Daniel Martínez rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament

Daniel Martínez de Obregón, president del Grup Focus, principal productora teatral de Catalunya (amb quatre teatres a Barcelona i un a Madrid, als quals incorporarà Gènesis, una escola d’arts escèniques i una nova sala), va rebre ahir al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona la Medalla d’Or al mèrit cultural atorgada pel ple del consistori "per una vida dedicada a l’art, a la cultura i a la ciutat". La distinció reconeix la participació en la vida cultural de la capital catalana i la contribució en la projecció internacional del món de la cultura.

L’actor i director Josep Maria Pou va fer un precís retrat de l’homenatjat en una glossa on va destacar la seva passió pel teatre, els llibres i "la seva aposta per la cultura com un bé comú que ha contribuït a enfortir la identitat cultural de la ciutat". Després de rebre la medalla de mans de l’alcalde Jaume Collboni, que el va qualificar d’"empresari decidit i visionari", el públic dempeus va oferir calorosos aplaudiments a Martínez. A les primeres files hi havia Jordi Martí, secretari de Cultura, i actors veterans com Josep Maria Flotats, Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Pere Arquillué i Mercè Arànega. També eren a la sala la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i la seva antecessora en el càrrec, Natàlia Garriga, així com el regidor de Cultura, Xavier Marcé.

L’ovació va tocar l’ànima de l’empresari, que, un cop superada l’emoció, va agrair el reconeixement amb un breu discurs. "Cinquanta anys de matrimoni, 40 de Focus, problemes greus de salut, Gènesis: tot un momentum en què conflueixen passat, present i futur d’una llarga trajectòria dedicada a l’empresa i l’art escènic", va reconèixer. "El Grup Focus és l’autèntic mereixedor d’aquest premi", va dir, acompanyat per la família i els col·laboradors més estrets. El seu discurs va posar en relleu la funció del teatre, un pacte entre el públic i els que fan possible la representació on el que importa és "la paraula donada" i "el propòsit de comunicar una veritat" capaç d’"emocionar o donar vida a moments de la nostra història individual o col·lectiva".

Shakespeare i el populisme

El teatre és un mirall de la realitat. "El bon teatre incideix millor en el nostre sentit de la realitat que allò no fictici". I com a prova d’aquesta veritat implícita al teatre va recórrer a William Shakespeare, que ja va parlar de "les mentides populistes" i "de líders que amb promeses impossibles busquen dominar la voluntat i la imaginació dels ciutadans". Va recordar que en el món actual "amb demagogs que volen reduir les nostres llibertats" el teatre és més necessari que mai i va animar l’Ajuntament a continuar recolzant les arts escèniques. Martínez continuarà lluitant pel teatre perquè "on hi ha veritat hi ha conflicte, possibilitat d’incomoditat, de desacord, de rebuig. La veritat no és un dogma, sinó una experiència compartida".