Estadística de l’INE
Espanya supera per primera vegada els 10 milions d’immigrants, cosa que eleva la població a 49,5 milions
L’increment de la població, que registra un nou rècord, es deu a l’augment d’habitants nascuts a l’estranger, a causa que els naixements a Espanya continuen disminuint
Més de la meitat dels majors de 45 anys pateixen edatisme laboral: «Necessitem gent més activa»

Immigrants esperen cua a l’Oficina d’Estrangeria per realitzar diferents tràmits. / José Luis Roca / EPC
Patricia Martín
La població resident a Espanya va augmentar en 81.520 persones en el quart trimestre del 2025, fins al rècord de 49.570.725 d’habitants empadronats a 1 de gener del 2026, segons l’Estadística Contínua de Població (ECP) publicada aquest dijous per l’INE. Es tracta del valor màxim de la sèrie històrica. En termes anuals, el creixement poblacional va ser de 442.428 persones.
L’increment de la població es deu a l’augment d’habitants nascuts a l’estranger, ja que el nombre de persones nascudes a Espanya, davant la caiguda de la natalitat, va tornar a disminuir. La població nascuda a l’estranger i empadronada a Espanya va superar, per primera vegada, els 10 milions – en concret 10.004.581 persones–, un nombre més elevat que els residents que tenen nacionalitat estrangera, a causa dels processos d’adquisicions de nacionalitat espanyola.
Així, el nombre d’estrangers va augmentar en 56.431 persones durant el quart trimestre, fins als 7.2 milions. D’altra banda, la població de nacionalitat espanyola –nascuts a Espanya o no– va créixer en 25.089, fins als 42 milions d’habitants. I la població nascuda exclusivament a Espanya va disminuir en 8.696 persones, fins als 39 milions d’habitants.
Colòmbia i Veneçuela
Les principals nacionalitats dels immigrants durant el quart trimestre del 2025 van ser la colombiana (amb 36.600 arribades a Espanya), la veneçolana (27.000) i la marroquina (22.000). Per la seva banda, les nacionalitats més nombroses dels emigrants van ser la marroquina (amb 13.000 sortides), la colombiana (12.500) i l’espanyola (7.900).
Durant el període analitzat, la població va créixer en totes les comunitats autònomes, llevat de les illes Balears. També va créixer a la ciutat autònoma de Ceuta i va descendir a la ciutat autònoma de Melilla. Els increments més grans es van poduir al País Valencià (0,34%), Castella - la Manxa (0,27%) i Comunitat de Madrid (0,24%).
Al seu torn, el nombre de llars es va situar en 19.746.638 a 1 de gener del 2026, amb un augment de 46.332 durant el quart trimestre del 2025.
- Sílvia Caballol ensenya la casa on viu amb l'exbisbe Xavier Novell després de fer-hi reformes
- Així és el dúplex de 170 metres quadrats on viuen Sílvia Caballol i l'exbisbe Xavier Novell
- Una de les millors caminades populars de Catalunya té lloc aquest cap de setmana: la coneixes?
- Els Mossos d’Esquadra detenen vuit persones per agressions en una mesquita de Manresa durant el Ramadà
- Mor un veí de Monistrol de Montserrat de 63 anys en un accident a la C-55
- El cafè no és per a tothom: els tres casos en els quals pot passar-te factura sense que ho sàpigues
- L’estany de l’Estany reneix per uns dies
- Ensenyament a Puigcerdà: es jubila la professora i l'institut li fa el passadís