L’envelliment de la població és un dels reptes actuals que només es pot afrontar amb la suma d’esforços de diferents sectors. Cada vegada vivim més anys, però la qüestió és com fer que aquests anys es puguin viure amb la major qualitat de vida possible, tant des del punt de vista sanitari com social, per afrontar situacions de soledat o dependència.
En aquest context, el Bages no és una excepció i se situa com una de les comarques amb índexs més elevats d’envelliment i sobreenvelliment de Catalunya. El 2024, la població major de 85 anys al Bages representava un 4% del total, mentre que al conjunt de Catalunya del 3%. Això es tradueix en un índex de sobreenvelliment de 17,3 a la comarca, per 16,2 a Catalunya.
Davant d’aquest escenari, el territori ha unit esforços a través de l’Agenda Compartida de Salut i Social de Manresa-Bages, un projecte que té la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, el Departament de Salut, la Fundació Althaia, l’ICS Catalunya Central, Sant Andreu Salut, la Fundació AMPANS, Eurecat, l’IDIAP Jordi Gol, la Fundació Universitària del Bages – UManresa, entre altres empreses i institucions. «L’objectiu és doble: atendre millor les persones i, alhora, generar oportunitats de negoci entorn l’àmbit de les cures al territori», explica el coordinador de l’Agenda Compartida, Ramon Martín.
El col·lectiu es reuneix periòdicament per debatre propostes de millora sobre com afrontar l’envelliment i la cronicitat. «Ens vam adonar que repetíem la informació tres o quatre vegades entre diferents institucions, i només amb el fet de fer aquestes trobades ja hem avançat molt», assenyala el cap d’innovació en salut i social d’Althaia, Bartomeu Ayala. De fet, els professionals sanitaris i els treballadors socials de l’Ajuntament de Manresa fa temps que treballen per coordinar els recursos i valorar què necessita cada pacient. «Moltes situacions vinculades a l’envelliment, com la solitud, els ingressos baixos o el desgast de les persones cuidadores, també formen part de la salut i cal tenir-les en compte», remarquen Anna Cortines i Laura Casas, de l’equip d’atenció a la dependència de Serveis Socials de Manresa.
A aquesta coordinació entre la salut i l’àmbit social s’hi afegeix l’aposta per la tecnologia. En detectar les necessitats de les persones depenents, empreses del territori, en col·laboració amb centres assistencials, proven solucions directament amb els pacients, com ara la teleassistència o sistemes de seguiment remot que permeten controlar constants i riscos de persones grans amb malalties cròniques que viuen a casa.
Però com es tradueix tot plegat per als usuaris? Martín ho resumeix amb una idea clara: evitar murs i agilitzar gestions. «Imaginem una persona gran amb problemes de mobilitat, pendent d’una pròtesi i que necessita audiòfons. Podria veure’s obligada a passar per diversos centres i administracions per a cada tràmit. Ara la idea és que cada pacient es valori en conjunt i, que les seves necessitats es puguin valorar des d’empreses i centres de recerca del territori».
BARTOMEU MARTÍN
Usuari del Servei d’Atenció al Domicili de Manresa
«Les cuidadores que venen a casa són una família per a mi»
Un dels projectes que forma part de l’Agenda Compartida és el Servei d’Atenció al Domicili, una iniciativa que uneix esforços dels àmbits sanitari i social per atendre de manera integral les persones amb dependència. Un dels seus usuaris és Bartomeu Martín, de 55 anys, un pacient amb mobilitat reduïda, a qui tothom coneix pel seu sentit de l’humor. De seguida, s’ha prestat a fer l’entrevista i ens espera a l’entrada del centre Sant Andreu Salut de Manresa, mentre fuma un cigarret amb un mecanisme que li facilita el moviment i li evita l’esforç del braç. «Me l’encens?», li pregunta a la Montse, una de les treballadores socials, amb un to sorneguer i ella l’encén amb un gest gairebé automàtic, que només s’explica després de tantes estones i rialles compartides. «Per a mi, les cuidadores són part de la meva família», assegura Martín.
Fa tres anys que és usuari del Servei d’Atenció Domiciliària de Manresa, després de patir una lesió que li va reduir part de la mobilitat. «Des del primer moment, em vaig adaptar a la nova situació, però sense elles tot hauria estat molt més complicat», explica. Martín parla «d’elles» en femení, reconeixent que el sector de les cures està dominat principalment per dones. «En tot moment han estat un suport molt important, no només pel dia a dia, sinó també emocionalment».
