«La gent s’ensorrava, era horrorós», diu una voluntària

L’atenció psicològica durant les primeres hores de la tragèdia va ser clau, especialment una vegada superat el xoc inicial. Així ho relatava ahir la Sara, veïna del municipi, que no va dubtar a oferir-se com a voluntària per atendre els afectats i que descriu la duresa de la situació viscuda, sobretot entre «les famílies que havien quedat separades», una circumstància que qualifica d’«horrorosa».

En el seu cas, després d’assabentar-se que s’havia produït un greu accident a les portes del municipi, no ho va dubtar. Es va desplaçar immediatament per donar suport psicològic a les víctimes. «Vaig arribar a la caseta municipal i la situació era horrible», explicava mentre rememorava escenes ocorregudes en les últimes hores. «La gent et deia que estava bé, que no els feia mal res, i que atenguessis una altra persona», prosseguia.

No obstant, pocs minuts després molts tornaven demanant una til·la, una revisió mèdica o, simplement, un gest de carinyo. «A poc a poc la gent s’ensorrava i començava a assumir el que havia passat», continuava. Alguns li ensenyaven les ferides; d’altres li relataven com havien sortit disparats en l’accident. Però el que més la va impactar van ser els casos de «famílies que s’havien separat», algunes preguntant-se desesperades on eren els seus fills. «Ha sigut horrorós», repetia en diverses ocasions. La Sara destacava, almenys, haver aconseguit arrencar algun somriure als nens, a qui va portar llaminadures per animar-los. «Ningú està preparat per a això», sentenciava. El Juan, un altre veí d’Adamuz, coneix la zona a la perfecció i explicava que va col·laborar amb els serveis sanitaris i Protecció Civil en la recerca d’espais on atendre els ferits, més enllà de la caseta municipal. «No donàvem l’abast i al principi la caseta es quedava petita», deia. Més tard, va continuar ajudant aportant mantes i menjar.