La Casa Fajol, la nova Orsola

Fa un any l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample va radiografiar la realitat immobiliària del barri i va confirmar llavors el que sospitava, que el desembarcament de fons d’inversió que compraven finques senceres per obtenir les altes rendibilitats dels lloguers de temporada i de rendir habitacions era alarmant. Se’n van comptabilitzar 40. Passat un any, ara ja en són 68. Avança al galop la gentrificació de la gentrificació de l’Esquerra de l’Eixample, conclou l’associació, i s’enfonsa davant d’aquestes dades aquest mantra que Barcelona ha deixat de ser atractiva per als fons d’inversió només perquè la Generalitat en regula els lloguers. Aquestes dades i les seves conseqüències acaben de ser presentades davant la Casa Fajol, la de la gegant papallona modernista de la teulada al número 20 del carrer de Llança, una finca adquirida precisament per un d’aquests grups i que, segons com, va camí de convertir-se en el nou símbol de la lluita veïnal com ja ho va ser la Casa Orsola fa un any, quan després d’una mobilització sense precedents va ser comprada per l’Ajuntament de Barcelona.

Metàstasi

L’actualització de fins a quin punt l’Esquerra de l’Eixample pateix una metàstasi de fons d’inversió immobiliària ha sigut presentada per l’associació veïnal conjuntament, cosa que és tota una novetat, amb dues organitzacions que fins ara no anaven mai de la mà, el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC). Cada una d’aquestes formacions havia aconseguit guanyar batalles per separat en els últims mesos i anys, per exemple, en el cas del SHSC, que els amos de la finca de Tarragona 108, cèlebre perquè anava camí de convertir-se en un bloc d’apartaments turístics a costa de fer-ne fora els residents, acceptessin una negociació en grup dels contractes de lloguer a punt d’extingir-se.

A aquesta xifra de 68 finques senceres destinades a lloguers de temporada o a la seva conversió en ruscos d’habitacions hi ha arribat l’associació de veïns després de rastrejar els portals immobiliaris i analitzar les sol·licituds d’obres majors que entren a les dependències municipals. I, també, a partir de recórrer a peu els carrers del barri i elaborar una fitxa de cada finca. Pot ser, per tant, que la xifra no sigui exactament aquesta, però se li aproxima, fins i tot pot ser que estigui per sobre.

Això ha permès a l’associació censar el nombre d’edificis susceptibles d’acabar en mans dels fons inversors i, amb això, el perill que l’actual dinàmica s’agreugi: en són 687. L’amenaça és que, per defunció de l’antic amo, els hereus optin com a remei fàcil per vendre i així serveixin per engrandir un model de negoci que sens dubte és incompatible amb la supervivència de la vida veïnal. "Fa 50 anys que lluitem per millorar el barri i ara no ens volen deixar viure-hi", diu Xavier Riu, dirigent de l’associació.

El 80% dels anuncis de lloguer de l’Esquerra de l’Eixample són de temporada o d’habitacions, una fórmula residencial que impedeix arrelar en un barri i que en última instància perjudica fins i tot el teixit comercial. O pitjor encara, són dues fórmules residencials que desarrelen els que des de fa més de 30 anys resideixen al barri, com ara Marga Aguilar, una de les veïnes de la Casa Fajol, que va decidir ignorar el burofax que li va enviar la nova propietat de la finca perquè se n’anés i que ara s’enfronta a un judici.

Quan va morir l’antiga propietària de la finca, la Maria, que vivia en un dels pisos i mantenia una relació cordial amb els arrendataris, el grup New Amsterdam Developers (NAD) va adquirir la finca per fer un pas més en els plans estratègics que va anunciar l’any 2023. Va manifestar aleshores que el seu propòsit era tenir a Barcelona una cartera de 1.000 habitacions de lloguer. Aquest tipus de ruscos residencials tampoc són barats per als inquilins, recorda l’associació de veïns.