Formar professionals amb esperit crític i valors ètics és una responsabilitat universitària davant de l’avenç tecnològic

La velocitat actual dels avenços tecnològics i científics fan necessària l’adaptació dels plans formatius i d’estudi a la nova realitat dels professionals en l’àmbit sanitari. En aquest escenari, la Universitat Internacional de València es posiciona com una entitat innovadora amb un rol actiu en la missió de transformar el respecte dels professionals cap a la tecnologia i convertir-la en la millor aliada. Tal com explica la seva rectora, Eva María Giner -doctora en Farmàcia i amb una àmplia i destacada trajectòria al món universitari-, compten amb comitès d'experts per al disseny de nous programes que responguin a les necessitats actuals quant a l'adquisició de competències tècniques en Big Data o IA o en una gestió sanitària més eficaç. Però, tal com queda palès en aquesta xerrada, a la VIU també posen el focus en la formació de l'esperit crític i els valors ètics dels professionals sanitaris i en soft skills clau, com la comunicació, la psicologia i l'empatia, que redunden en la humanització assistencial i de cures al pacient.

Si hi ha dos àmbits que la revolució digital ha remogut fins als fonaments, aquests són l'educació i la sanitat. ¿Com estan afrontant des de les universitats la transformació digital?

La transformació digital és, sens dubte, un dels reptes fonamentals de totes les universitats per als propers anys, especialment en tres àmbits concrets. El primer, la formació dels estudiants i professionals en les capacitats necessàries per al seu ús, amb desafiaments que van des del desenvolupament de nous i pioners programes de formació superior universitària, fins a la integració de formació específica en els que ja estan en curs. El segon, la transversalitat que aquesta transformació digital suposa per a les universitats mateixes, en qüestions com les noves metodologies d'aprenentatge i avaluació, l'ús i la formació del professorat, o la potent eina que suposen tecnologies com la IA per a l'avenç de la docència, la investigació i la gestió universitària, entre d'altres. El tercer i més rellevant, no ho podem oblidar, precisament per la nostra naturalesa d'universitat, és la necessitat de generar una consciència crítica i de bon ús en relació amb totes aquestes noves tecnologies, que si no produeixen un impacte positiu a la societat, perden el sentit.

Fa la sensació que estem vivint un moment clau per a la Medicina i totes les Ciències de la Salut. ¿Quin creu que serà l'impacte dels avenços científics i tecnològics en la millora de la salut de la població?

Indubtablement, tecnologies com la IA significaran un abans i un després en els avenços de la investigació biomèdica, en l'obtenció de tractaments, per l'impuls i l'increment de la velocitat en el processament de les dades en assaigs clínics o fins i tot la personalització de tractaments, la disposició de nous fàrmacs o en la seva implementació en nous dispositius de precisió, que permetin tractaments menys invasius i eficaços, que ajudin a millorar la salut de la població i impactin en l’esperança de vida de las persones. També en la prevenció, com ara noves vacunes o sistemes de detecció primerenca de malalties, que no podem oblidar, és la millor manera de mantenir la salut de la població. Però també en la gestió hospitalària, ajudant a millorar la gestió de serveis sanitaris clau com les urgències, la cura dels pacients o fins i tot els fluxos de persones i personal sanitari dins dels hospitals, per millorar l'atenció i l'assistència sanitària.

¿Quins són, segons la seva opinió, els principals reptes formatius, assistencials i ètics que planteja la transformació digital al sector sanitari?

El sector sanitari és un pilar fonamental per a les nostres societats i aquest impacte fonamental que té en la societat l'obliga a ser especialment sensible a l'hora d'introduir i utilitzar aquestes noves tecnologies. Fer-ne un bon ús, mantenint la seva eticitat és fonamental, tant en la seva aplicació com en el disseny de protocols que se'n derivin. Parlo d'aspectes com el tractament i la protecció de les dades dels pacients, el manteniment del seu dret a triar si volen estar o no informats, o de ser informats amb sensibilitat i humanitat. També, d'introduir sistemes que ajudin els professionals sanitaris i els donin les eines per ser capaços d'integrar tota aquesta tecnologia, amb sentit, en el seu dia a dia, de manera que no ho vegin com una amenaça, sinó com una cosa molt positiva en una professió en què el tracte humà i directe s'ha de mantenir.

¿I quant a la formació?

