Els experts bagencs reclamen «crear consciència i establir vincles» per reforçar l’ús del català

La darrera enquesta d’usos lingüístics de l’Institut d’Estadística de Catalunya era reveladora: el territori central és l’única regió del país on l’ús del català no va retrocedir entre els anys 2018 i el 2023. Amb el 59,6% de la població que manté el català com a llengua habitual, la regió interior és una excepció al conjunt del país, on l’ús habitual de la llengua va caure del 36,1 al 32,6% en aquest mateix període. Dades per a la reflexió. El nombre de ciutadans que coneixen i parlen el català creix, sí, en un context d’increment de població, però són menys els qui la consideren la seva llengua «habitual única» i d’«identificació».

El català està en perill? Què cal fer per revertir una situació que molts experts consideren preocupant i alguns ja irreversible? Qüestions que defineixen la urgència del debat, i que Regió7 ha proposat dilucidar en una taula rodona, organitzada amb el Consell Comarcal del Bages i conduïda per la periodista d’aquest diari Laura Serrat, que ha aplegat experts, activistes i administracions.

El president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez; l’assessor per la llengua catalana de l’Ajuntament de Manresa Marc Orriols; el filòleg i divulgador Jordi Badia (premi Comunicació de Regió7); i Shalana Rodríguez, influenciadora a les xarxes en català i presentadora de TV3, es van aplegar dimarts al coworking de la capital del Bages Tercer Segona per abordar l’assumpte i proposar estratègies per capgirar la tendència.

Emergència lingüística

La primera evidència que comparteixen, amb molts matisos, tots els participants en la taula és que la Catalunya central és el territori «amb menys recessió, i podem estar-ne orgullosos», diu Orriols. D’acord, però «la situació en general no és bona, ni a la Catalunya central ni al país», apunta Badia. «No vull dir que estigui en risc de desaparèixer, però és una situació d’emergència», una diagnosi que referma Eloi Hernàndez. «Hi ha un alt coneixement de la llengua al Bages, però si bé el 50% de persones comencen una conversa amb un castellanoparlant en català, el 70% es passa llavors al castellà». «Comparteixo la sensació de perill», diu Shalana Rodríguez. «Tot i que en el meu context d’amistats el català no està tan malament, perquè tenim motivació lingüística, a Barcelona és una altra la realitat», apunta la influenciadora.

Globalització i tecnologia

Si bé al territori la situació no és tan dramàtica com ho pugui ser a l’entorn metropolità, el cert és que el descens de l’ús del català és palpable. Una decadència que Marc Orriols atribueix «al fenomen de la globalització i al fet que la tecnologia escurça les distàncies i el temps. A més, els referents televisius en 10 o 15 anys s’han desconfigurat. Ara els referents són al mòbil, que depèn d’algoritmes que no controlem». Una descripció del moment present i del seu impacte en la llengua, a la qual Badia afegeix una constant històrica: «Fa tants segles que estem dominats lingüísticament que hem desenvolupat un subconscient subordinat; quan algú ens parla en castellà responem en castellà, perquè és la llengua important, de referència. Això ho hem mamat dels pares, dels avis, que no podien fer-ho de cap altra manera, perquè hi havia un risc de presó. Deia Carme Junyent que si les llengües desapareixen és perquè els parlants deixen d’usar-les». El filòleg hi afegeix un altre element: amb l’arribada massiva d’immigració del nord d’Àfrica i d’Amèrica del Sud s’han perdut els vincles. «Totes les campanyes que es puguin fer per promoure la llengua són bones, però la llengua com s’estén de debò és com es va fer amb la immigració dels anys 70: establint vincles. Els immigrants entenien que calia parlar català. La immigració del segle XXI pot fer decantar la balança, i necessitem la immigració del segle XX, perquè si no es fan còmplices de la situació no avançarem».

La «trampa» del bilingüisme

«El bilingüisme és una trampa», continua Orriols citant també Junyent, «perquè la llengua forta es menja la feble». Amb tot, en un context plurilingüe, com el que vivim, el desequilibri es modifica. «Quan hi ha diverses llengües hi ha l’oportunitat que una d’elles sigui la de convivència. Hem de saber-ho fer», recomana l’assessor lingüístic municipal.

Eloi Hernàndez retreu als catalanoparlants que «acabem argumentant que si canviem de llengua ho fem per educació, i jo porto anys batallant-hi, perquè no hi ha res més discriminatori que parlar en castellà quan algú se t’adreça en castellà o quan pels seus trets fisonòmics li parles ja d’entrada en castellà. El tractes com si no tingués la capacitat de parlar el català. Hi ha un marc mental que hem normalitzat». Una situació que Shalana Rodríguez ha viscut sovint, explica: «M’ha passat moltes vegades: em veuen amb trets asiàtics. I em parlen en castellà, tot i que jo els doni moltes pistes que em poden parlar en català».

