Alerta del sector de la dependència: «El sistema no està preparat per a l’impacte demogràfic que s’acosta»

La patronal del sector dedicat a atendre les persones grans, la Federació Empresarial de la Dependència (FED), ha llançat aquest dilluns una «alerta màxima» per advertir les autoritats que el dèficit «estructural» de professionals provoca que el sistema ja estigui, en aquests moments, «al límit de la seva capacitat operativa».

I, si no es corregeix de manera urgent, «es farà impossible garantir l’atenció» de l’allau de persones que, en els pròxims anys, a causa de l’augment de l’esperança de vida, requeriran serveis, tant a casa seva com a les residències. «El sistema ja està infradimensionat i no està preparat per a l’impacte demogràfic que s’acosta», afirma el president de la FED, Ignacio Fernández-Cid.

L’avís no respon a una advertència aïllada del sector, sinó que se sustenta en les xifres oficials. Segons l’informe ‘Estimació de necessitats de treballadores de cures de llarga durada pel 2030’, elaborat pel Ministeri de Drets Socials, Espanya necessitarà entre 261.000 i 639.000 professionals addicionals abans del 2030, en funció del nivell de cobertura i del model de cures que s’implanti.

«No estem davant una dificultat conjuntural, estem davant un dèficit estructural que posa el sistema de dependència davant una emergència nacional. Avui falten 160.000 professionals i les projeccions oficials reconeixen que en faran falta centenars de milers més. El sistema està funcionant molt per sobre de la seva capacitat real i això té conseqüències directes sobre l’atenció i sobre els mateixos professionals», adverteix el president de FED.

El sistema atén actualment més d’1,6 milions de persones, però el nombre de sol·licituds acumulades supera ja els 2,2 milions. A més, les necessitats són molt més grans, ja que una part significativa de les famílies ha de sufragar de la seva butxaca les cures necessàries de sèniors i dependents davant les llargues llistes d’espera i la cobertura pública insuficient, a través de serveis contractats de manera privada.

L’atenció domiciliària

Les necessitats més apressants estan en l’atenció domiciliària, on segons l’advertència llançada per la FED, «la demanda és exponencial i les dificultats per cobrir llocs són ja estructurals». De fet, hi ha demandes que no s’ofereixen directament per falta de professionals disponibles. «Hi ha centres que no poden cobrir torns, serveis que redueixen activitat i atencions que no s’arriben a oferir. Això no és eficiència, és un senyal clar d’esgotament del sistema», denuncia Fernández-Cid.

La dependència no perd professionals: els expulsa

Ignacio Fernández-Cid

— President d’FED

S’hi sumen les característiques precàries de l’ocupació al sector, en què vuit de cada 10 treballadores són dones; el 47% de l’ocupació en atenció domiciliària és parcial; les treballadores cobren fins a un 35% menys per hora i el 73% està exposada a riscos físics i mentals. «No es pot construir un sistema essencial sobre salaris baixos, parcialitat forçada i desgast físic i emocional. La dependència no perd professionals: els expulsa», sentencia Fernández-Cid.

El motiu subjacent és que Espanya inverteix entorn del 0,9% del PIB en dependència, davant una mitjana europea que el dobla, pròxim a l’1,8%. Aquesta bretxa de finançament limita la capacitat del sistema per millorar les condicions laborals, ampliar la cobertura i garantir la sostenibilitat.

Mesures excepcionals

I la situació és «especialment greu» en l’entorn rural, on la falta de professionals, les distàncies més grans, la dispersió poblacional i la menor oferta de serveis agreugen encara més les desigualtats d’accés a l’atenció. «A molts territoris, la dependència se sosté gràcies a l’esforç de les famílies, especialment de les dones, que assumeixen cures davant l’absència d’alternatives», segons la FED.

Davant d’això, la patronal reclama «mesures excepcionals i immediates», entre les quals una planificació estatal obligatòria de porfessionals amb horitzó 2030-2040; un pla de xoc en formació, homologació de títols i contractació en origen; una millora de les condicions laborals i del reconeixement social de la cura, i avançar en la coordinació sociosanitària.

«No actuar ara tindrà un cost social inassumible. O reforcem el sistema amb finançament i professionals, o assumirem un fracàs col·lectiu en l’atenció a les persones més vulnerables», conclou Fernández-Cid.