Quan la vida es fragmenta, el moviment recompon

Per a molts, allò quotidià es fractura sense previ avís. Activitats que abans semblaven simples (llevar-se amb energia, caminar sense cansament, organitzar una tarda qualsevol) passen a requerir un esforç extra. Aquesta fragmentació no és només física; també impacta en la identitat, en la confiança i en la manera de situar-se al món.

Qui acompanya de prop aquests processos sap que cada persona afronta aquest “trencaclosques” de manera diferent. Hi ha qui busca refugi en la rutina i qui necessita temps per assimilar el que viu. Hi ha qui es mou ràpidament cap a noves activitats i qui prefereix avançar amb calma. Tot i això, tots comparteixen un mateix desafiament: reconstruir un camí propi que els permeti recuperar estabilitat, sentit i presència en el seu dia a dia.

En aquesta recomposició, l'exercici físic adaptat ha començat a adquirir un paper que va molt més enllà del que és purament corporal. S'ha convertit en una eina que torna estructura, propòsit i una sensació de progrés real. Lluny de ser un objectiu esportiu o un repte competitiu, el moviment apareix com un aliat íntim, capaç d'oferir una brúixola quan la malaltia altera el rumb de la vida.

Per als que conviuen amb un diagnòstic oncohematològic, petites accions com estirar suaument, caminar uns minuts o fer exercicis controlats poden marcar diferències enormes (1). La mobilitat torna a poc a poc; l'energia, encara que al principi modesta, es fa més constant. Mentre el cos s'activa també ho fa l'ànim. La ment troba un espai on respirar i l'emoció, que tantes vegades queda atrapada entre incerteses, troba una sortida més amable.

L'exercici físic en el camí oncohematològic

Els especialistes coincideixen que l’activitat física adaptada reforça la qualitat de vida d’aquests pacients de forma integral. El cos guanya flexibilitat, resistència i equilibri. La fatiga, una companya persistent en molts casos, es redueix. La motivació creix en comprovar que l’esforç (per petit que sigui) té un impacte. I, a més, l'entorn on es practica l'exercici sol esdevenir un lloc segur, un escenari on cada persona sent que es pot moure sense por i al seu ritme. Allí, el progrés no es mesura en velocitat ni en intensitat, sinó en benestar.

Un dels efectes més valuosos que aporta l’exercici és la creació de vincles. Quan els pacients comparteixen un espai d’activitat física, no només es mouen junts; també intercanvien experiències, construeixen confiança i es reconeixen en les vivències dels altres (2). Aquesta sensació de pertinença, de formar part d'una cosa més gran, esdevé essencial. Aporta suport emocional, redueix la solitud i genera una xarxa que sosté fins i tot fora de les sessions.

El moviment com a eina

Conscients d'aquestes necessitats i de la diversitat de ritmes i capacitats presents a cada persona, va sorgir En moviMiento, un projecte dedicat a promoure l'activitat física adaptada per a pacients amb mieloma múltiple. El seu propòsit és simple, però transformador: facilitar que cada individu trobi en el moviment una eina accessible, segura i capaç de millorar el seu benestar quotidià.

El projecte ofereix tres nivells d'exercicis –baixa, mitjana i alta intensitat– organitzats en llibres pràctics que permeten escollir el grau d'exigència més adequat. Cada opció respecta el punt de partida de cada pacient i brinda la possibilitat d'avançar progressivament. Més que un programa tancat, és un acompanyament flexible que convida que cada persona s'escolti, reconegui els seus límits i, alhora, descobreixi les seves possibilitats.

Gràcies a aquest enfocament, el moviment deixa de ser una obligació per esdevenir una elecció que aporta seguretat i motivació. L'activitat física es transforma així en un territori personal on reconstruir confiança, reconnectar amb el propi cos i recuperar la sensació de control, tan valuosa en un procés marcat per tantes incerteses.

El projecte Futbol Andarín

Però l'exercici adaptat no es limita a entrenaments individuals o a rutines guiades; també pot prendre formes inesperades i estimulants. Aquest és el cas del projecte Futbol Andarín, impulsat per la doctora Esther González, de l'Hospital de Cabueñes, juntament amb la Fundació Sporting de Gijón. Aquesta iniciativa, pionera en l'àmbit oncohematològic, adapta el futbol perquè qualsevol persona hi pugui participar sense riscos i sense necessitat de complir amb exigències físiques elevades.

A Fútbol Andarín, la pilota es mou a poc a poc, les regles s'ajusten i el ritme el marca cada participant. L'important no és arribar abans ni córrer més; el que és veritablement significatiu és compartir l'experiència, sentir-se acompanyat i retrobar-se amb el gaudi d'una activitat lúdica. Per a molts tornar a formar part d'un equip suposa una injecció d'ànim, una oportunitat per recuperar una part de si mateixos que creien haver deixat enrere.

Els beneficis van més enllà del joc. En cada sessió, els participants enforteixen habilitats socials, descobreixen noves formes de comunicar-se i troben un espai on les seves emocions tenen cabuda. La pràctica regular afavoreix la mobilitat, millora la resistència i contribueix a mantenir un ritme actiu, sempre respectant les capacitats individuals. I, sobretot, genera un ambient de suport mutu en què cada avenç, per petit que sigui, se celebra.

Tant a En moviMiento com a Fútbol Andarín, l'esport es revela com un motor silenciós que impulsa el benestar integral. El moviment es fusiona amb la interacció social, la motivació i l’acompanyament emocional. Cada persona marca el seu ritme, sense pressions, però amb la certesa que cada pas té valor.

En el fons, aquestes iniciatives comparteixen un mateix missatge: l'exercici físic no és només una pràctica, sinó una manera de tornar a sentir-se en marxa. De recuperar fragments de vida que semblaven inabastables. Recordeu que, fins i tot en els moments més complexos, el cos i la ment poden trobar una manera d'avançar.

El camí dels qui viuen amb un mieloma múltiple és ple de desafiaments, però també d'oportunitats per reconnectar amb ells mateixos. El moviment –combinat amb la companyia, l'escolta i l'empatia– es converteix en un company que ajuda a recuperar equilibri, seguretat i autonomia. I, encara que cada persona avanci a un ritme diferent, totes comparteixen la mateixa certesa: fer un pas, per petit que sigui, sempre és una manera de començar.

(1) referencia: Hillengass, M., Joseph, J., McCarthy, J., & Hillengass, J. (2023). Physical Activity in Multiple Myeloma: A Review of the Current Literature. Journal of the Advanced Practitioner in Oncology, 14(2), 153-158. https://doi.org/10.6004/jadpro.2023.14.2.5

(2) Referenciar: Hillengass, M., Joseph, J., McCarthy, J., & Hillengass, J. (2023). Physical Activity in Multiple Myeloma: A Review of the Current Literature. Journal of the Advanced Practitioner in Oncology, 14(2), 153-158. https://doi.org/10.6004/jadpro.2023.14.2.5

NP-ES-MMU-JRNA-250001(v1)12/2025.

Per a més informació, consulti amb el seu metge.