Restringir la mobilitat o adaptar les ciutats

La imatge del pati de l’escola Gitanjali de Badalona no pot ser més potent. L’arbre de més de 15 metres que des de fa unes quantes dècades presidia l’espai exterior en el qual els alumnes juguen cada dia va caure ahir a causa de les ratxes de vent. Per sort, les classes s’havien cancel·lat i la incidència no va arribar a provocar danys personals.

Situacions com aquesta, justifiquen, segons la Generalitat, la decisió de suspendre les classes i reduir la mobilitat. "Les mesures preventives afecten la nostra vida però ajuden a rebaixar el risc i el nombre d’accidents", afirma Imma Solé, subdirectora de Protecció Civil.

Un altre exemple és la palmera desplomada sobre un cotxe a Mataró, sense arribar a ferir-ne la conductora. "Si haguéssim tingut més vehicles circulant, el risc d’incidències hauria sigut molt més elevat", avisa Solé, que es felicita pel fet que els desplaçaments es reduïssin.

No hi ha cultura del vent

No obstant, al llarg de la jornada algunes veus van qüestionar aquest tipus de mesures. Els experts consultats per aquest diari suggereixen que, davant el vent, són més eficaces les mesures de prevenció com les que van activar que una hipotètica adaptació a les ràfegues d’aire extremes. "Al Mediterrani, té sentit aplicar fórmules per tenir un urbanisme més resilient a la calor i les inundacions, però el vent és un risc menys comú i és complicat trobar solucions permanents", considera José Vicente Sánchez Cabrera, geògraf especialista en ordenació del territori i urbanisme, que opina que no hi ha una cultura establerta de vent.

S’ha d’assenyalar que, quan el vent bufa a menys de 50 quilòmetres per hora, tot just genera problemes. "Quan els pics són més elevats, la problemàtica més gran són les caigudes d’arbres i de mobiliari urbà", sosté Iván Portugués, geògraf i especialista en territori i medi ambient. "Davant d’aquest escenari, les restriccions preventives són útils", defensa.

A més, el que passa a les grans àrees metropolitanes no té res a veure amb el perill en zones rurals. "El risc té tres potes: amenaça, exposició, vulnerabilitat", explica l’especialista. "Als àmbits urbans, l’exposició és considerable, perquè hi ha molta més gent afectada per l’amenaça, per aquesta raó és raonable limitar els desplaçaments", prossegueix. Això és precisament el que ha passat a Catalunya, ja que el vent ha impactat de ple a Barcelona i els seus voltants.

¿Què es podria fer a les urbs perquè estiguessin més adaptades al vent? "Es podria ancorar millor el mobiliari urbà", planteja Portugués. "Com a molt, es podria tenir en compte el vent a l’hora de realitzar nous desenvolupaments urbans en llocs en els quals el vent és constant, com passa a Saragossa amb el cerç", especula. Tot i així, no veu gaire recorregut a aquest tipus d’accions en urbs com Barcelona: "Seria difícil d’abordar i quan es declarés un gran vendaval convindria limitar els moviments igualment per reduir danys i minimitzar el risc de víctimes mortals", afirma.