El 49% de mil·lennistes de Catalunya provenen de fora del país

Les persones de nacionalitat estrangera residents a Catalunya han crescut més de tres punts en els últims cinc anys i ja s’acosten a la cinquena part de la població. Segons l’última estimació de població de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) amb dades a 1 de gener del 2026, els habitants sense nacionalitat espanyola arriben al 19,3%, un total d’1,58 milions de persones –la xifra se situava en el 15,9% i 1,23 milions fa un lustre–. Els ciutadans que, independentment de la nacionalitat, van néixer a l’estranger han crescut sis punts en el mateix període i ascendeixen fins al 26,1%, és a dir, 2,14 milions de persones. De nou, la franja d’edat més destacada és la de 30 a 34 anys, en la qual pràcticament la meitat d’habitants, el 49,3%, han nascut a l’estranger. El pes dels ciutadans forans també és significativament alt entre els ciutadans de 25 a 29 anys (44,9%), els de 35 a 39 (47,6%) o els de 40 a 44 anys (41,6%). En les quatre franges els percentatges han pujat entre sis i 10 punts en l’últim lustre.

El conjunt de la població catalana també puja i arriba per primera vegada als 8,2 milions, alentint, no obstant, el ritme de creixement dels últims anys. Es pot dir que el nombre d’habitants de nacionalitat estrangera sempre és inferior al dels nascuts a l’estranger a causa que un gruix d’ells opten per sol·licitar la nacionalitat espanyola.

El creixement del nombre de residents a Catalunya durant els últims anys està estretament relacionat amb l’arribada d’immigrants. Tant és així que la gent amb nacionalitat estrangera arriba a l’1 de gener d’aquest any al màxim registrat fins ara: 1.580.598 persones. A prop de la meitat d’aquest col·lectiu té entre 25 i 44 anys i, concretament, la franja més nombrosa és la de les persones d’entre 30 i 34 anys. De fet, entre tota la població que va néixer entre 1991 i 1995, un 37,3% no compta amb la nacionalitat espanyola.

Superior a la mitjana

Amb un 19,3% del total d’habitants, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb un pes més alt de nacionals estrangers, per darrere de les Balears (21,8%) i de la Comunitat Valenciana (20,5%), que ha tingut un ritme de creixement d’aquest col·lectiu més alt que la resta de comunitats en els últims cinc anys. En el cas de Catalunya, l’augment de 3,4 punts percentuals en comparació amb gener del 2021 és lleugerament superior a la mitjana espanyola (3,2 punts). Catalunya també ocupa una posició de lideratge en el pes de les persones que han nascut a l’estranger –al marge de la nacionalitat–, amb un 26,1% del total, només superada per les Balears (29,3%).