Al currículum de primària i l’ESO

L’educació financera, amb aquest nom, forma part del currículum en l’educació obligatòria a Catalunya, de primer de primària (6 anys) a 4t d’ESO (16), tot i que això, per si sol, no és garantia de res. El currículum és amplíssim i, a ulls de no pocs docents, massa líquid, cosa que fa que un assumpte que hi surti recollit no sigui sinònim que l’alumnat acabi amb un bon nivell d’això. Precisament per aterrar l’ambiciós currículum, la Conselleria d’Educació i FP ha publicat en els últims mesos "orientacions curriculars" amb els "sabers bàsics". L’educació financera apareix en noves orientacions curriculars de matemàtiques a primària i secundària, amb els continguts desglossats (de manera breu) per cursos i algunes propostes d’exercicis pràctics, com calcular l’IVA o la retenció de l’IRPF.

A primària, el currículum de primer i segon –6 i 7 anys– recull el reconeixement del sistema monetari europeu: monedes i bitllets d’euro. Com a exercici, les concrecions curriculars proposen el reconeixement d’equivalències entre diferents monedes i bitllets d’euro "en situacions de compra" amb material manipulable.

A tercer i quart de primària (8 i 9 anys), s’introdueix la "promoció de les decisions per una gestió responsable dels diners", i a cinquè i sisè (10 i 11 anys) es planteja la "consolidació del càlcul de quantitats (valor/preu, qualitat/preu)" i la resolució de problemes relacionats amb els diners (preus, interessos, impostos i rebaixes) en contextos quotidians.

IVA o retenció de l’IRPF

Ja a secundària, a primer, segon i tercer d’ESO, el currículum parla de la interpretació de la informació numèrica en contextos financers senzills. A segon d’ESO, les propostes d’exercicis inclouen el càlcul d’augments i disminucions percentuals de preus (càlcul de l’IVA, retenció de l’IRPF...), i la utilització del full de càlcul. I a l’últim curs de l’obligatòria, l’anàlisi i explicació de mètodes per resoldre problemes sobre augments i disminucions percentuals, interessos i taxes en contextos financers reals o l’ús del full de càlcul per simular i avaluar els compromisos financers que es poden assumir en la vida adulta.

Això és el que diuen les orientacions curriculars. ¿Què estudia l’alumnat a la pràctica? Depèn molt del context, de l’escola i els docents i la seva visió del món. A més de les orientacions curriculars emmarcades en matemàtiques, existeixen infinitat d’iniciatives i materials publicats sobre la qüestió amb orientacions molt diferents: des de diverses guies didàctiques per al professorat per promoure l’economia social i solidària i el cooperativisme entre els adolescents fins a programes com Escola i Empresa de FemCat o el projecte Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), que fa 13 anys que imparteix tallers amb una xarxa de voluntaris vinculats al sector econòmic, financer, tributari i assegurador (en exercici o, en moltes ocasions, jubilats).

El Col·legi Claret, a Barcelona, l’Escola Nou Clavé de Mollet del Vallès o les escoles FEDAC són algunes de les que aposten convençudes per impulsar aquests sabers. Robert Vilella, director del Col·legi Claret, explica que fa anys que intenten treballar l’economia "de manera pràctica". "A tercer i quart [d’ESO] fem educació financera i, en paral·lel, fem una part d’emprenedoria i, un tercer pilar, que és el treball de l’actualitat, com la invasió de Veneçuela, i l’impacte econòmic d’aquests fets", apunta. A segon treballen amb un simulador empresarial en el programa Young Business Talents.

A l’Escola Nou Clavé de Mollet del Vallès participen en el projecte CueMe, Cultura Emprenedora a l’Escola, de la Diputació de Barcelona, en què l’alumnat de cinquè de primària crea una cooperativa.

Subscriu-te per seguir llegint