Els reptes en la formació s'estenen en diversos àmbits. El primer, en línia amb això, cal formar-los en els valors i la cultura de la innovació. D'aquesta manera, aconseguirem que els professionals sanitaris estiguin oberts a l'adopció de les noves tecnologies, que sí que suposen un avantatge diferencial i impacten positivament en la salut dels pacients i la feina dels professionals. El segon, en la tècnica, en el llenguatge tecnològic mateix, processament de dades, en l'ús d'algorismes i de les noves eines a la seva disposició, com les de detecció per imatge, per exemple. És urgent assumir que actualment l'impacte real de la ciència per a la salut pública i comunitària depèn de professionals capaços d'interpretar el Big Data sanitari, de manera que la formació en aquest sentit és clau per als propers anys. Però cal formar-los d'una manera que els professionals sanitaris siguin capaços d'entendre i destriar, amb criteri i rigorositat, entre aquelles innovacions i tecnologies útils, rigoroses i testades, de les que no ho són, per molt de moda que estiguin. Per acabar, en un entorn cada vegada més tecnològic, el repte assistencial és mantenir la humanització en el tracte al pacient i les seves famílies, però també en el tracte als professionals sanitaris. La formació en soft skills com ara comunicació, empatia, formació en psicologia, és fonamental.

La sostenibilitat del sistema i el benestar de la població fan necessari passar de la medicina curativa a la predictiva. ¿Quin paper tenen en aquesta missió la IA i l'anàlisi de dades?

Sí, efectivament aquest és un dels efectes molt positius que tindran la IA i l'anàlisi de dades massives a la societat. El paper de la medicina predictiva ha adquirit molta rellevància en els darrers anys i creixerà en els propers. Cal no oblidar que, com indicava a l'octubre l'Organització Mundial de la Salut, el 2050 els més grans de 60 anys es duplicaran i passaran a suposar un 22% de la població mundial. I, segons l'INE, el 2055 els més grans de 65 anys a Espanya suposaran el 30,5% de la població total. Veient aquestes dades, és òbvia la importància que cobra la medicina predictiva en la prevenció i el manteniment de la salut de la població. El repte és aconseguir que la medicina predictiva s'apliqui en estratègies preventives i de detecció primerenca per aconseguir mantenir les persones en bones condicions de salut i independència fins a edats avançades. És a dir, la competència clau per preparar el professional, ja no és només diagnosticar allò visible, sinó utilitzar la IA per anticipar riscos individuals o poblacionals invisibles a l'ull clínic tradicional (la clàssica “intuïció diagnòstica”, cosa que es confronta amb la immensa variabilitat clínica, però que l’anàlisi de dades massives permet desenvolupar models predictius). Aquestes estratègies també arriben a la salut pública i comunitària per desenvolupar noves intervencions poblacionals que permetin conservar i millorar la salut, des de l'epidemiologia, la promoció o la protecció.

La societat reclama una atenció més humana i personalitzada, però alhora és imprescindible tenir una visió global i predictiva a nivell poblacional. ¿És possible integrar conceptes des de la formació?

Per descomptat que sí i, en això, les universitats hi tenen un paper molt rellevant. La tecnologia no substitueix la cura, la potencia i ha de millorar-la i fer-la créixer. No es tracta de formar els professionals sanitaris només en les capacitats tècniques que necessiten per fer realitat nous avenços científics, sinó que els hem de formar en els principis i valors que defensen un bon ús de les tecnologies, en l'esperit crític que els porti a no sobrepassar els límits de l'ètica i en l'entesa que els porti a comprendre que aquestes tecnologies, que s’integren en el seu dia a dia, han de tenir un impacte directe i positiu en el benestar dels pacients, en el sistema assistencial i en el conjunt de la societat. Per això, a la Universitat Internacional de València formem els professionals en el concepte de tecnologia amb propòsit: el propòsit de fer-ne un bon ús, crític i ètic, i que generin un impacte social positiu. Per exemple, formar en l'ús d'IA per automatitzar tasques administratives ha de servir per alliberar temps útil per a allò insubstituïble: la relació terapèutica i la cura humana centrada en la persona.

En aquesta necessitat de repensar la formació dels professionals sanitaris del futur, ¿quins continguts i matèries, més enllà dels eminentment sanitaris, seran imprescindibles?

És fonamental formar els professionals sanitaris en valors ètics, capacitat crítica i un enfocament humanista. La raó és que només així tindrem en l'àmbit sanitari professionals que puguin posar la tecnologia al servei de la societat, de manera que generin solucions positives per a altres professionals sanitaris i per als pacients. Actualment, assistim a una necessitat de rehumanitzar sectors en què l'ús de la tecnologia havia deshumanitzat. Això no pot passar en el sector sanitari, perquè és un dels pilars fonamentals del nostre Estat de Benestar. Especialment en els propers anys, serà fonamental la formació en els principis que regeixen la bioètica, que qüestiona l'eticitat dels avenços científics i que aporta la capacitat d'entendre que no tot el que es pot fer, gràcies a la tecnologia, és ètic dur-ho a terme. Perquè innovar en atenció sanitària, mitjançant tecnologies, exigeix una ètica impecable. Però també, la formació en soft skills, competències i experiències, que millorin la humanització de l’atenció sanitària i sociosanitària.

Però també, indubtablement, en qüestions més tècniques i especialitzades, útils per als especialistes sanitaris com la interoperabilitat i estandardització de dades, perquè l'ecosistema de la dada sanitària necessita dades que "parlin" entre si, disposar de més dades i poder entrenar algorismes robats i evitar buits de coneixement i en especial, la desconnexió. També en l'ús d'algoritmes de Machine Learning per, per exemple, ser capaços de fer experiments com l'estratificació de risc en pacients crònics i pluripatològics (ex. predicció de reingressos o d'estades hospitalàries). També en la integració de dades d'IoMT (Internet of Medical Things), formar-los a monitoritzar pacients a distància mitjançant wearables i sensors, simuladors, interpretant alertes primerenques. I per descomptat, en salut pública de precisió, com ara la formació en l'ús d'IA per a vigilància epidemiològica en temps real, superant els models estadístics clàssics (lents, poc àgils).

Entre les assignatures pendents més urgents del sector sanitari hi ha les desigualtats i les inequitats. ¿És una cosa que preocupi l'àmbit universitari? ¿Què es pot fer per salvar les diferents bretxes?

Efectivament, una preocupació i, alhora, una prioritat són les desigualtats i les inequitats en salut. Tenen un clar origen social i són estructurals a la societat, per la qual cosa necessiten accions globals i polítiques adequades i efectives, entre elles estratègies educatives. Hi ha uns grans eixos de desigualtat, que acaben impactant sobre les persones i els grups humans, que generen les diferències en salut i, per tant, la probabilitat d'emmalaltir no és equitativa i la malaltia no apareix a l'atzar: alguns col·lectius tenen més probabilitat d'emmalaltir i una esperança de vida menor. Aquestes desigualtats, totalment injustes, són una cosa que la societat no es pot permetre. Les universitats poden ser actors clau per reduir aquestes diferències, ja que precisament l'educació és una de les accions que té més valor en la disminució de la bretxa social en salut. En aquest sentit, pretenem formar professionals preocupats per una equitat real, per la humanització i, en general, per una salut pública i comunitària amb menys desigualtat. A més, des de l'àmbit universitari hem de contribuir i incentivar sistemes de governança per assegurar que la vida i l'accés a la salut, en un marc d'innovació i digitalització, siguin equitatives i no deixin ningú enrere per escletxes en relació amb l'alfabetització digital o diferències tecnològiques. La bretxa digital arriba també a la salut i la malaltia, ja que els sistemes sanitaris estan informatitzats, digitalitzats, s'usen aplicacions… La investigació universitària és una arma molt poderosa en aquest sentit per generar coneixement i oferir solucions en la visibilització i la reducció de la desigualtat en salut, a través, per exemple, del disseny d'intervencions comunitàries més efectives i evidents.

Els procediments quirúrgics assistits per robots o RV ja són una realitat. ¿La capacitació dels professionals va a l’hora amb els avenços?

És innegable que la formació en salut s'està transformant i que és imparable la formació pràctica, amb tecnologies impensables fa unes quantes dècades. La realitat virtual s'està incorporant amb força per a la simulació clínica i quirúrgica, fins i tot des del pregrau. La cirurgia robòtica i la realitat virtual (i també augmentada) no són escenaris futuristes, sinó una realitat, un escenari clínic consolidat ja present, que s'ha de continuar implantant amb més força perquè el ritme de les innovacions robòtiques i digitals és tan alt, que la corba d'aprenentatge se’n pot ressentir una mica, rebent formació en tècniques, procediments i tecnologies que poden quedar. És fonamental la formació des de tots els àmbits pels quals un professional transitarà; per això, en el nostre cas, la universitat ha assumit el repte d'implementar totes les tecnologies de simulació que permetin una capacitació excel·lent. També apostem per nous programes de formació permanent per als professionals. Però, alhora, impulsem i col·laborem amb la formació complementària, molt més especialitzada, a través de cursos, seminaris o jornades, que imparteixen els mateixos productors de la tecnologia o els instituts tecnològics per a l'especialització professional, que permeten estar al dia en aquests procediments.

