Prop de 500 docents denuncien la Generalitat per exigir el pagament del deute de la meritació dels sexennis

Prop de 500 docents d'arreu de Catalunya han presentat dues demandes judicials contra la Generalitat per reclamar el que consideren un "deute salarial" derivat de la modificació del sistema de meritació dels estadis docents o sexennis. Segons ha explicat el Col·lectiu Ronda, que assessora els afectats, el cas ha arribat al jutjat després que el Departament d'Educació hagi desestimat les reclamacions d'un primer grup de 90 professionals i no hagi respost les 400 reclamacions addicionals presentades per un segon grup. La Plataforma Deute Estadis Docents, que aglutina els afectats, ha assenyalat que hi ha uns 30.000 perjudicats i que el deute pendent que la Generalitat hauria de pagar s'enfila fins els 240 milions d'euros.

Els sexennis són un complement retributiu que reconeix l’experiència docent. En la seva configuració original, cadascun d’aquests estadis docents -fins un màxim de cinc- permetia incrementar progressivament la nòmina del personal docent, des dels 123 euros d’augment un cop assolit el primer estadi fins als 698 euros mensuals que perceben els mestres que, després d’un mínim de 30 anys d’exercici, assoleixen el cinquè i últim estadi.

Segons la Plataforma Deute Estadis Docents, l'any 2012, en un context de fortes retallades pressupostàries, es va preveure que aquest complement, en el primer tram, s’assolís cada nou anys en comptes de cada sis, tal i com es venia fent fins el moment. "Tot i ser presentada com a temporal, aquesta mesura no ha estat revertida a Catalunya, a diferència del que ha succeït a la resta de l’Estat", ha afirmat.

En aquesta línia, ha indicat que aquesta situació podria afectar més de 30.000 professionals de l’ensenyament públic i generar un deute de més de 240 milions d’euros de la Generalitat amb la comunitat docent en concepte de retribucions que no han estat abonades a conseqüència dels canvis en els períodes de meritació.

"La negativa de l’administració a atendre les reclamacions ens aboca a una via judicial que no hauria de ser necessària. La Generalitat ha convertit una mesura excepcional en estructural, i això és profundament injust", ha denunciat Mariona Torra, advocada del Col·lectiu Ronda.

La lletrada ha afegit que la situació actual "atempta contra la seguretat jurídica i reflecteix una voluntat política de no prioritzar el finançament de l’educació pública". Així, ha avisat que tot i que el 2012 hi havia una causa objectiva per a les retallades avui aquest context ja no existeix: "L’actual insuficiència pressupostària és derivada de la voluntat política subjacent dels successius governs, que han optat per prioritzar altres despeses i partides pressupostàries abans que posar punt i final a l’evident infrafinançament del sistema públic educatiu", ha assenyalat.

Per la seva banda, la Plataforma Deute Estadis Docents ha advertit que “el professorat de Catalunya es troba a la cua en matèria salarial de tot l’Estat espanyol” i ha assenyalat que acumula una pèrdua de poder adquisitiu “superior al 20% des de l’any 2009”. Alhora, ha lamentat que l’educació catalana segueixi infrafinançada, amb una inversió per sota del 3% del pressupost total, molt lluny del 6% previst per la Llei d’Educació de Catalunya.

Aquesta manca de recursos contribueix, segons el col·lectiu, “a la precarització de les condicions laborals docents” i a la dificultat per cobrir substitucions, amb entre 400 i 600 places vacants diàries sense cobrir perquè “el sector educatiu públic ha deixat de ser atractiu per a moltes professionals que busquen en altres activitats una major estabilitat i qualitat de vida”.