Suplements venuts a la xarxa que incompleixen la llei

Els especialistes en nutrició assenyalen que si una persona està sana i porta una dieta equilibrada no ha de prendre complements alimentaris. Tanmateix, la meitat dels espanyols han pres algun suplement durant l’últim any: en concret ho ha fet un 58%, segons una enquesta de l’OCU, a fi de tenir més calci, Omega 3, magnesi o vitamines. També són populars els suplements antiedats, per aprimar-se, millorar el rendiment esportiu o el vigor sexual. Ara bé, molts no reporten els presumptes beneficis que publiciten. De fet, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN), que fa controls per comprovar que no s’enganya el consumidor ni es posa en risc la seva salut, ha detectat que sis de cada deu complements alimentaris (el 64%) que es venen a internet incompleixen la normativa.

Els productes que es venen online superen els incompliments detectats en anàlisis aleatòries de mostres, en establiments de la cadena de distribució, o en les avaluacions que es fan per comprovar la conformitat de l’etiquetatge i la composició en el moment en què un fabricant notifica la comercialització d’un nou complement, segons l’última memòria de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), corresponent al 2024. Els incompliments a internet es refereixen, bàsicament, a la informació oferta al consumidor.

A diferència dels medicaments, els suplements no requereixen autorització per vendre’s ni han de passar controls rigorosos per demostrar la seva eficàcia i seguretat. Això sí, no poden publicitar que poden prevenir, tractar o curar una malaltia. Malgrat això, el frau és habitual i de vegades contenen un etiquetatge enganyós o prometen beneficis per a la salut que no estan demostrats. I el perill és que poden contenir substàncies prohibides o sense base científica que posen en risc la salut, sobretot si es venen per internet, com posen de manifest els controls de l’AESAN.

En aquesta mateixa línia, Luis Corrons, portaveu a Espanya de la companyia especialitzada en ciberseguretat Gen digital explica que "hi ha moltíssima estafa a internet amb suplements, en què el reclam és aprimar-se molt ràpid, guanyar massa muscular i millorar les defenses, amb promeses agressives, preus atractius i cap control". Els suplements per a esportistes, de fet, estan en el punt de mira de les societats mèdiques. L’Organització Mèdica Col·legial, amb dues associacions més de l’àmbit de l’activitat física, van emetre l’estiu passat un contundent comunicat alertant que molts dels suplements que són consumits per esportistes, sobretot aficionats, "no tenen utilitat i poden tenir efectes nocius per a la salut". L’advertiment va venir motivat perquè l’any passat hi va haver nombroses intervencions policials destinades a desarticular grups criminals dedicats a la venda de suplements amb substàncies dopants i il·legals.

Aprimadors i col·lagen

Així mateix, l’OCU ha denunciat davant l’AESAN 28 complements per tenir al·legacions incompletes, inventades o no autoritzades al llarg del 2025. En concret, 11 addueixen efectes aprimadors, 5 són de col·lagen, 4 són per als problemes articulars, 4 més són per al sistema nerviós i 4 més són de diversa índole. Algunes de les denúncies provenen dels consumidors, a través de la campanya Menos cuento, más ciencia.

Els resultats sobre aquestes denúncies encara no s’han fet públics, però l’any 2024 l’AESAN va emetre 64 notificacions sobre complements alimentaris per risc directe o indirecte per a la salut. Va ser el tercer tipus d’aliment amb més alertes, per darrere dels peixos i les carns contaminades o amb algun component nociu. La majoria van ser complements per incrementar el vigor sexual, estimular la pèrdua de pes o per al desenvolupament muscular. Es van adoptar un total de 1.137 mesures administratives per corregir incompliments: 19 van ser alertes i 21, retirades de productes.

Subscriu-te per seguir llegint