Els crítics amb la ZBE de Barcelona utilitzen la contaminació de Tersa per defensar el vehicle privat als tribunals

Mentre la investigació penal sobre la presumpta contaminació causada per la incineradora de Tersa s’encamina a judici, l’impacte mediambiental de la planta que crema més de 300.000 tones anuals d’escombraries a Sant Adrià de Besòs cobra protagonisme en les causes judicials que es dirimeixen en relació amb la qualitat de l’aire de Barcelona. Ho evidencien les dues sentències recents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), avançades per EL PERIÓDICO, que rebutgen els arguments dels demandants i avalen l’actualitzada ordenança de zona de baixes emissions de la capital catalana.

Els recurrents contra el reglament, el Gremi de Tallers de Barcelona i la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries, esgrimeixen una reguera d’arguments per defensar una suposada desproporció de la norma contra els vehicles sense etiqueta ambiental, que, segons el parer d’aquestes entitats, no contaminen tant per ser vetats als carrers barcelonins. I entre aquests arguments insisteixen en la contaminació de la incineradora de Tersa, una empresa pública de la qual l’Ajuntament de Barcelona disposa del 58,35% de la propietat a través de la companyia municipal BSM; el 41,16% està en mans de l’Àrea Metropolitana. En l’anterior tanda de sentències del TSJC sobre les ZBE barcelonines ja s’esmentava la intenció dels recurrents d’apel·lar a la planta de valoració energètica com a factor de contaminació a la capital i al seu entorn.

El Gremi de Tallers de Barcelona posa en relleu que la incineradora «està sent investigada judicialment», per un presumpte delicte contra el medi ambient i els recursos naturals. Al·lega que les indagacions sobre Tersa s’han basat en l’«existència d’indicis fundats que, en determinats moments del seu funcionament, a la planta de residus investigada es podia estar utilitzant un algoritme» suposadament no homologat ni precís per mesurar les temperatures de cremació, uns indicadors clau per certificar que es contenia la pol·lució. «Podria no estar proporcionant resultats reals a l’Administració», postula el gremi. Qüestiona que, a través d’aquesta fórmula suposadament fraudulenta, «l’empresa està comptant amb la renovació de les llicències d’activitat que cada any li concedeix la Generalitat». Tersa defensa que la seva planta ha complert els valors límit d’emissions en tot moment.

Sota sospita

El Gremi de Tallers de Barcelona afirma que la instrucció penal contra la incineradora «posaria sota sospita la mateixa tramitació de l’expedient de l’ordenança de ZBE». Segons el seu parer, «desvirtuaria els mesuraments de la mateixa estació de control de Barcelona, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica», i s’inflaria la contribució a la pol·lució per diòxid de nitrogen atribuïda al trànsit de vehicles sense adhesiu ambiental. El jutge, per la seva banda, afirma que apel·lar al cas de Tersa no és un argument prou sòlid «per deixar sense efecte i qüestionar la ZBE» barcelonina.

Quant al recurs de la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries, la menció a Tersa és més breu, però s’emprèn amb la mateixa intenció: excusar els vehicles en relació amb la contaminació de l’aire de Barcelona. En aquest sentit, la plataforma inclou la incineradora junt amb la Zona Franca, l’aeroport i el port de Barcelona com a principals focus del mal al medi ambient a la capital per, tot seguit, afirmar: «La mesura restrictiva sobre els cotxes no resulta, per tant, proporcional, i a més els vehicles que poden circular contaminaran tant o més que aquells als quals no se’ls ho permet».

Els magistrats fugen del raonament al·ludint que «Tersa és una qüestió que no correspon abordar aquí, ii excedeix també de la competència territorial del consistori». La incineradora no se situa al terme de Barcelona, sinó en territori de Sant Adrià, molt a prop del límit amb la capital.

La companyia pública està a l’expectativa dels últims tràmits previs abans no es posi data al judici. La fiscalia i l’acusació exercida per l’entitat Airenet afirmen que els fets que s’enjudiciaran van poder comportar un presumpte risc greu per a la salut i sol·liciten quatre anys de presó per a l’excap d’explotació de la central. Per la seva banda, Tersa nega que la incineradora hagi compromès la salut dels veïns de l’entorn o el medi ambient. L’empresa considera que el procediment judicial «se circumscriu ara al debat sobre el compliment d’alguna de les condicions tècniques concretes del procés de combustió».