
Un logotip que evoca els orígens
Hi ha una imatge que identifica els Bombers d’Alp i amb el qual els seus integrants se senten plenament identificats. Es tracta d’un logotip format per un casc, una picassa (el mot més comú a la Cerdanya per designar la destral) i una llança d’extinció d’incendis que es col·loca a la punta de la mànega i que permet el control de la sortida de l’aigua.
El logotip va ser resultat d’un treball que es va iniciar als anys 70, quan es va decidir millorar la imatge del cos per donar-li un aire més professional. Amb aquesta idea, es va buscar un símbol que representés els valors i la identitat dels bombers del municipi i la seva vocació com a voluntaris. Després de debatre entre diverses opcions i de descartar diferents propostes, es va optar per un logotip que van considerar que reflectia els seus orígens.
El distintiu dona protagonisme als estris que més els van identificar durant els primers anys. L’únic element de què disposava el grup precursor dels bombers, format per cinc veïns que atenien les emergències, era un casc metàl·lic i, més tard, quan ja es va formar el primer equip de bombers voluntaris, una de les primeres eines que van adquirir amb les 50.000 pessetes cedides per l’Ajuntament va ser una picassa, entre altres materials, com cordes o els primers uniformes.
Des de la seva creació, el logotip s’ha mantingut com un element distintiu i un símbol d’identitat dels bombers d’Alp.