Simulació per IA per crear pacients virtuals i casos clínics infinits, entrenament en qualitats com l'empatia i la comunicació... ¿Quines són les utilitats de la IA en la formació dels sanitaris del futur?

La tecnologia ha arribat a la formació superior en salut i les aules per potenciar models acadèmics més avançats i personalitzats. La IA actua com a “copilot” pedagògic, no ha de reemplaçar el docent en ciències de la salut, només li dona més capacitats que hem d'aprofitar. En aquest sentit, la innovació docent universitària que estem generant i les simulacions avançades són clau en la formació dels sanitaris del futur.

Des de la Universitat Internacional de València defensem la simulació clínica generativa, és a dir, passar del maniquí estàtic al 'pacient virtual generatiu'. Utilitzar IA Generativa per crear escenaris clínics infinits i adaptatius, com ara els procediments quirúrgics assistits. Però també amb escenaris on l'estudiant no només entreni el diagnòstic, sinó la comunicació i l'empatia en un entorn segur i sense risc per a pacients reals. A més, la generació de casos clínics sintètics (artificials basats en dades clíniques reals), és a dir, generar cohorts massives de 'pacients virtuals' estadísticament idèntics als reals, que permetrà entrenar competències complexes sense comprometre la confidencialitat de cap ciutadà. També, la simulació amb realitat virtual o estesa (VR/AR) que permeten l'entrenament d'habilitats quirúrgiques, mèdiques, de cures fins i tot soft skills, amb avaluació mitjançant IA.

Les eines d’aprenentatge basades en IA també permeten identificar mancances competencials a nivell individual, i dissenyar les eines d’aprenentatge adaptatiu que permeten personalitzar la formació i el ritme, detectant llacunes de coneixement individuals i adaptant el procés d’aprenentatge a cada estudiant.

Tot i els avantatges que les diferents innovacions comporten, tant des del punt de vista del professional com del pacient, encara hi ha reticències davant les innovacions. ¿Quin és el paper de les universitats per al canvi de mentalitat que permeti passar de la teoria a la pràctica quant a transformació digital?

Aquí el paper de les universitats torna a ser clau, com a catalitzador d’innovació i validació. La innovació a partir d'IA en l'atenció sanitària no pot ser 'adoptar-la per adoptar-la'. Necessitem professionals formats en la validació clínica d'algorismes, capaços de distingir el hype tecnològic de l'evidència científica robusta que garanteix seguretat i eficàcia.

L'èxit de la innovació en salut no depèn tant dels enginyers, sinó dels clínics que entenguin el llenguatge tecnològic i estiguin disposats a adoptar la tecnologia. Per això, des de les universitats hem de formar líders gestors del canvi que sàpiguen traduir necessitats assistencials en solucions digitals i vèncer resistències organitzacionals. També, formar-los respecte a l'avaluació de tecnologies sanitàries digitals, ja que, abans del seu desplegament a l'SNS, la tecnologia ha d'haver estat avaluada, assegurant que compleixen estàndards ètics i clínics i millorant la pràctica existent.

Però també és fonamental la creació de Comitès interdisciplinaris d'IA en hospitals i universitats, com ara espais de formació pràctica en governança tecnològica. Una cosa semblant a quan van néixer els comitès d'ètica, totalment implantats. Innovar en atenció sanitària, a través de tecnologies, exigeix una ètica impecable.

Per acabar: ¿Quin paper vol jugar VIU en la transformació del sistema sanitari des de la formació?

El rol d'una universitat innovadora i digital com VIU ha de ser convertir-se en catalitzadora de la formació per transformar el respecte dels professionals cap a la tecnologia i convertir-la en la seva millor aliada. El nostre objectiu és egressar futurs professionals amb nous perfils, altament competents en tecnologies sanitàries, que sabem que es normalitzaran en el dia a dia de la seva pràctica professional, per tal d'eficientar i optimitzar l'atenció sanitària sense perdre l'imprescindible tracte humà. D'aquesta manera, i paradoxalment, busquem millorar la humanització transformant la sanitat i aconseguint que els avenços digitals serveixin per millorar la qualitat de la pràctica sanitària.