Un dels secrets que ha convertit el Pessebre Vivent del Bages, a les torres de Fals (Fonollosa), en una de les cites de referència del Nadal durant gairebé 50 anys és el seu caràcter intergeneracional. Cada any, aquesta cita nadalenca, que enguany ofereix fins a 16 sessions, programades fins al 6 de gener, reuneix famílies de fins a tres generacions que han transmès la tradició del pessebre de pares a fills i de fills a nets.
Per a molts, el pessebre és l’excusa perfecta per retrobar-se i compartir una estona amb la família o amb els amics, i fins i tot per reconnectar amb aquelles persones que ja no viuen al poble, però que tornen expressament per formar part de l’espectacle que atreu visitants d’arreu del territori.
Precisament, aquest component familiar és el que fa que els pessebres vivents siguin un dels pocs espais on s’ha mantingut viu el teixit associatiu, tan difícil de preservar en municipis que han anat perdent població. Hi ha poques tradicions capaces de mobilitzar tants esforços col·lectius com la recreació d’un pessebre vivent.
La majoria dels pessebres amb una llarga trajectòria com el de Fals es beneficien d’aquest gran poder de convocatòria, que els permet celebrar la representació any rere any. Tot i això, les entitats assenyalen que un dels principals reptes de futur és garantir el relleu generacional en les tasques de coordinació, una feina sovint invisible, però essencial perquè el pessebre brilli amb llum pròpia.
FAMÍLIA ARNAU I COMAS
«Volem transmetre la il·lusió als fills»
«Ho he viscut des de petit, ho porto a dins, i això és el que intento transmetre als meus fills perquè algun dia ells també ho transmetin als seus i que la tradició continuï», resumeix Ricard Arnau, segona generació d’una família que participa en el Pessebre Vivent del Bages des dels seus orígens. «Ho tenim tan interioritzat que associem el Nadal amb el pessebre», assegura.
Els seus pares, Maria Àngels Comas i Toni Arnau, van ser la primera generació familiar a implicar-s’hi des del 1977, i expliquen que per a ells és «un orgull» que tant els fills com els nets continuïn participant amb les mateixes ganes. «Crec que la filosofia del pessebre s’ha mantingut perquè és una manera de fer poble, amb totes les generacions juntes», considera Arnau.
Comas recorda que fins i tot hi va haver un any en què van coincidir quatre generacions familiars, quan van coincidir besavis i besnets en una mateixa edició. «La continuïtat sempre hi ha estat, no hem fallat cap any», assegura. Els seus dos fills van començar fent de nen Jesús, un paper que enguany ha assumit un dels seus nets, en Joan, de pocs mesos, juntament amb els pares, Alba Arnau i Jordi Asensio. Tots tres formen part d’una de les escenes que més captiva els visitants, que sovint s’hi acosten per comprovar si el nadó és de debò.
El fet de créixer fent el pessebre des dels primers anys de vida fa que molts associïn aquestes dates amb l’espectacle. «Ho tenim tan assumit que durant les festes ja no fem plans. Per fer vacances, escollim altres moments de l’any. Tot i això, vivim en un poble on es fan moltes activitats, ja que també ens encarreguem d’organitzar la Nit Morta a la tardor. Però el Nadal sempre va lligat al pessebre», explica Ricard Arnau, tiet de l’actual nen Jesús.
Ell també hi ha implicat els seus fills, el Bru, de 6 anys, i l’Arlet, de 9, des de ben petits i la seva dona, Ester López, que destaca que va participar en el pessebre abans de veure’l com a espectadora. «El primer any em va semblar una experiència molt bonica, perquè veus la unió de tot un poble», assenyala López.
Ara, tant l’Arlet com el Bru expliquen que gaudeixen molt de les escenes que els han tocat, com la fusteria, el mercat, la recreació d’oficis o el quadre de la Matança dels Innocents. «La gràcia és que cada any que passa és diferent i sempre aprenem coses noves», expliquen els dos germans de la tercera generació.
FAMÍLIA TOMASA I PONS
«El pessebre és una forma de fer poble»
«El pessebre és una oportunitat per fer poble i compartir una estona amb la família», explica Pere Tomasa. Ell és un dels participants del pessebre i, juntament amb la seva dona, Maria Pons, hi són des de la primera edició, l’any 1977. Al llarg de tot aquest temps, han vist com l’espectacle ha evolucionat i han estat capaços d’encomanar les ganes de participar-hi al seu fill i, més recentment, també als seus nets.
