Espanya supera els 10 milions de persones nascudes a l’estranger
La població arriba a la xifra rècord de 49,5 milions gràcies als nouvinguts d’altres països. La natalitat local va tornar a caure.

Espanya supera els 10 milions de persones nascudes a l’estranger / Delegaciones
Patricia Martín
La població resident a Espanya va augmentar en 81.520 persones en el quart trimestre del 2025, fins al rècord de 49.570.725 habitants empadronats a 1 de gener del 2026, segons l’Estadística Contínua de Població (ECP) que va ser publicada ahir per l’INE. Es tracta del valor màxim de la sèrie històrica. En termes anuals, el creixement poblacional va ser de 442.428 persones.
L’increment de la població es deu a una tendència consolidada: l’arribada d’immigrants, ja que la xifra de persones nascudes dins de les fronteres, davant la caiguda de la natalitat i un més gran nombre de morts, va tornar a disminuir. D’aquesta manera, la població procedent de l’estranger i empadronada a Espanya ha superat, per primer cop, els 10 milions de persones –en concret, 10.004.581– a 1 de gener, un nombre més elevat que la xifra dels residents que tenen una nacionalitat estrangera, a causa dels processos d’adopció de la nacionalitat espanyola, segons assenyala l’INE.
Així, d’una banda, el nombre d’estrangers va augmentar en 56.431 persones durant el quart trimestre, fins als 7,2 milions. D’altra banda, la població de nacionalitat espanyola –nascuts a Espanya o no– va créixer en 25.089, fins als 42 milions d’habitants. En l’altre costat de la balança, la població nascuda exclusivament a Espanya va disminuir en 8.696 persones, fins als 39 milions d’habitants.
Saldo vegetatiu negatiu
La caiguda es deu a un descens gradual de naixements i un més gran nombre de morts, cosa que produeix un saldo vegetatiu negatiu. El 2025, els infantaments van repuntar. No obstant, neixen gairebé 47.550 nens menys que abans de la pandèmia. Alhora, augmenta l’esperança de vida, fins als 84 anys de mitjana, per la qual cosa la població espanyola presenta un lent i consolidat envelliment. Alhora, s’està produint també un debat al voltant de la creixent població immigrant. Mentre que el Govern central ha obert la porta a la regularització de 500.000 migrants en situació irregular, Vox insisteix a repatriar els estrangers sense papers, així com aquells que tinguin antecedents penals o "viuen de les ajudes públiques".
En aquest context, les principals nacionalitats dels immigrants durant el quart trimestre del 2025, segons l’estadística de l’INE, van ser la colombiana (amb 36.600 arribades a Espanya), la veneçolana (27.000) i la marroquina (22.000). Per la seva banda, les nacionalitats més nombroses dels que marxen van ser la marroquina (amb 13.000 sortides), la colombiana (12.500) i l’espanyola (7.900), ja que també hi ha espanyols que marxen a l’estranger.
Durant el període analitzat, la població es va incrementar a totes les comunitats autònomes, excepte a les illes Balears.
- El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
- Mor una persona en un accident laboral a Sant Fruitós de Bages
- La protectora de Manresa difon un vídeo per denunciar una dona que va abandonar un gos a les seves instal·lacions
- Alguns clients se senten orgullosos que sigui una dona, però d'altres en desconfien
- Els iranians creuen en la guerra perquè la fi del règim els donarà una millor vida
- Els Mossos d'Esquadra investigaran la persona que va abandonar un gos a la protectora de Manresa
- La guerra de l’Iran eleva la llista de països de l’Orient Pròxim i del món àrab al quals Exteriors recomana no viatjar
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt