"En el procés de dol, ara ve la part de buscar explicacions"

María Eugenia Castro. Psicòloga de la Creu Roja. / CHENCHO MARTÍNEZ
NOELIA SANTOS
La família de Mario Jara va arribar ahir a primera al centre cívic Poniente Sur de Còrdova. Poc després, arribava la trista confirmació de la mort del Mario, de 42 anys, natural de Còrdova, però que havia viscut tota la vida a Huelva. Va ser la parella de la seva mare, Miguel Cotán, qui va parlar amb els mitjans de comunicació per explicar que el Mario "era molt bona gent".
El destí o la mala sort han volgut que el Mario es morís el dia del seu aniversari i a la mateixa província en què va venir al món. Va néixer un 18 de gener a Còrdova i es va morir a la mateixa província també un 18 de gener, el del 2026, un dia que ja quedarà marcat per sempre. Com va explicar el Miguel, el Mario formava part del grup d’estudiants i professors que van anar des de Huelva el cap de setmana fins a Madrid per presentar-se a les oposicions de funcionari de presons. Ell era opositor i en un moment del trajecte de Madrid a Huelva es va aixecar juntament amb uns altres professors per anar al vagó cafeteria. Va ser per això, pensa el Miguel, que va acabar perdent la vida. Les altres dues persones que estaven al costat del Mario en el moment del descarrilament també es van morir.
En aquests moments complicats, el pare polític del Mario va carregar durament contra Renfe, empresa a la qual va qualificar de "la pitjor cosa del món", i va assegurar que s’han portat "fastigosament" i que pensen emprendre accions judicials en contra seva. En el costat positiu de la seva experiència, va anomenar tant els voluntaris de la Creu Roja com els de Protecció Civil, que "han patit de la mateixa manera que hem patit nosaltres".
María Eugenia Castro, psicòloga de la Creu Roja, va explicar ahir les fases del dol per les quals van passant les famílies de les víctimes. Aquest dol, va dir, "es va modificant" i es va passant "del xoc" al "no m’ha passat a mi". Ara, va apuntar Castro, "aquestes sensacions ja s’han mitigat una mica" i ve "la part d’assimilar-ho, de tancar-ho", i també de buscar explicacions. Els familiars que encara ahir esperaven notícies continuaven al lloc. Davant la pregunta de si la confirmació de la identitat dels familiars o amics aporta gens de tranquil·litat, la psicòloga de la Creu Roja va reconèixer que "tenir informació ja dona tranquil·litat. Molt sovint esperen aquesta informació i, llavors, ja es passa a un altre procés del dol. Aquesta informació és necessària per anar tancant". En tot aquest procés és en el que participen els psicòlegs de la Creu Roja, els de la Diputació de Còrdova o els del Col·legi Andalús de Psicologia. Els professionals, va recordar Castro, són "intervinents en els quals també s’ha d’intervenir", de manera que practiquen tècniques "de desconnexió".
Més de 150 psicòlegs de tot Andalusia han passat per Còrdova aquests dies per prestar atenció als familiars de les víctimes.
Subscriu-te per seguir llegint
- Demanen tres anys de presó per encomanar unes obres a unes cases a Das i crear un entramat per no pagar-les
- El Pirineu registra nevades de rècord, però els científics alerten d'una disminució de la neu a llarg termini
- El propietari d'un restaurant de la Cerdanya explica com Pujol Ferrusola el va enganyar amb un préstec de 300.000 euros
- La destrossa de la ventada en un bosc de Catalunya: amb pocs minuts va fer caure tots els pins de més de 15 metres
- Agredeixen Pascal Kaiser, l'àrbitre que va demanar matrimoni al seu nòvio durant un partit de la Bundesliga
- A Manresa hi ha el doble de nens que de nenes que abusen dels embotits
- Una conductora va circular en direcció contrària durant cinc quilòmetres per l'autopista al Bages
- El pont massa estret de Sant Francesc continua sense ser acceptat per l’Ajuntament de Manresa