El seu dia comença a les set del matí, quan arriba la primera treballadora social per ajudar-lo a aixecar-se i preparar-se per esmorzar, i durant els àpats posteriors altres companyes la relleven per ajudar-lo en altres tasques quotidianes. «Venen cada dia i això acaba creant una complicitat que fa que ja les senti part de la meva família», explica. De fet, assegura que gràcies a elles manté contacte amb l’exterior. «Visc en un bloc sense ascensor, i això fa que sortir sigui molt complicat. Elles són l’únic vincle que tinc amb el món, i fem bromes, riem i compartim moments», detalla.
Aquesta atenció al domicili també és un suport per a la seva mare, que durant anys l’ha acompanyat en el dia a dia. «La meva mare té 83 anys i fins ara em cuidava ella, però ara gairebé no pot. No sé què seria de nosaltres sense les cuidadores», destaca Martín.
Cuidar a qui cuida
Recentment, la mare de Martín va caure i va haver de ser ingressada a Sant Andreu Salut, i durant aquest temps, Martín també resideix a l’hospital. En aquest sentit, Judit Vila, una de les terapeutes ocupacionals del projecte, destaca la importància de «cuidar a qui cuida». «En l’atenció domiciliària, aquest aspecte es té molt en compte, perquè no totes les persones estan en condicions de cuidar , i sentir que tenen una xarxa al voltant evita que se sentin soles davant la situació», apunta.
Aquest és un dels motius que explica la necessitat que els serveis socials i sanitaris treballin de forma conjunta i que hi hagi un intercanvi constant d’informació. «Quan els ulls de la treballadora familiar detecten una necessitat al domicili, en poc temps tothom en pren nota. Això, a nivell de salut, és fonamental», assegura la cap d’intervenció social d’Althaia, Mercè Miguel.
Innovació i recerca en les cures
Un dels objectius de l’Agenda Compartida és aconseguir que el Bages sigui un pol de recerca i d’innovació en l’àmbit de les cures. En aquest sentit, hi ha una gran diversitat de propostes d’empreses i centres de recerca del territori que, a partir de la tecnologia, ofereixen solucions adaptades a les persones en situació de dependència.
Un dels exemples destacats és una aplicació digital de medicina especialitzada que ha desenvolupat el centre tecnològic Eurecat amb Althaia. L’aplicació, anomenada Crono 360, permet monitorar els exercicis físics que ha prescrit el fisioterapeuta, comunicar-se a través d’un xat amb l’equip mèdic o oferir consells a mida sobre salut i benestar del pacient.
Un altre dels projectes que ha tingut una bona acollida en centres mèdics i residències és NutriAlth3D, un projecte liderat per Althaia i l’Escola d’Hoteleria de la Joviat. Aquest projecte ofereix menús adaptats a persones amb disfàgia mitjançant la impressió 3D de plats. La impressora, amb una estètica similar a un forn, utilitza càpsules per crear plats amb la textura adequada i sense perdre el gust perquè les persones amb disfàgia es puguin empassar els aliments sense dificultats.
Finalment, un altre dels projectes que s’adapta a les capacitats de cada persona és Showee, una marca de dutxa que col·labora amb Althaia i més de 50 centres assistencials. El seu objectiu és prevenir caigudes i adaptar-se a cada persona amb un sistema d’ensabonat i assecat integrat. A més, la dutxa incorpora elements sensorials que busquen que l’experiència sigui més relaxant.
ANTÒNIA FLOTATS
Usuària que rep atenció social i sanitària al domicili
«Quan m’ajuden a fer exercicis, el temps em passa volant»
«Em sento molt acompanyada», explica Antònia Flotats, veïna de Manresa, a qui li agrada dir que té «80 anys + 1». Ella és una de les usuàries del SISS, el projecte que atén les persones amb dependència al domicili tant des de l’àmbit social com sanitari, i assegura que ha notat millores en la seva vida quotidiana gràcies als treballadors socials i al personal sanitari que la visiten a casa:«Ho fan tot molt més fàcil».
