Només el 26% dels adolescents parlen a casa del pressupost familiar

Parlar de diners té fama de ser incòmode, però l’educació financera ajuda a planificar el dia a dia, prendre millors decisions, viure d’acord amb les possibilitats, diferenciar entre necessitat i desig i detectar la presumpta publicitat enganyosa de qualsevol guru que promet milions d’euros a cop de clic. Segons l’OCU, un de cada tres joves d’entre 18 i 30 anys ha realitzat alguna inversió en els últims 12 mesos i un 15% ha patit alguna estafa. Amb un apartat específic sobre educació financera, l’últim informe PISA alerta que, a Espanya, només un de cada quatre alumnes de 15 anys (26%) parla setmanalment amb la seva família sobre el pressupost familiar.

"No es tracta tant d’abordar grans temes econòmics com de conversar amb els nostres fills perquè desenvolupin esperit crític i sàpiguen prendre decisions en la vida. Estem davant una competència clau per adaptar-se al futur", explica Vanesa de la Cruz, psicòloga educativa i directora de projectes de FAD Joventut de l’àrea d’educació i ciutadania digital.

"L’educació financera et dona claredat mental i et fa ser conscient de la importància de gastar sempre menys del que ingresses. La regla d’or és estalviar un 10% dels teus ingressos", remarca Amalia Guerrero, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i autora del llibre En casa, las cuentas claras, un manual per ensenyar els fills a "no ficar la pota amb els diners".

L’OCDE consagra la competència financera com una destresa essencial per a la vida. L’organisme internacional remarca la importància que els joves tinguin un coneixement més profund i una millor comprensió dels conceptes i els riscos financers. Els resultats de PISA apunten que els sabers econòmics dels estudiants de 15 anys són inferiors als dels països del nostre entorn.

La llei d’educació, la LOMLOE, inclou en els currículums la competència financera tant a primària com a secundària, no obstant, és una matèria transversal i, a l’ESO i batxillerat, optativa; no hi ha una assignatura específica obligatòria. Que estigui present a l’aula depèn de cada centre educatiu.

Segons PISA, a Espanya, el 17% dels estudiants de 15 anys suspenen en competència financera. En una escala de l’1 al 5, aquests alumnes estan en les posicions -1 i 1. És a dir, coneixen, a tot estirar, algun concepte financer bàsic. El 58% estan en els nivells 2 i 3 i estan capacitats per realitzar interpretacions senzilles en factures o nòmines. El 25% restant, en les posicions 4 i 5, són capaços d’analitzar productes financers complexos. A l’escola, els termes financers més presents són sou i pressupost. El 75% i el 70% dels estudiants de 15 anys declaren haver après els dos conceptes, respectivament, a classe. Altres expressions presents a l’aula són empresari i préstec bancari, al contrari del que passa amb aspectes com interès compost o depreciació.

Trepitjar l’accelerador

En línies generals, PISA atorga als alumnes espanyols una nota de 486 punts, lleugerament per sota de la mitjana de l’OCDE (498), i no detecta diferències ressenyables entre nois i noies. Davant aquesta realitat, els experts exigeixen trepitjar l’accelerador perquè els coneixements financers aterrin a les aules a través d’enfocaments transversals en assignatures com matemàtiques a primària i secundària, com dictamina la llei educativa (2021), que corona l’educació financera com un saber bàsic.

La CNMV, el Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia estan al darrere del Pla d’Educació Financera (PEF), que, a més d’iniciatives per a adults, ha implantat la web finanzasparatodos.es i un programa voluntari en centres escolars perquè qualsevol docent pugui treballar amb els seus alumnes la competència financera.

L’assumpte preocupa fins al punt que molts empresaris s’hi han implicat activament. A Catalunya, la fundació d’empresaris FemCAT porta 15 anys amb el programa Escola i Empresa, dirigit a alumnes de 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius. "Els empresaris i les empresàries acudeixen als instituts i els expliquen què és una empresa, com es gestiona i quin és el paper dels empresaris. A tot Catalunya, tenim uns 200 ponents, entre empresaris i directius, i cada any arribem a uns 10.000 alumnes", assegura Muntsa Vilalta, directora de FemCAT.

La tasca, no obstant, no és només de l’escola sinó de les famílies, que han d’inculcar als seus fills els manaments financers perquè se sàpiguen desenvolupar bé en el futur. "Tots els membres de la família han de conèixer què és l’economia familiar i implicar-se a gestionar-la. Per això és important que a casa es parli amb naturalitat de diners", insisteix l’autora d’En casa, las cuentas claras. Guerrero afegeix que els coneixements econòmics són fonamentals per evitar ser víctimes d’estafes: xiringuitos financers i xarlatans que donen fórmules màgiques per multiplicar estalvis. La CNMV alerta des del 2023 de fraus que es difonen en anuncis falsos en xarxes socials i prometen grans guanys en borsa o amb criptomonedes. Acostumen a utilitzar un llenguatge confús i la imatge de famosos en vídeos manipulats. Per això l’autora recomana parlar d’economia als fills des que són petits. "No cometis l’error de pensar que ja ho faràs quan siguin adults perquè es convertiran en analfabets financers", insisteix. FAD Joventut i BBVA han presentat la campanya ¿Parles a casa de com estalviar?, un videotutorial per facilitar converses casolanes sobre el valor dels diners i l’estalvi i la planificació de despeses.

Subscriu-te per seguir llegint