El manteniment, en el punt de mira

La fallada del mur de contenció entre l’AP-7 i les vies de Rodalies ocorregut just quan passava el tren de l’R4 de Rodalies accidentat a Gelida ha tornat a situar en el centre del debat l’estat del manteniment també de les infraestructures viàries i la falta d’inversions acumulada en els últims anys.

"Que un mur caigui sense avisar és poc habitual, ja que les estructures solen anar mostrant símptomes amb el temps", explica a EL PERIÓDICO Néstor Rubiralta, enginyer geològic i vocal del Col·legi d’Enginyers. Segons detalla, desviacions, moviments o fissures es detecten a través de les inspeccions periòdiques que formen part del manteniment ordinari d’aquest tipus d’infraestructures. "Quan en aquestes revisions s’observa algun problema, hi ha actuacions preventives i correctores per evitar que el deteriorament vagi a més", afegeix.

A l’AP-7 passa que després de l’eliminació dels peatges, ha augmentat el trànsit pesat i amb això el desgast de la via. "Tenim moltes estructures i conservar-les requereix planificació, inversió i recursos continuats. Forma part de les polítiques públiques, però el seu abast depèn del pressupost que es destini en cada moment", apunta. El risc, adverteix, s’incrementa quan les incidències afecten infraestructures crítiques. "En una via com l’AP-7, qualsevol fallada pot tenir un impacte directe sobre milers de persones, tant en termes de seguretat com sobre l’activitat econòmica del país", remarca.

En aquesta línia, el president del RACC, Josep Mateu, considera que l’actual escenari obliga a replantejar el model de gestió. "És hora de plantejar-se el traspàs de la titularitat de les autopistes, com es va fer en el seu moment al País Basc o com s’està fent ara a Navarra, així com una gestió integral", defensa. Mateu alerta que la falta d’inversions que arrossega la xarxa viària des de fa anys, sumada a l’increment de la mobilitat, "dibuixa un escenari que posa en risc la seguretat de les persones". Per això, reclama més inversió i una gestió més pròxima al territori, que permeti a la Generalitat assumir la gestió integral de tota la xarxa viària.

Des de dins del mateix sistema de conservació, Jordi Selva, responsable de control de carreteres de CCOO a l’AP-7 i operari de manteniment, assegura que en tota l’AP-7 "l’asfalt es degrada molt més amb els vehicles pesants. N’hi ha molts més perquè l’autopista és gratuïta, però s’asfalta amb molta menys freqüència", afegeix. A més, adverteix, "abans se senyalitzaven tots els vehicles aturats per evitar nous accidents. Ara tenim trams molt llargs amb molt poca gent vigilant".

Recursos insuficients

Tot i que es continuen realitzant tasques de manteniment –com la substitució de senyals, reparacions puntuals del ferm o revisions periòdiques de talussos i ponts–, Selva insisteix que els recursos actuals són insuficients. L’increment d’accidents, sobretot amb camions implicats, obliga a renovar amb més freqüència les barreres de seguretat, que s’acostumen a reparar amb rapidesa a l’estar cobertes per les companyies d’assegurances. No obstant, les campanyes d’asfaltatge requereixen inversions molt més elevades. "Els diners han de sortir d’algun lloc. Els vehicles pesants són els que més desgasten l’asfalt, que és el més car, i ara els camions circulen gratis a costa del pressupost públic", argumenta, defensant la implantació d’un peatge tou o selectiu destinat exclusivament al manteniment.

El final de les concessions de manteniment actuals finalitza després de l’estiu que ve. Ja a l’agost del 2021, pocs dies abans del final dels peatges, el llavors vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va reclamar al Govern central el traspàs de totes les competències en matèria de carreteres a Catalunya per poder implantar un sistema de vinyeta una vegada finalitzades les concessions que assegurés el manteniment de les infraestructures.

Els peatges es van aixecar i van canviar les condicions d’ús de l’AP-7, i va augmentar la pressió del trànsit pesant en especial sobre els punts més vulnerables, com ponts i talussos, cosa que exigeix més esforços de manteniment per garantir la seguretat viària, tal com assenyalen els experts.

Davant la necessitat de reforçar tant el manteniment viari com el transport públic, recentment el Govern ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d’implantar la vinyeta, una mesura que requeriria ser el titular de la infraestructura. Recentment el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, es mostrava favorable a trobar noves fonts de recursos o bé vies per mirar de finançar el transport públic, igual com ho fa França, amb uns gravàmens "sobre la gasolina, sobre l’immobiliari o els vehicles que circulen a les autopistes", remetent-se en aquest cas a la vinyeta.

El primer traspàs d’autopistes a la Generalitat es va produir el 1995, amb la C-33 i la C-32 Nord. Més recentment, el 13 de gener, el Govern va aprovar el canvi de titularitat del tram de la B-23 entre Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, a l’espera que l’Estat formalitzi el traspàs mitjançant un reial decret.