Catalunya és la segona comunitat amb més trams de carretera amb més perill per accidents amb senglars i cérvols

La fauna silvestre va provocar el 2024 més de 36.000 accidents de trànsit a tot Espanya, cosa que suposa ja l’origen d’un de cada tres accidents en vies interurbanes. Des de la Direcció General de Trànsit (DGT) es porta des de fa temps buscant fórmules per mirar de reduir un tipus de sinistre que va deixar només l’any passat vuit persones mortes i 549 ferides. En el 75% dels casos, hi van estar involucrats senglars i cabirols, dues espècies que estan experimentant en els últims anys una alarmant sobrepoblació.

Entre les mesures aplicades per la DGT hi ha la construcció de passos de fauna; la tanca dels marges de les autovies i autopistes; el manteniment de l’estat de les tanques per reposar trencaments o buits; i els desbrossaments dels marges de les carreteres convencionals per facilitar la percepció anticipada per part dels conductors de la possible presència o irrupció d’animals.

Per poder aplicar aquestes mesures amb més eficiència des de l’organisme dirigit per Pere Navarro s’ha establert un procediment sistematitzat i homogeni per a tota la xarxa estatal de carreteres (RCE) que identifica els trams amb especial freqüència d’incidents viaris amb implicació d’animals (TEFIVA). És a dir, els trams de carreteres amb més incidència d’accidents amb fauna silvestre.

Castella i Lleó, comunitat que lidera els accidents

Així, la Direcció ha elaborat un llistat amb els particulars punts negres, que lidera Castella i Lleó, amb 37 trams; seguit de Catalunya, amb 26, i l’Aragó, amb 19.

A Catalunya, on cada dia la fauna causa 16 accidents de trànsit, cosa que en suposa 5.500 a l’any, els trams més perillosos es concentren a Girona, sobretot a l’N-260, i a Tarragona, a l’N-240.

Per províncies, els TEFIVA se situen a Barcelona a l’AP-7 (entre els quilòmetres 173,6 i 175,5), B-24 (entre el km. 8,4 i el 10,2) i l’N-340 (entre 1.230 i 1.231).

A Girona, a l’N-2 (entre el 737,2 i 738,7 i el 764,8 i el 766) i l’N-260 en vuit trams: del quilòmetre 24,1 al 25,6 al 27,9; del 28,6 al 29,9; del 28,6 al 29,9; del 40,6 al 41,7; del 56,9 al 44,4; del 181, del 181, al 57,1 al 182,1 al 182,1 i 187, 187, 187,88, el 187,8; al 187,8 i el 187,29.

A Lleida els trams més perillosos són a l’A-22 (del quilòmetre 6,4 al 8,1); l’N-240 (del 75,8 al 76,8); l’N-260 (del 222,2 al 223,2 al 224,9; i del 304,2 al 305,9).

Finalment, a Tarragona els accidents amb fauna silvestre es concentren a l’N-240 (entre el punt quilomètric 2,7 i el 3,7; entre el 15,7 i el 18,1; i del 23 al 24,5).

Per elaborar la llista s’han utilitzat dades tant policials com dels serveis de conservació de la mateixa DGC, dels successos amb constància d’atropellaments d’animals o amb intervenció d’animals.

Així doncs, dins d’aquests successos denominats com a «incidents» amb implicació d’animals, a efectes d’identificació d’aquests trams, es consideren no només els accidents amb víctimes, sinó també els accidents amb danys materials, així com altres tipus de successos registrats amb constància que hi va estar implicat un animal.

Sota aquestes premisses, es consideren trams amb especial freqüència d’incidents vials amb implicació d’animals (TEFIVA) a aquells trams d’una longitud mínima d’un quilòmetre en què en els últims cinc anys s’hagin registrat almenys 10 incidents relacionats amb fauna de certa mida i algun d’ells hagi ocasionat un accident amb víctimes.

En total la DGT ha detectat a la xarxa viària estatal un total de 150 trams TEFIVA, que comprenen una longitud global de 205,1 quilòmetres, cosa que suposa, aproximadament, el 0,8% de la longitud total de la xarxa. No obstant, malgrat el seu petit percentatge de longitud, en aquests trams es concentren més de 3.200 incidents i el 21% del total d’accidents amb víctimes amb implicació d’animals registrats a la RCE.