Popeyes davant de la “cutrificació”: quan el mètode marca la diferència
Sabor cajun, ingredients locals i una decisió clara, no simplificar

Popeyes elabora el seu famós pollastre cajun seguint la recepta original típica de Louisiana.
En els últims anys, molts àmbits del consum han entrat en una lògica de mínims. Plataformes que cobren per funcions abans incloses, tarifes que retallen prestacions bàsiques, serveis que converteixen qualsevol millora en un extra... Petits retalls que, sumats, deixen una sensació reconeixible: tot funciona, sí, però cada vegada s’ofereix menys. A aquest fenomen l’anomenen “cutrificació”.
Davant d’aquesta tendència, hi ha marques que decideixen no prendre el camí fàcil. Popeyes és una d’elles. La seva resposta és clara: mètode, autenticitat i respecte pel procés. “Així sí, així yes” és més que un lema, és una manera d’entendre la cuina que reivindica la cura i el respecte pel procés, fins i tot en una categoria en què, històricament, es tendeix a escurçar passos per guanyar temps.
Dotze hores de marinat i arrebossat a mà
Quan Al Copeland va obrir el seu primer restaurant a Nova Orleans, als anys setanta, no buscava simplement servir pollastre fregit, volia fer-ho a la seva manera, amb una recepta pròpia i respectant la tradició culinària de Louisiana, on el temps, les espècies i el procés són tan importants com el resultat final. D’aquesta filosofia va néixer Popeyes.
Cinquanta anys després, aquest enfocament continua definint l’elaboració del famós pollastre cajun de la marca, fresc i 100% nacional. Cada peça es marina durant 12 hores en una barreja d’espècies i s’arrebossa a mà al mateix restaurant, seguint la recepta original. Aquest temps no és casual, permet que el sabor s’integri a poc a poc i doni com a resultat un pollastre sucós per dins i cruixent per fora, amb el toc cajun característic de Popeyes. Una manera de treballar més propera a l’artesanal que a la producció en sèrie.
Ingredients locals per a una recepta que viatja des de Louisiana
El pollastre cajun de Popeyes té el seu origen a Louisiana, però a Espanya s’elabora amb ingredients d’aquí. Abans d’arribar a la cuina, la recepta recorre diferents regions del país, on se seleccionen les matèries primeres que formen part del procés.
El pollastre procedeix de granges de Catalunya i Castella i Lleó, dues comunitats amb una forta tradició avícola. L’oli arriba des de Jaén, la província que lidera la producció d’oli d’oliva a Espanya i una referència mundial del sector. Els vegetals frescos es cultiven a Múrcia i Navarra, territoris històricament lligats a l’horta, mentre que la farina per a l’arrebossat es produeix a Osca i Guadalajara. Una combinació que integra la qualitat de la matèria primera espanyola en una recepta d’origen cajun, marcant la diferència en cada mos.

Cada peça de pollastre es marina durant 12 hores en una barreja d’espècies cajun i s’arrebossa a mà al restaurant. / Popeyes
Quan el procés importa
En el sector QSR (Quick Service Restaurant o, en català, restauració de servei ràpid) no sempre es parla del com. Moltes vegades el procés queda en segon pla. Tanmateix, el mètode, els temps i la manera de fer les coses són part essencial de la proposta de Popeyes. És el que dona sentit al seu producte i el que garanteix una experiència reconeixible a tots els seus restaurants.
En un moment en què gairebé tot tendeix a simplificar-se, mantenir el procés també es converteix en una decisió i avui, més que mai, la qualitat no es dona per descomptada, s’exigeix i es reconeix.
Una manera de fer les coses que no només es percep en l’aspecte tècnic, també es sent, perquè quan un producte està ben fet, l’experiència canvia. El primer mos confirma que hi ha alguna cosa diferent, més cuidada, més honesta. És aquí on “Així sí, així yes” pren tot el seu sentit. Quan el procés es respecta, el resultat es nota en el sabor, en la textura i, sobretot, en com fa sentir a qui el menja. Una satisfacció senzilla però important, la de saber que s’ha triat bé, que aquesta vegada no s’ha retallat en allò essencial.
- Demanen tres anys de presó per encomanar unes obres a unes cases a Das i crear un entramat per no pagar-les
- El Pirineu registra nevades de rècord, però els científics alerten d'una disminució de la neu a llarg termini
- El propietari d'un restaurant de la Cerdanya explica com Pujol Ferrusola el va enganyar amb un préstec de 300.000 euros
- La destrossa de la ventada en un bosc de Catalunya: amb pocs minuts va fer caure tots els pins de més de 15 metres
- Agredeixen Pascal Kaiser, l'àrbitre que va demanar matrimoni al seu nòvio durant un partit de la Bundesliga
- A Manresa hi ha el doble de nens que de nenes que abusen dels embotits
- Una conductora va circular en direcció contrària durant cinc quilòmetres per l'autopista al Bages
- El pont massa estret de Sant Francesc continua sense ser acceptat per l’Ajuntament de Manresa