Foment insisteix a ampliar l’AMB fins als 5 milions d’habitants

La presentació del cinquè informe Rethink BCN, elaborat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials (el think tank de Foment del Treball), ha servit per tornar a posar damunt la taula el debat sobre l’ampliació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que actualment engloba 36 municipis i una mica més de tres milions de persones, per arribar a la "Barcelona dels cinc milions d’habitants".

L’informe, que porta el títol de Repensar la metròpolis: perspectives de futur de l’AMB, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya, sustenta aquesta proposta a través de la necessària connexió que hi ha d’haver entre els municipis de l’àrea de Barcelona per "definir i avançar cap a una concepció metropolitana més àmplia, tant des del punt de vista territorial com de la col·laboració entre municipis".

La presentació de l’informe va tenir lloc ahir en un acte celebrat a la seu de Foment del Treball i va incloure una conferència de l’exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, Joan Clos, que va assenyalar el pecat original de l’origen de l’ens: "Crec que va néixer poc ambiciosa, amb 600 quilòmetres quadrats i uns 3,3 milions d’habitants, i en extensió i població és exactament igual que el municipi de Madrid". Així, per a Clos, que va ser alcalde entre 1997 i 2006, "es va crear un instrument que segur que no tenia prou ambició per arribar de forma eficient a solucionar els problemes reals de l’AMB".

Present i futur

Va ser, però, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, qui va inaugurar l’acte: "La metròpolis és el veritable àmbit per afrontar els reptes del present i del futur", va assenyalar, just abans de recordar que, inevitablement, "avancem cap a l’AMB dels 5 milions d’habitants". També hi va participar el conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, que va descriure els tres lustres de vida de l’AMB com un "període d’aprenentatge, consolidació i transformacions profundes". No va faltar l’al·lusió a l’ampliació de l’ens: "La metròpolis no es pot entendre com un espai administratiu delimitat, sinó que és un espai que supera fronteres i cada vegada es fa més evident la necessitat d’arribar a la metròpolis dels 5 milions de persones".

Malgrat que tothom que va prendre la paraula va assenyalar la necessitat d’ampliar l’AMB, cap dirigent o representant actual de l’ens supramunicipal va prendre part en l’acte. De fet, l’estudi va ser presentat en detall pel director de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials, Fèlix Riera, que va definir la metròpolis barcelonina com "un fet prepolític", amb referència a la idea que és una "entitat viva" que no respon només a "una construcció estrictament jurídica, administrativa o partidista".

En síntesi, el cinquè informe Rethink BCN apel·la que qüestions com la mobilitat, l’habitatge, la seguretat, la cultura, el turisme la cohesió social i la sanitat han evolucionat en els últims 15 anys de manera que cal considerar-les a escala de la regió metropolitana, és a dir, de nou, de la Barcelona dels 5 milions, per "facilitar una més bona resposta als reptes comuns en una àrea cohesionada per la relació constant entre les diverses ciutats".

L’aposta de Foment del Treball per estendre l’àmbit de l’AMB (de representar 36 municipis a representar-ne 165) no és nova i el seu interès va de bracet del d’altres ens empresarials capitals al país com Barcelona Global i el Cercle d’Economia.