Ciutat Vella i l’Eixample lideren la venda de pisos a estrangers

La febre immobiliària ha deixat un 2025 amb el saldo de compravendes de vivenda més alt dels últims 14 anys a Barcelona malgrat l’escalfament dels preus: 12.960, de les quals un 23% (3.868) van ser protagonitzades per estrangers, que majoritàriament (57%) van escollir els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Sant Martí. El balanç del registre notarial reflecteix l’evolució de la ciutat, on la població forana ha anat creixent fins a arribar al 35,4% en l’últim padró.

Tot i que les dades immobiliàries no distingeixen nacionalitats, sí que clarifiquen la radiografia territorial. El rànquing per barris està liderat pel Raval. Els gràfics elaborats per EL PERIÓDICO delaten una tendència creixent que podria guanyar rellevància política, ja que la setmana passada el tinent d’alcaldia Jordi Valls va defensar a la Tribuna Immoscòpia 2025 que s’estableixin diferents tipus de fiscalitat segons el perfil de comprador.

Des del 2012 (en la sèrie publicada pels notaris), el volum de vendes de pisos a estrangers va marcar la xifra més alta el 2024, amb 3.881, tot i que el nou resultat de l’any passat li trepitja els talons. Aquesta àmplia participació de no nascuts a Espanya integra tant expats com immigrants arrelats i els que adquireixen una segona residència o inversió a la ciutat. Per això, el regidor d’Economia, Jordi Valls, va al·ludir dimecres a la Tribuna Immoscòpia que organitzen els API catalans a aquest 23% de quota forana, defensant l’aplicació de diferent fiscalitat segons la finalitat d’ús.

Alt poder adquisitiu

Més enllà d’aquest debat, el registre notarial reflecteix les zones preferides pels compradors estrangers, i és l’Eixample el districte més gran i que acumula més escriptures (756), amb el barri de la Dreta de l’Eixample com a epicentre (204) en el seu registre més alt de la sèrie. Aquesta zona s’ha convertit en la més demanada pels compradors d’alt poder adquisitiu, com va informar aquest diari a partir de les dades d’immobiliàries de luxe. Al mateix districte, també va destacar la Sagrada Família (161), indubtable imant per a enamorats de les icones locals. Molt a prop se situa Sant Martí (756), en aquest cas amb el Poblenou com a barri més sol·licitat (130 compravendes), seguit pel Besòs i el Maresme (110).

Però és el centre de la metròpolis, Ciutat Vella, amb 688 operacions firmades, la que consagra el barri amb més pisos venuts a població autòctona el 2025: el Raval, que aglutina 286 casos. Òbviament, una part són immigrants, ja que més de la meitat dels seus veïns són estrangers. Però la zona també té atractiu per a alguns expats i inversors, assenyalen fonts del sector. Una altra àrea d’èxit en aquest sentit va ser Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb 164. Destaquen també les 457 compravendes a estrangers registrades a Sants-Montjuïc, així com les 295 de Nou Barris, que bat el seu rècord, seguit per Horta-Guinardó. En canvi, la zona de Sarrià-Sant Gervasi, amb més residents europeus i els preus més cars de la ciutat, es va quedar en 160 transaccions, tot i que també va ser el seu any més destacat. I van empatar amb 205 Gràcia i Sant Andreu.