Daniela: "De dia era un, i de nit un altre de ben diferent"

Ara que s’ha demostrat que sí que va abusar de la seva cosina, ¿ha reconegut en privat que també va abusar de vostè o s’agafa a la seva absolució?

Ell continua mantenint encara davant de tota la família que a mi no em va fer res.

¿Qui és Edison Dávalos?

Per a mi era el meu cosí, el que em portava a l’església i al parc. Quan era petita em tenia molt confosa. A mesura que vaig créixer, vaig ser més conscient de la situació. Jo tenia 11 anys i ell gairebé 40. Durant el dia era un i a la nit [quan es van produir els abusos] era un altre de completament diferent. Com si es tractés de Dr. Jekyll i Mr. Hyde.

Una doble vida amb la qual enganyava a tothom.

En aquella època la meva mare i els meus germans estàvem en una situació complexa. Vam haver de mudar-nos d’urgència i no teníem on viure. Ell ens va oferir casa seva, i l’hi vam agrair molt. Però es va aprofitar de la nostra vulnerabilitat: això va ser el més miserable.

¿Què va pensar quan es va publicar que Dávalos havia agredit cinc dones que havia anat a buscar amb el taxi?

Jo era a casa, mirant la tele. Va ser un gran impacte. Ja tenia 19 anys. I a la tele només donaven les inicials, però el vaig reconèixer. En vaig parlar amb la meva cosina. I aquí va ser quan totes dues ens vam animar a denunciar-lo. Ja ens sentíem més preparades.

La denúncia de la seva cosina va acabar en una condemna i la seva en res.

Estic molt decebuda. Quan el van absoldre em vaig tornar a sentir com aquella nena desprotegida.

¿Per això va decidir anar-se’n d’Espanya?

Jo ja vivia lluny quan va sortir la sentència que l’absolia. Tenia 24 anys. Vaig decidir no tornar. A més ell estava lliure. Em va saber greu: al capdavall m’he criat a Barcelona.

Ara que anirà a la presó...

Ara no. Estic establerta, amb una feina, construint una nova història, una nova vida. Però en un futur, sí. Tinc ganes de tornar.

¿Què diria a menors que passin per una situació com la seva?

Que no tinguin por de parlar. Hi haurà prejudicis i que no els creurà. Però s’ha de ser valent i denunciar-ho. No s’ha de permetre que això encara passi. És molt important que s’eduquin els nens per prevenir aquestes situacions.