La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

Només dues espècies d’arbres fan ombra avui a l’encreuament dels carrers de Parlament i Borrell. N’hi haurà set a partir del 2027, quan (tot i que en la llista de carrers no figura com a tal) aquesta plaça reneixi urbanísticament i es tanqui així un interessant procés que va començar abans de la pandèmia i que, sens dubte, ha comportat un abans i un després al barri de Sant Antoni. Aquella zona va ser triada com la primera superilla de l’Eixample i la seva execució, com gairebé és norma en aquesta ciutat, va ser objecte de tota mena d’opinions a favor i en contra, en part perquè la intervenció es va portar a terme amb allò que va acabar per ser arxiconegut com l’urbanisme tàctic. Fins i tot hi va haver qui va proposar desfer el camí. No solament no hi ha hagut marxa enrere. Amb 11,5 milions i mig d’inversió, les obres per consolidar el canvi es prolongaran al llarg de tot el 2026 i per això resulta interessant submergir-se en la lletra petita del projecte de reforma, acabat de treure a exposició pública per l’Ajuntament de Barcelona.

Imatge reconeixible

En primer lloc, no és de més remarcar que el Govern municipal conclou el debat sobre la superilla en els antecedents del projecte. "El projecte tàctic de la superilla de Sant Antoni ha creat una imatge reconeixible del barri, que ha transcendit internacionalment com a símbol del potencial transformador del programa Superilla Barcelona. L’experiència tàctica ha permès crear una plaça oberta i flexible, en què el color i la disposició del mobiliari informal han permès noves lectures de l’espai públic més espontànies i diverses".

Aquesta qüestió, la de les "noves lectures de l’espai públic", ha acabat per ser important a l’hora de definir com serà aquesta nova plaça. Es podria dir que s’han invertit els paràmetres clàssics de la manera d’actuar municipal. El més comú durant dècades ha sigut que els arquitectes proposin i els ciutadans disposin. Així, obres concebudes amb un propòsit han acabat per adquirir-ne un de nou no imaginat. El cas extrem és, per descomptat, la plaça davant el Macba, mai desitjada com a pista de skaters, però més recentment hi ha exemples més amables, com ara la pèrgola de la plaça de les Glòries, renascuda com a pista de ball de salsa diverses tardes a la setmana.

El que a Parlament amb Borrell va fer l’estudi al qual es va encomanar el disseny va ser, abans que res, gairebé amb l’esperit d’un ornitòleg amagat en un racó, observar quins usos feien els usuaris quotidians de l’espai en la seva versió inicial, la tàctica, i treure’n conclusions per saber què cal conservar i millorar. "La proposta parteix de l’observació activa i l’anàlisi de les escenes quotidianes de la plaça tàctica, de reconèixer les dinàmiques socials principals i la configuració de l’espai a fi de preservar-ne i consolidar-ne els valors positius i socials: les partides interminables d’escacs, la sortida al carrer de persones de més edat limitades a casa seva, el joc col·lectiu a la plaça, les tardes de berenar en família, els moments de ball o ioga al tatami, les reivindicacions i celebracions col·lectives... Tot plegat representa el valor principal de la plaça de la proposta d’urbanització consolidada". Això es remarca en la memòria del projecte.

La versió definitiva d’aquesta plaça i dels carrers que hi conflueixen s’inaugurarà durant el primer semestre del 2027.

Subscriu-te per seguir llegint