Paralitzat el trasllat d’aigua residual del Besòs

Quan el Govern d’Illa va agafar les regnes de la Generalitat, un dels primers anuncis va ser l’impuls a diverses infraestructures hídriques (algunes ja estaven planejades per l’anterior Executiu) perquè, el 2030, el 70% de l’aigua que es consuma a Catalunya procedeixi de fonts no convencionals, principalment dessalinitzadores i regeneradores. En aquell moment, l’agost del 2024, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va detallar dues novetats: la primera consistia a construir una cinquena dessalinitzadora al nord de la Costa Brava i la segona era connectar la xarxa d’aigües residuals del Besòs per traslladar-les a l’àmbit del Llobregat i allà regenerar-les.

La primera d’aquestes dues novetats continua viva en el dia d’avui. La segona, en canvi, ha quedat en stand by, en paraules del director de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), Josep Lluís Armenter, a EL PERIÓDICO. "Es tracta d’una obra molt important i complexa que encara s’està estudiant", argumenta Armenter. Segons explica, l’escenari actual, d’abundància hídrica, ha alterat lleugerament les prioritats i aquesta operació, prevista per a 2028 al calendari facilitat per la conselleria, ja no és tan urgent com fa un any i mig.

"El pla de transportar aigües residuals del Besòs cap a la regeneradora del Prat de Llobregat respon a la capacitat de tractament extra de què disposa aquesta planta", comenta Armenter. No obstant, en el dia d’avui, l’ús d’aigua regenerada es limita a usos agrícoles i ecològics i ja no es destina a produir aigua prepotable. En aquest context, el Govern centra part dels seus esforços en matèria hídrica en l’activació progressiva de la qual serà la segona gran aixeta metropolitana: el riu Besòs. Aquests esforços demanen millorar i ampliar l’actual potabilitzadora, construir dues estacions de potabilització noves i aixecar també una ERA (Estació Regeneradora d’Aigua) a prop de la desembocadura del riu.

Una gran canonada

Quan la idea del projecte d’interconnexió d’aigües residuals Besòs-Llobregat es va posar per primera vegada sobre la taula, es va pensar a construir una gran canonada que portés l’aigua des de la depuradora de Sant Adrià de Besòs fins a la regeneradora (es tracta d’una planta amb un tractament de sanejament més avançat) del Prat. La depuradora de Sant Adrià gestiona aigua residual procedent del teixit urbà més pròxim. La intenció del Govern era traslladar part d’aquesta aigua sanejada, que ara acaba al mar, fins al Prat. Una vegada allà, es contemplava aplicar un tractament terciari per millorar-ne la qualitat, bombar-la riu a dalt perquè es diluís i després potabilitzar-la a Sant Joan Despí.

L’estudi previ l’havia de redactar Barcelona Regional, l’agència pública metropolitana de desenvolupament urbà. Però un any i mig després de l’anunci, el document encara no està llest. Armenter detalla que es va valorar la possibilitat de reconduir l’aigua cap a la zona Llobregat a través de la xarxa existent de canonades en lloc de construir una nova infraestructura. Però de tota manera, requeriria unes "obres difícils" d’abordar.

El pla no es descarta en cap cas però sí que està paralitzat. ¿Té sentit transportar aigua del Besòs cap al Prat si la voluntat del Govern és precisament centrar-se a ampliar la capacitat de potabilització del pol Besòs amb noves infraestructures? De moment, fonts coneixedores del projecte asseguren a aquest diari que no tenen per què ser objectius incompatibles, ja que la regeneradora del Prat té marge per duplicar la seva capacitat. No obstant, per ara, la interconnexió entra en mode d’espera mentre la resta d’infraestructures antisequera continuen avançant.