En aquest gairebé mig segle de pessebre, Pons assegura que no han faltat mai a la cita, excepte els anys en què no es va poder celebrar per causes majors, com la pandèmia o la forta nevada del 2001. I, des del primer moment, explica que van intentar transmetre la il·lusió al seu fill, Roger Tomasa, qui recorda que des de ben petit ja formava part del pessebre. «Encara ara, les músiques i els espais em transporten a l’època que jugava amb els amics», assegura. Tot i el pas dels anys, afirma que «la il·lusió per fer el pessebre continua sent la mateixa».
Quan es va fer gran, es va traslladar a viure a Sant Joan de Vilatorrada, però això no el va allunyar de la tradició. Ben al contrari, ja que va continuar participant en el pessebre i va encomanar aquesta passió a la seva parella, Zaida Talleda, que de seguida s’hi va sumar. «Jo l’havia anat a veure feia anys i quan vaig venir per primera vegada ja em va agradar molt», recorda. «Sempre li deia al Roger que seria molt bonic col·laborar-hi, veient la implicació del poble, i al final ens hi vam posar tota la família», relata.
Des de fa un temps, el Roger i la s’ha traslladat a viure a Fonollosa amb els seus dos fills, l’Adrià i l’Abril, de 7 i 9 anys i asseguren que «una de les experiències més emotives és veure la il·lusió amb què els nens viuen el pessebre al costat dels seus avis».
«Fa molta il·lusió perquè et retrobes amb els amics», explica l’Adrià, que fa de figurant en una escena de recreació d’oficis antics. En la mateixa línia, la seva germana, l’Abril, que va vestida de rabadà, diu que cada any espera amb ganes que arribi aquesta data.
La vinculació de la família amb el municipi va més enllà de la participació en el pessebre. Tomasa i Talleda expliquen que, des que s’hi van traslladar a viure, de seguida van crear vincles amb la resta de veïns a partir de festes populars , com ara les caramelles. «Són activitats que ens uneixenmolt com a poble», conclouen
FAMÍLIA SARRI I PUIGDELLÍVOL
«S’ha evolucionat molt des de l’inici»
«Nosaltres vam començar des del primer any, quan era un pessebre molt més senzill que l’actual», rememora Josep Maria Sarri, que juntament amb la seva dona, Paquita Puigdellívol, es van estrenar en el pessebre de l’any 1977. Des d’aleshores, han implicat la resta de la família en aquesta tradició, i consideren que una de les claus perquè s’hagi mantingut gairebé mig segle és el fort sentiment de comunitat i la il·lusió que desperta cada any en petits i grans.
«Amb la família sempre hem estat molt units i ens veiem sovint, però fer el pessebre és especial», assegura Puigdellívol. «És un lloc on sobretot els més petits volen estar junts i gaudeixen fent-lo». De fet, recorda que fa cinquanta anys el que més valoraven també era retrobar-se amb la colla del poble i compartir els nervis i l’emoció d’abans del pessebre, i creu que els nens d’ara viuen l’experiència amb la mateixa màgia.
Així ho confirma la seva neta, Paula Sarri, de 15 anys, que participa en el muntatge des que era una nena. «Hi tinc tots els amics i és una manera de veure’ls i fer alguna cosa diferent junts», destaca. Tot i que reconeix que els dies que fa mal temps pot fer mandra passar fred, «sempre compensa per la gent i el sentiment de família que es crea».
Aquest any li ha tocat estar a l’escena del mercat i al quadre de benvinguda, però altres vegades ha participat en escenes més actives, com la del ball al Palau d’Herodes. «La gràcia és anar passant per tots els quadres a mesura que vas creixent», comenta.
De fet, els seus pares, Joan Sarri i Roser Grau, expliquen que aquest any els han assignat el mercat, una escena que els darrers anys havia estat protagonitzada pels avis. Com més experiència, més escenes s’acumulen en el pessebre, ja que la primera generació enumera una llista llarga: «Hem estat a l’escena de les rentadores, a la fugida d’Egipte, a l’arribada dels Reis, al mercat, a la fusteria...», recorden.
