Espanya mira Itàlia per regular l’accés a espais saturats

"És una bogeria. Aquí un dia de cada dia de primavera puc donar 260 dinars doblant torns", diu ufà en Jaro, que regenta un restaurant enganxat a l’Alcàsser de Toledo. Són les 11.10 hores i milers de turistes s’escampen per la ciutat. Selfie aquí, selfie allà. "No vull que vostès em confonguin la Santa Germandat amb la Santa Inquisició", adverteix seriosa una guia davant el Museu Templer a diversos turistes.

No hi ha un recompte oficial, però s’estima que Toledo pot rebre a l’any 2,2 milions de visitants, una xifra més que notable, ja que el seu centre històric emmurallat ocupa 260 hectàrees. "En menys d’un any hem comptabilitzat l’arribada de 19.000 autobusos", afirma José Manuel Velasco, tinent d’alcalde i regidor de Turisme i Habitatge. Durant el seu mandat s’ha fet una cosa que no s’havia fet fins ara a la ciutat: regular el turisme amb una ordenança. "Toledo ha sigut destinació turística des de fa dècades, però s’ha produït un augment del turisme els últims anys", aprecia el regidor, que amb l’alcalde creia "prioritari" regular-lo.

L’ordenança, acordada amb tots els col·lectius implicats i que ja està en fase de proves, regula l’ús d’espais saturats a determinades hores, com el carrer Hombre de Palo, la plaça del Consistorio i l’estretíssim passadís de Balaguer. En aquests llocs es prohibeix que hi accedeixin grups de més de 30 persones.

"La intenció és crear uns itineraris alternatius. Quan s’ha aplegat al passadís un grup d’entrada i un altre de sortida no ha passat mai res, però si passava seria molt difícil l’evacuació", precisa el regidor sobre la normativa, que també prohibeix l’ús d’altaveus als guies.

Al cap de tothom hi ha el model d’Itàlia, on aquesta mateixa setmana Roma ha començat a cobrar dos euros per accedir a la Fontana di Trevi. Al juny Venècia també va posar límit a l’accés de turistes introduint una taxa de 5 euros per persona.

La taxa per autobús

A Toledo s’afegeix a una taxa d’1,5 euros que es cobra des de fa un any a cada turoperador d’autobusos per cada visitant en virtut de l’ocupació de via pública. "És ordenar i evitar que hi hagi grups, com hi havia, que entraven per un lloc de la ciutat, no prenien ni un cafè i agafaven l’autobús en un altre punt de la ciutat després de travessar-la. Són grups que provocaven problemes de mobilitat i que comporten una despesa de neteja, etc.", aprecia el regidor.

La xifra recaptada per la taxa voreja dos milions d’euros i serveix per condicionar les zones d’estacionament en l’entorn de la ciutat. D’una manera paral·lela, s’ha regulat la descàrrega de viatgers en punts clau, com ara el del pont de San Martín.

"Ja hi ha diverses ciutats que ens han trucat interessades en el que fem", assenyala el regidor. N’és una Segòvia, que viu un fenomen semblant. Sant Sebastià, per la seva banda, és una altra de les ciutats pioneres, on des de fa un any i mig es limita a 25 persones el límit dels grups i es permeten els itineraris entre les vuit hores i les 23 hores. A l’estiu el Govern de Cantàbria va limitar també l’accés al Faro del Caballo, a Santoña, on al juliol i l’agost es feien unes cues inacabables. La regulació va ser el mètode quew va fer servir la Diputació de Biscaia amb l’ermita de San Juan de Gaztelugatxe, la Rocadrac de la sèrie Joc de Trons.

Subscriu-te per seguir llegint