Albert Castells (Junts), alcalde de Vic: “Cal revisar el dret al padró, estem construint un país en fallida”

L’alcalde de Vic, Albert Castells (Vic, 1974), ha citat El Periódico, del mateix grup editorial de Regió 7, a la Biblioteca Pilarín Bayés de la ciutat. Es tracta d’un equipament creat fa tres anys que està ubicat a les portes del barri del Remei, un dels que concentra la població amb renda més baixa i amb un percentatge més alt de persones d’origen estranger. El separen 700 metres de la plaça Major i de l’Ajuntament, i és una àrea que es coneix com la frontera que separa “els dos Vic”. La capital d’Osona té 50.000 habitants, dels quals un 30% ha nascut fora de l’Estat i un 44% és d’origen estranger.

Vostè ha demanat una reunió amb el president Salvador Illa per abordar l’augment de població a Vic. Què pot fer la Generalitat al respecte?

Els ajuntaments tenim les competències molt limitades, però ens cauen totes les responsabilitats. Demanem una major autonomia de decisió i un major finançament. Vic és una ciutat de 30.000 habitants a la qual n’han arribat 20.000, la immensa majoria amb una precarietat molt alta. El repte és a tots els nivells. Gestionem moltíssimes coses que no ens corresponen.

Com quines?

Com la seguretat, que és el que més preocupa la ciutadania. La Guàrdia Urbana ha de fer de policia integral molts dies perquè els Mossos d’Esquadra han d’atendre tota la comarca. I com això, tot.

Els delictes han pujat un 3,2% a Vic, i hi ha un augment del 55% dels robatoris amb força. Quina resposta dona l’Ajuntament?

Hem incrementat molt els recursos policials, però exigim al Govern la dotació policial que ens correspon per població. Tenim un terç de la policia respecte d’altres zones. No arribem a un mosso per cada 1.000 habitants. Després de la petició de molts alcaldes, especialment de Junts, els Mossos d’Esquadra han desplegat el pla Kampai contra la multireincidència a Vic. És una mesura, però en falten d’altres com la llei contra la multireincidència que s’ha desencallat fa poc. La Justícia, en aquest país, té poc de justa.

Entitats socials de Vic denuncien que darrere de les identificacions policials hi ha un biaix racial.

No ho comparteixo en absolut. Segur que sempre es pot millorar, però la feina policial no entén de colors de pell ni d’origen. Treballem per posar ordre als carrers i per fer justícia, siguin qui siguin i vinguin d’on vinguin. Qui la fa, la paga.

Ha demanat canvis al padró. Quina és la seva proposta?

Els alcaldes han de tenir autonomia de decisió. Estem d’acord que tots els turistes que entren pels aeroports el puguin demanar al cap de poques hores d’entrar? No tenen cap possibilitat de treballar legalment, perquè no tenen permisos, però poden accedir als drets. Això no és normal. Reclamem una revisió profunda del dret al padró. Es va dificultar el permís de treball per frenar l’“efecte crida”, però ha tingut l’efecte contrari: ha fracassat. Els condemnem a la marginalitat. Estem construint un país en fallida.

Però si no se’ls empadrona, no poden accedir a la sanitat i a l’educació

On és el límit entre el dret a l’empadronament del qui acaba d’arribar i el dret a poder atendre les persones que ja són aquí? Empadronem 3.000 persones l’any. No se’ns poden donar lliçons. És insostenible: estan arribant persones pels nostres aeroports, per l’efecte crida, sovint atrapades per màfies. És absurd discutir si hem d’empadronar una persona que ha estat atreta per una màfia, que ha estat enganyada, que ha pagat unes taxes fraudulentes i que malviu en un traster o en un entresòl.

Però estem parlant de persones molt vulnerables…

Totalment. I l’Estat té l’obligació de vetllar perquè això no passi. Les màfies que operen a través dels nostres aeroports han de ser desmantellades de manera immediata. Municipis tensionats, com Vic, no poden acollir més gent. No podrem sostenir artificialment tota la població del món a la ciutat.

El seu partit proposa no empadronar els qui ocupen un habitatge.

Empadronar delinqüents en un habitatge ocupat és absurd. És una contradicció empadronar okupes i persones amb delictes acumulats.

Tots són delinqüents? No hi ha persones vulnerables?

Pel sol fet que siguin okupes, ja estan cometent un delicte. La proposta és: els empadronem, si cal empadronar-los, a la comissaria de policia o als jutjats. Hi ha persones que acumulen moltíssims delictes davant la justícia. Des de l’administració local som perfectament capaços de distingir a qui hem de posar davant la justícia i a qui hem d’acollir en els nostres sistemes de benestar.

Davant una situació com la generada a Badalona amb el desallotjament de l’institut B9, vostè com hauria actuat?

Ho he seguit, però no en tinc tots els detalls. És una demostració que el país ha arribat tard. Totes les ciutats mitjanes del país caminem cap a situacions com la de Badalona. Hem d’actuar, posar fre a l’arribada massiva sense cap mena de control.

A què atribueix el creixement de l’odi al nouvingut?

La ciutat de Vic té gairebé la meitat de la població d’origen estranger, un 44%. No se’ns pot titllar de no ser tolerants. Però són els mateixos vigatans d’origen estranger els que estan demanant a crits posar ordre. Les tensions socials i els problemes als barris han arribat al límit. Hem de preservar la pau social i fer front als problemes que tenim, com la delinqüència i l’incivisme.

Com ha integrat Vic aquest 44% de població d’origen migrant?

En educació, es va apostar per un districte únic. Totes les escoles, públiques i concertades, acullen alumnes de famílies nouvingudes. Això ha permès tenir tota la diversitat de la societat representada a les aules. Som una ciutat amb 113 orígens i el català és la llengua d’unió. Ha estat un model d’èxit, però ara s’està truncant per aquest desbordament, i veiem que perilla.

El seu projecte per al Pla de Barris ha estat acceptat pel Govern. En què es notarà?

És un projecte de 25 milions: 15 els finança la Generalitat i els altres 10 són fons de l’Ajuntament. Als vuit barris on la renda mitjana és més baixa —i està caient— farem una inversió potent per reimpulsar-los. Pretenem equilibrar socialment la ciutat. Està augmentant la fractura entre els barris més rics i els que s’estan quedant enrere.

El seu Ajuntament ha estat condemnat per exigir massa nivell de català a un funcionari. Com està aquesta qüestió?

És el nivell mínim que hem de demanar a un treballador municipal. Tots han de poder desenvolupar la seva jornada amb plena normalitat en català. Aquesta persona treballa al cementiri i, més enllà dels morts, hi som els vius. I els vius, parlem. Hem recorregut la sentència i hi anirem fins al final. Això respon a una clara voluntat de destrucció i de genocidi contra la llengua catalana.

És partidari d’arribar a pactes amb Aliança Catalana o està a favor d’aplicar-li un cordó sanitari?

L’únic cordó o línia vermella que hi ha són els drets humans i el respecte a les persones. Parlarem amb qui porti propostes sensates per a Vic.

Considera que Aliança Catalana respecta els drets fonamentals?

Escolto discursos que no m’agraden i no he escoltat cap proposta.

La seva proposta passa per les deportacions.

Si volen deportar 18.000 “vigatans”, m’hi nego. Ens quedaríem sense la restauració, sense la nostra indústria, sense les cuidadores, sense el sector de la construcció. No vull que desapareguin 3.000 nens. Són tan “vigatans” com els meus fills. Si aquestes són les propostes, no m’interessen i, a més, són irrealitzables.

Subscriu-te per seguir llegint