El TSJC anul·la el pla d’ampliació de la Fira però la sentència no afecta les obres

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el pla urbanístic que el juliol del 2021 va avalar l’ampliació de Fira de Barcelona al recinte de la Granvia de l’Hospitalet de Llobregat. Una sentència judicial d’aquest desembre passat, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, rubrica la nul·litat de la corresponent modificació del Pla General Metropolità, impulsada per l’anterior Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet, per un defecte de forma que implica que "no sigui conforme a dret". Fonts de les conselleries d’Economia i Territori de la Generalitat, juntament amb fonts municipals de l’Hospitalet, descarten la paralització afectacions sobre les actuals obres del recinte i estudien, al tractar-se d’una sentència que no és ferma, un recurs de cassació per reparar la carència.

La sala contenciosa del TSJC ha estimat la nul·litat del pla per una raó de forma: no constar a l’expedient del mateix cap dels plans d’informació i ordenació que exigeix la llei, tal com interessava el recurs dels dos particulars –les identitats dels quals no han transcendit– que van impugnar el projecte. Els magistrats donen per provat que al pla urbanístic li falten els plans necessaris com els de la xarxa hídrica; els de les àrees vulnerables per l’existència de riscos naturals; els dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori quant a la contaminació atmosfèrica, o els plans d’ordenació del sistema de comunicacions.

La resolució assumeix que l’absència de tots aquests documents "resulta avalada" per la prova pericial i "pels aclariments realitzats en relació amb aquest particular". En conseqüència, conclouen els jutges, "aquest motiu [l’absència determinant dels plans] ha de ser acollit, cosa que comporta, sense necessitat de més consideracions, l’estimació del recurs". Com a parts codemandades consten el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori del Govern Aragonès, que liderava l’exconseller Jordi Puigneró (Junts) en el moment d’entrar en vigor el pla, i l’Ajuntament de l’Hospitalet que, llavors, encapçalava l’alcaldessa Núria Marín (PSC).

La sentència, ara bé, rebutja els arguments de fons aportats pels recurrents, que plantejaven una esmena a la totalitat del pla. Per exemple, el TSJC no dona per bo que el projecte urbanístic d’ampliació de la Fira sigui arbitrari o tingui falta de motivació. Ni que l’edificabilitat prevista vulneri les previsions legals. Ni que li falti avaluació econòmica o financera. Ni tampoc que l’informe de sostenibilitat econòmica sigui irregular o que siguin necessaris nous tràmits d’informació pública.

"Al ritme previst"

Consultades per aquest diari, fonts de les conselleries de Territori i Economia de la Generalitat, així com fonts municipals de l’Hospitalet, asseguren que "les obres prossegueixen el seu curs al ritme previst". L’arquitecte Albert Civit, director de Fira 2000, la societat responsable del projecte d’ampliació i que va impulsar el pla, explica que "s’està analitzant la sentència i la possibilitat de presentar un recurs de cassació per reparar el defecte de forma". "Nosaltres, preocupació zero", conclou Civit. En cas que el recurs no fos admès a tràmit o que fos ratificada la sentència del TSJC, hauria de tornar a aprovar-se el planejament des de l’inici. Però tot i així, "aquest procés no tindria efecte sobre les obres", ratifica Civit.

El pla urbanístic per a l’ampliació de Fira de Barcelona va ser impulsat per Fira 2000, societat participada per la Generalitat de Catalunya (50% del capital), els ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Cambra de Comerç. L’objectiu del desenvolupament urbanístic va ser donar resposta a la "creixent demanda d’espais per a grans esdeveniments internacionals", diu el seu text.

Fira de Barcelona té una doble missió, contextualitza el projecte: "Continuar competint al mercat per captar fires de gran volum i disposar alhora de salons propis potents, emmarcats dins de plataformes que permetin la simultaneïtat de celebracions". És per això que va impulsar una ampliació d’uns 40.000 metres quadrats extres de superfície expositiva, cosa que li permet passar dels 260.000 als nous 300.000 metres quadrats. Amb la idea de tenir les instal·lacions disponibles per al Mobile i l’Integrated Systems Europe del primer trimestre del 2028, tal com va confirmar Albert Civit.

Subscriu-te per seguir llegint