Des del seu punt de vista, l’essència del pessebre s’ha mantingut al llarg dels anys i consideren que la millora de les recreacions ha permès guanyar autenticitat. «S’ha anat millorant i polint, amb més detalls i escenografia, però un dels elements que s’han mantingut és que segueix la història bíblica», considera Puigdellívol. I això, és allò que segons la família, el diferencia d’altres pessebres del territori i el fa únic.
FRANCESC PARCERISAS
Coordinador Pessebre Vivent del Bages
«Lluny de disminuir, cada any aconseguim sumar algú més»
Quin és el secret per aconseguir involucrar fins a tres generacions d’una mateixa família en el pessebre?
És una tradició molt arrelada al poble que s’ha transmès de pares a fills i de fills a nets. El relleu generacional es dona de manera natural. Hi ha participants que, tot i haver anat a viure fora, tornen expressament per fer el pessebre perquè per a ells és una tradició i també una manera de retrobar-se amb la família. De fet, sense aquesta implicació seria impossible tirar-lo endavant amb tota la gent que som.
Quants participants hi ha actualment?
Si comptem totes les persones que fan feines tant artístiques com tècniques i d’organització, som al voltant de 260 participants. A més, no disminuïm, al contrari, ja que cada any aconseguim sumar algú més a la tradició.
Quina és la feina prèvia que implica muntar un pessebre d’aquestes característiques?
Hi ha molts voluntaris que hi treballen intensament des de dos mesos abans. Cal adaptar els camins, preparar la il·luminació… També hi ha molta feina de vestuari, tot i que cada quadre s’encarrega de la seva escena. Un cop acaba el pessebre, també hi ha un altre mes de feina per desmuntar-ho tot.
Com els agradaria que evolucionés el pessebre en els pròxims anys?
El pessebre està molt consolidat i cada quadre té molt clara la seva identitat. El que fem ara és cuidar els petits detalls. Potser en algun moment podrem introduir alguna novetat, però de moment l’objectiu és millorar el que tenim, que no és poc.
El fet d’apostar per un pessebre bíblic és el que els ha permès diferenciar-se d’altres pessebres del territori?
Representem escenes típiques i tradicionals, com el naixement, l’anunciació als pastors, l’arribada dels Mags d’Orient, o escenes no tan comunes i que no sempre es veuen en altres pessebres com la Matança dels Innocents o l’Orgia d’Herodes, que pensem que ens diferencien. Nosaltres prescindim de la vida de fa uns segles i ho centrem tot dins del relat bíblic. Al llarg dels anys, ho hem consolidat, però no és fàcil, ja que molts projectes similars s’han quedat pel camí.
Què creu que els ha ajudat a mantenir-se al llarg dels anys?
Aquí disposem de l’escenari idoni i d’un teixit social molt implicat que fa possible el pessebre any rere any. L’any 2027 hi ha la previsió que els pessebres i el pessebrisme siguin declarats patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, un reconeixement que podria donar un impuls important al conjunt de pessebres del territori.
Ardèvol duplica la població pel pessebre
Entre els pessebres vivents de la Catalunya central, n’hi ha un que presenta el mateix caràcter intergeneracional i que cada any aconsegueix duplicar el nombre d’habitants del municipi on se celebra. Es tracta del Pessebre Vivent d’Ardèvol, al Solsonès, que aquest any ha ofert un total de dotze sessions repartides en sis jornades, i ha aconseguit mobilitzar 200 persones entre veïns, antics habitants del poble, familiars i persones del territori implicades en el projecte.
De la mateixa forma que el de Fals, va ser un pessebre que es va impulsar des del veïnat l’any 1993 i que, trenta anys després, es manté com una de les tradicions més arrelades del municipi organitzada sota el paraigua del Centre Cultural d’Ardèvol.
Aquesta elevada participació ha permès que, en l’edició d’enguany, s’hi hagi incorporat un nou quadre, el de l’armeria de soldats, un espai on s’exposen armes i elements d’attrezzo vinculats a aquest grup de personatges.
Enguany també s’han dut a terme treballs de renovació de les escenografies que van resultar danyades pel temporal de vent i pluja de l’estiu passat. Les inclemències meteorològiques van afectar especialment estructures de fusta que feia prop de trenta anys que estaven instal·lades. Una de les actuacions destacades ha estat la renovació completa del mur situat darrere l’escena dels soldats, un dels espais més emblemàtics del pessebre.