Fa tres anys, la seva vida va donar un tomb quan li van diagnosticar esclerosi múltiple degenerativa. «Durant la pandèmia, em van començar a fallar les cames i em costava molt caminar», recorda. Tot i aquells primers símptomes, el col·lapse dels hospitals en plena crisi sanitària va endarrerir el diagnòstic. «M’ho van detectar molt més tard i, des d’aleshores, ja no he pogut tornar a caminar».
Amb poc temps, Flotats ha hagut d’adaptar-se a les conseqüències de la malaltia. «Hi ha coses que encara puc fer, però necessito ajuda per aixecar-me, vestir-me, cuinar i moltes de les tasques del dia a dia». Al principi, rebia el suport de la seva germana, Rosa Flotats, qui de seguida va assumir el paper de cuidadora en viure al mateix bloc de pisos. «Al principi el seu fill i jo l’ajudàvem amb tot, però, de mica en mica, va anar perdent força a les cames, i gestionar-ho tot sols es va fer més complicat», explica la germana.
En aquest sentit, la família destaca que hi va haver un canvi en positiu d’ençà que l’Antònia va accedir al Servei d’Atenció Domiciliària de Manresa. Cada dia, rep la visita la d’una treballadora familiar de Sant Andreu Salut que l’ajuda amb les tasques quotidianes, com ara cuinar, dutxar-se, cuinar o sortir a fer encàrrecs. «Sempre que la cuidadora em demana què em ve de gust fer, li dic que vull sortir a voltar. Passo tantes hores asseguda al sofà que ja he avorrit les vistes de la finestra. Quan surto al carrer, és quan em distrec més», assegura.
A banda de la treballadora social, Flotats també rep la visita d’una terapeuta ocupacional un parell de cops la setmana i l’ajuda amb activitats de mobilitat i cognitives. «Quan m’ajuden a fer exercicis, el temps em passa volant. Per això, encara m’agradaria tenir-les més hores, però entre les cuidadores i la família em sento ben atesa», destaca.
Suport emocional
Més enllà de l’ajuda física i els exercicis de mobilitat, l’atenció domiciliària suposa un suport emocional important, especialment des que va morir el seu marit. «Tinc la companyia de la família i d’aquestes professionals, que fan que el dia a dia sigui més agradable», comenta Flotats, que també valora el fet d’estar a casa, al costat de la família, i sentir-se cuidada en el seu entorn.
Per a la família cuidadora, aquest servei també suposa un alleujament. «Com a cuidadora m’ajuda molt. Si fos deu anys abans, hauria estat diferent, però ara les forces em fallen una mica i faig més del que puc», explica la seva germana. «Els seus fills van molt a veure-la, i jo visc a baix, però passo el dia aquí dalt. Quan es va morir el seu marit, em volia quedar amb ella, però em va dir que no. Sempre ha estat molt independent, i crec que amb aquest projecte sent que pot continuar vivint el seu dia a dia amb el suport necessari».
Escoltar les necessitats de la gent
Més enllà de fomentar la col·laboració entre professionals sanitaris i de serveis socials, atendre les necessitats de les persones amb dependència també requereix escoltar la ciutadania. Amb aquest objectiu treballa el projecte Bages Ciència Ciutadana, una iniciativa impulsada per UManresa i la Fundació Sant Andreu Salut, que busca implicar la ciutadania per reflexionar sobre els reptes de l’envelliment. «Estem molt orgullosos. Vivim en una societat on cada cop hi ha més distància entre polítics i ciutadania i, precisament, la gràcia del projecte és acostar el micròfon a les persones», explica el responsable de participació i captació de fons de Sant Andreu, Andreu Quintana.
El projecte s’inicia amb el Festival de Cinema Social de Catalunya, Clam, on es programa la projecció d’un film que generi debat sobre algun aspecte relacionat amb l’envelliment. A partir d’aquí, es seleccionen els temes més rellevants i després s’analitzen en profunditat en diverses activitats de participació ciutadana com xerrades, tallers, caminades o cafès participatius.
Entre les diferents qüestions que s’han abordat en el marc del projecte, hi ha l’envelliment en comunitats rurals o l’Alzheimer. «De totes les recomanacions, a Sant Andreu Salut ja hem començat a implementar-ne algunes, com el suport als cuidadors. La gràcia del projecte és precisament que aquestes propostes puguin fer-se realitat», apunta Quintana.
