El 50% de la població mil·lennista a Catalunya ha nascut a l’estranger

Les persones de nacionalitat estrangera residents a Catalunya han crescut més de tres punts en els últims cinc anys i ja s’acosten a la cinquena part de la població. Segons l’última estimació de població de l’INE amb dades a 1 de gener del 2026, els habitants sense nacionalitat espanyola arriben al 19,3%, un total d’1,58 milions de persones –la xifra se situava en el 15,9% i 1,23 milions fa un lustre–. Els ciutadans que, independentment de la nacionalitat, van néixer a l’estranger han crescut sis punts en el mateix període i ascendeixen fins al 26,1%, és a dir, 2,14 milions de persones. De nou, la franja d’edat més destacada és la de 30 a 34 anys, en la qual pràcticament la meitat d’habitants, el 49,3%, han nascut a l’estranger.

El pes dels ciutadans forans també és significativament alt entre els ciutadans de 25 a 29 anys (44,9%), els de 35 a 39 (47,6%) o els de 40 a 44 anys (41,6%). A les quatre franges els percentatges han pujat entre 6 i 10 punts en l’últim lustre.

El conjunt de la població catalana també puja i arriba per primera vegada als 8,2 milions, cosa que alenteix, no obstant, el ritme de creixement dels últims anys. Es pot dir que el nombre d’habitants de nacionalitat estrangera sempre és inferior al dels nascuts a l’estranger a causa que un gruix opten per sol·licitar la nacionalitat espanyola.

Tercera comunitat

El creixement del nombre de residents a Catalunya en els últims anys està estretament relacionat amb l’arribada d’immigrants. Tant és així que la gent amb nacionalitat estrangera arriba a 1 de gener d’aquest any el seu màxim fins ara: 1.580.598 persones. Prop de la meitat d’aquest col·lectiu té entre 25 i 44 anys i, concretament, la franja més nombrosa és la de les persones entre 30 i 34 anys. De fet, entre tota la població nascuda entre el 1991 i el 1995, un 37,3% no té la nacionalitat espanyola.

Amb un 19,3% del total d’habitants, Catalunya és la tercera comunitat autònoma de l’Estat amb un pes més alt de nacionals estrangers, per darrere de les illes Balears (21,8%) i el País Valencià (20,5%), que ha tingut un ritme de creixement d’aquest col·lectiu molt més alt que la resta de comunitats autònomes en aquests últims cinc anys. En el cas de Catalunya, l’augment de 3,4 punts percentuals en comparació amb el gener del 2021 és lleugerament superior a la mitjana espanyola (3,2 punts).

Camí dels 50 milions a Espanya

A més, Catalunya també ocupa una posició de lideratge en el pes de les persones que han nascut a l’estranger –al marge de la nacionalitat–, amb un 26,1% del total, només superada per les Balears (29,3%). El ritme de creixement d’aquest grup demogràfic a Catalunya és més alt que en el conjunt d’Espanya, ja que augmenta 5,8 punts des del 2021 –la mitjana estatal és de 4,9 punts–, i només el País Valencià ha experimentat un ritme més alt.

En el conjunt de l’Estat, l’estadística revela que, per primera vegada, els nascuts a l’estranger superen els deu milions, i arriben a 10.004.581 habitants dels 49.570.725 que resideixen al país, una xifra rècord que cada vegada s’acosta més als 50 milions.

Catalunya arriba als 8,2 milions d’habitants

D’altra banda, Catalunya ha arribat als 8.208.894 habitants a 1 de gener del 2026. El país ha guanyat 84.768 persones (un 1%) i refreda una mica el ritme de creixement dels últims tres anys, en els quals es van registrar increments d’entre un 1,4% i un 1,8%.

Per demarcacions, on més ha crescut la població l’últim any en termes relatius és a Tarragona, que ha guanyat 14.365 habitants (un 1,64%). A Lleida el creixement interanual ha sigut de l’1,4% (similar al de l’any passat), amb 6.430 habitants més. En canvi, tant a Barcelona, amb 56.485 nous habitants, com a Girona, amb 7.488 habitants més, el creixement de la població ha sigut inferior a l’1%.