La influenciadora afegeix un altre element, decisiu, a la taula: el paper de les xarxes socials. «Molts creadors de contingut ho fan en castellà perquè pensen que arribaran a més gent; jo penso el contrari. I per sort la comunitat de creadors en català és cada vegada més gran».

Passar a l’acció

Feta la radiografia, cal proposar procediments per actuar. Com fer, d’entrada, planteja Laura Serrat, que el català es vegi com una eina més útil quan a Catalunya es pot treballar també a l’administració sense saber català? Jordi Badia apunta que la sociolingüística distingeix entre llengua «útil» i «necessària». «D’útil ho és, el català, perquè saber-lo t’obre més portes. Però de necessària, en general no». «Que sigui útil o no està en mans dels catalanoparlants», afegeix Marc Orriols. «No canviar de llengua no és violent. Si es normalitzés, el català es convertiria en una llengua útil. Hem de connotar positivament la llengua, com diu Joan Maria Serra».

Badia proposa mesures concretes: «Si vols treballar en determinada cadena de supermercats, el català és necessari. Les empreses han d’exigir l’ús del català». L’àmbit privat té el seu paper, doncs, en el canvi de registre, «però el primer que ha de donar el missatge és el Govern, i si contracta metges que ni tan sols l’entenen no donem el missatge que el català és una llengua necessària, sinó prescindible. Pots fins i tot ser mestre sense parlar-lo, fet que és il·legal, perquè la llei diu que la llengua vehicular de l’ensenyament és el català. Però hi ha instituts on gairebé la meitat del professorat no el parla habitualment». Per a Badia cal, doncs, «un pla de xoc, i qui ha de moure fitxa és el Govern».

Parlar sempre en català

Tanmateix, afegeix el filòleg, no tot s’ha de deixar en mans de l’administració: «Els parlants hem de fer alguna cosa, com crear vincles. No hem d’amagar la llengua, perquè així la fem invisible. Hem de parlar-la sempre». En aquest sentit, apunta al «voluntariat lingüístic. Hi ha centenars de milers de jubilats que parlen català, tants com nouvinguts que no en saben i en volen aprendre. Ajuntem aquesta oferta i aquesta demanda. Això seria una revolució, una arma boníssima». Un voluntariat que enriqueix totes les parts. «Ajudes coneixent, i tu també pots aprendre molt del teu interlocutor», diu Shalana.

L’administració, admet el president del Consell, no arriba a tot arreu. «Hi ha senyals que està sobrepassada. Hi ha cues per fer cursos, i tot i que s’hi han posat més recursos, això ja és un símptoma d’emergència». «Crear un vincle social amb les persones nouvingudes», coincideix, «seria essencial».

«És que el missatge que hem d’enviar és ‘proveu-ho de fer en català», diu Orriols, «cal valentia», conclou. En aquest sentit, recorda que ja hi ha un aparell legal a les administracions per fomentar l’ús del català. «Tenim clàusules lingüístiques que s’han de complir: comunicacions, senyalitzacions... Les clàusules ja hi eren, però no n’hi havia prou consciència. Ara hi és». El consistori manresà ha impulsat mesures per garantir el català a l’administració i per fomentar-ne l’ús social, amb eines com els jocs a les places, els fils de contes, el cinema a la fresca o la fira del llibre infantil i juvenil en català. Una tasca a la qual el Consell del Bages, sense competències en política lingüística, dona suport «compartint sinergies». El Consell s’ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua, «i això ens ha fet adquirir un compromís». Així, l’organisme va presentar ahir la campanya «Digue-ho en català!» per reforçar l’ús del català en la vida quotidiana i, especialment, al comerç. La campanya farà visites informatives i pedagògiques a 120 comerços de 4 municipis del Bages (Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Sant Fruitós del Bages) per millorar la disponibilitat lingüística als establiments (vegeu pàgina següent).

Els polítics i experts participants en la taula rodona conclouen que el que cal és «crear consciència i establir vincles», a la manera com s’està fent a la capital del Bages. «Si hi hagués més consciència», entre els mateixos catalanoparlants, diu Badia, «no caldria fer cap campanya». El filòleg demana, malgrat tot, «ser optimistes, creure’ns-ho més». Perquè l’objectiu, recalca, és que, al capdavall, «el català sigui vist com a ben parit. S’ha de ser imaginatiu i ensenyar a jugar en català, perquè si el que fem és una transmissió de la llengua de pissarra no avançarem gens», conclou Jordi Badia, convençut que «els catalans som eterns, i ens en sortirem».

I ho remata Hernàndez: «que la propera vegada que tornem a abordar la qüestió sigui per celebrar que hem guanyat terreny increment l’ús del català». «En català, sempre i desacomplexadament», s’acomiada el president del consell.