El 22,5% de víctimes de violència no declara contra el seu agressor

L’informe trimestral sobre l’evolució de la violència de gènere en els tribunals, que va ser publicat ahir per l’Observatori del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), mostra una dada preocupant: entre l’1 de juliol i el 30 de setembre va augmentar un 22,5% el nombre de víctimes que es van acollir a la dispensa del deure de declarar, un dret en els processos penals que permet als familiars pròxims de l’acusat negar-se a testificar contra ell.

Moltes víctimes s’acullen a aquesta possibilitat, una vegada interposada la denúncia, per por de l’agressor, de les seves amenaces o per les dificultats per trencar els llaços afectius i econòmics que els uneixen. El problema és que el maltractament es produeix, en moltes ocasions, en la intimitat de la llar i la víctima és l’únic testimoni, per la qual cosa si no declara en contra de l’agressor, la denúncia pot arxivar-se. La taxa de dones que van renunciar a testificar va ser d’11,5 per cada cent víctimes de violència de gènere, cosa que suposa un total de 5.480.

Davant d’això, la presidenta de l’Observatori del CGPJ, Esther Rojo, va transmetre a aquestes dones que «existeixen mecanismes per evitar la confrontació directa amb l’agressor quan han de declarar a l’òrgan judicial» i «diversos tipus de mesures dissenyats per protegir-les a elles i els seus fills», i els va animar a denunciar i a confiar en la justícia.

Alt nivell d’eficàcia

Segons Rojo, el fet que gairebé nou de cada deu sentències dictades pels òrgans judicials continguin una sentència condemnatòria «evidencia l’elevat nivell d’eficàcia arribat per la justícia en una matèria, com és la violència de gènere, amb una important dificultat probatòria». Davant d’això, va fer una crida a les víctimes que «trenquin el silenci i facin un pas endavant per sortir de l’espiral de la violència». Les dades del tercer trimestre mostren que el nombre de dones víctimes i de denúncies presentades s’han mantingut estables. Entre l’1 de juliol i el 30 de setembre es van comptabilitzar un total de 49.156 dones víctimes (un 0,88% més que fa un any) i 53.268 denúncies (un 0,23% més), és a dir, cada dia es van presentar a Espanya una mitjana de 579.

Set de cada deu denúncies (72,29%) van ser presentades directament per les víctimes, tant en seu judicial com a comissaria. En canvi, les interposades pels familiars només representen l’1,92% del total, un percentatge lleument més baix que el registrat en el mateix trimestre del 2024. La resta de les denúncies van respondre a atestats per intervenció directa policial (el 16,27%), a informes de lesions rebuts directament al jutjat (el 6,96%) i a serveis d’assistència i terceres persones en general (2,56%).

La distribució de les víctimes per nacionalitat es manté estable: el 61% són espanyoles i el 39% restants, d’altres països. D’aquestes, 121 víctimes eren menors tutelades, de les quals el 69,42% eren espanyoles i el 30,58% estrangeres. D’altra banda, entre juliol i setembre es van sol·licitar un total de 12.844 ordres de protecció, un 1,6% menys que fa un any; 10.806 van ser incoades pels jutjats de violència sobre la dona i 2.038 pels jutjats en funcions de guàrdia.