El 13% dels adolescents juga a jocs d’atzar en línia i el 20,9% ho fa presencialment, especialment nois

El 13% dels adolescents juga a jocs d'atzar en línia i el 20,9% ho fa presencialment. Així es desprèn de l'enquesta Estudes 2025, del ministeri de Sanitat i que s'ha elaborat a partir d'entrevistes a 35.256 estudiants d'entre 14 i 18 anys de 836 centres. Les dades han evidenciat una tendència a l'alça d'aquestes pràctiques, amb un augment de 2,4 i 2,2 punts respectivament en relació amb l'edició anterior. A més, els resultats han mostrat una reducció de l'ús problemàtic d'internet i les xarxes socials. En el cas de les noies l'indicador s'ha situat en el 23,4% i en el de les noies en el 15,5%. Pel que fa a la pornografia, també ha experimentat un petit descens. Ha afectat el 4,1% dels joves, amb una incidència major entre els nois.

L’enquesta Estudes 2025, que es durà a terme cada dos anys, ha ofert una radiografia detallada de les addiccions comportamentals entre adolescents a l'estat espanyol. Xisca Sureda, delegada del govern per al Pla Nacional sobre Drogues, ha apuntat que una de les dades més rellevants és el repunt dels jocs d’atzar, amb un 13% dels adolescents jugant en línia i un 20,9% de manera presencial, amb increments de 2,3 i 2,2 punts respecte a l’any anterior.

Pel que fa al joc problemàtic, ha dit que ha crescut menys d’un punt i ha continuat sent sis vegades més prevalent entre nois que entre noies. Segons Sureda, les dades també han mostrat que el 20,7% dels jugadors en línia són nois, mentre que la proporció és molt menor són noies. Entre els jugadors presencials, el 29,5% són nois i el 12,3% noies. Els tipus de joc també difereix en funció del gènere: els nois prefereixen la ruleta, les apostes esportives en línia i les màquines i la ruleta presencial, mentre que les noies juguen més al bingo i a la ruleta per internet i al bingo i la loteria presencial.

En relació amb la despesa, la responsable del Pla Nacional sobre Drogues, ha remarcat que la majoria gasten menys de sis euros diaris. Amb tot, ha dit que l'enquesta ha revelat que hi ha un 10% dels nois que juguen en línia i un 4,7% dels que ho fan presencialment que superen els 300 euros al dia, mentre que les noies gasten generalment menys. Per altra banda, d'acord amb l'informe, un 27,7% dels jugadors en línia i un 21,5% dels presencials podrien presentar joc problemàtic.

Sureda ha destacat l’impacte socioeconòmic de les cases d’apostes. “En general, sabem que la prevalença més gran d’instal·lació de cases d’apostes en barris desfavorits té un impacte més notable, especialment sobre la renda disponible”, ha assenyalat. Ha afegit que l’anàlisi espacial de les cases d’apostes ha mostrat clarament que en aquestes zones hi ha més densitat d'aquests establiments, fet que es tradueix en patrons de consum més marcats.

Internet i xarxes socials

A banda, també s'ha referit a l'ús problemàtic d’internet i de les xarxes socials. Ha assenyalat que l'enquesta ha reflectit una tendència a la baixa respecte als anys postpandèmia. Així, les noies han presentat una prevalença del 23,4%, 3,5 punts menys respecte 2023, mentre que aquest indicador s'ha situat en el 15,5% entre els nois, tornant a nivells prepandèmia. Pel que fa a les xarxes socials, el 15,3% dels estudiants ha presentat un ús problemàtic, amb una prevalença lleugerament més gran en les noies (15,7%).

L'ús de videojocs s'ha mantingut molt estès entre els estudiants (84,4%), amb més noies que hi juguen (96,8%). Així mateix, s'ha estimat que un 8,6% dels estudiants homes podria presentar una possible addicció a videojocs davant d'un 1,8% en el cas de les dones.

Pornografia

Sobre la pornografia, Sureda ha afirmat que el consum problemàtic ha baixat lleugerament respecte a 2023, encara que més de la meitat dels joves enquestats han admès haver-la usat en el darrer any. En concret, un 4,1% dels adolescents han presentat un ús problemàtic. Aquest indicador ha estat del 7,2% entre els nois i de l'1% entre les noies, especialment aquells que tenen edats compreses entre els 16 i 17 anys.

Per la seva banda, el secretari d'estat de Sanitat, Javier Padilla, ha afirmat que els descensos vinculats a l'ús d'internet i a la pornografia s'han de contextualitzar: "Venim dels anys de pandèmia i postpandèmia, que van suposar un pic en molts indicadors", ha admès l'expert que ha remarcat que hauran de passar dues o tres edicions més de l'enquesta "per veure si es tracta d’un descens continuat o només d’un miratge”. 

Sobre la voluntat de l'executiu espanyol de prohibir l'accés a les xarxes socials per a menors de setze anys, ha valorat que, si bé la mesura podria reduir l’ús problemàtic fins als setze anys, caldrà estudiar la seva efectivitat i possibles externalitats en nois i noies de més edat. Ha subratllat que l’objectiu és crear "entorns digitals segurs", on l’accés a internet no sigui un determinant de malaltia, sinó un actiu per a la socialització i la salut.

La roda de premsa d’aquest dilluns també ha servit perdonar a conèixer les dades de tractament de 2023. Sureda ha detallat que 4.916 persones van ser admeses per addiccions comportamentals, majoritàriament per joc (4.009), seguides de videojocs, xarxes socials i altres (446), compres (176) i sexe (175), amb una majoria d’homes (4.271). L’edat mitjana dels ingressats varia segons el tipus d’addicció: 21 anys en videojocs i 39 anys en joc i sexe, amb la majoria dels tractaments de joc vinculats a la modalitat presencial.