Vassiliki Liaki: "Encara queda molt per investigar sobre el càncer de pàncrees"

En un món mancat de bones notícies, l’anunci que el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) havia aconseguit eliminar el càncer de pàncrees en ratolins va provocar una onada d’entusiasme. Els membres del grup liderat per Mariano Barbacid i Carmen Guerra, entre els quals hi ha Vassiliki Liaki, han arribat a un èxit important, però encara queda camí al davant per traslladar la teràpia a humans. Aquesta jove científica grega, que va iniciar la trajectòria a Espanya gràcies a una beca de doctorat de la Fundació La Caixa, és la primera autora d’un dels estudis que conformen la recerca.

¿Els ha sorprès l’impacte mediàtic que ha tingut l’estudi?

Des del punt de vista acadèmic, no. De fet, l’hem presentat en congressos i notàvem l’interès que despertava. Per això esperàvem que la publicació ens permetés atraure talent científic, però la veritat és que no ens imaginàvem que es fes viral. Hem aconseguit una innovadora combinació de fàrmacs que ha funcionat per remetre el càncer de pàncrees en ratolins. És un pas més per continuar avançant, perquè encara queda molt per investigar.

El càncer de pàncrees és un dels més agressius. ¿De quina manera s’hi enfronten?

És un càncer molt frustrant, perquè sol ser asimptomàtic i es detecta massa tard. En el seu tractament es fa servir molt la quimioteràpia però no tant les teràpies dirigides, que és en el que ens hem enfocat. Bàsicament, estudiem les vies moleculars actives per definir quines dianes tenen més valor terapèutic, és a dir, quan moren més cèl·lules canceroses. Els tres primers anys, durant el meu doctorat, es van centrar en la genètica i els tres següents, durant la meva recerca postdoctoral, a analitzar combinacions de fàrmacs. Aquesta mena d’estudis no són descobertes sobtades, sinó que avancen pas a pas.

Va estudiar a Atenes i Colònia. ¿Com va aterrar al CNIO?

Jo m’incorporo al CNIO gràcies primer a una beca de la Fundació La Caixa, que ha sigut molt important per a mi, perquè em va permetre instal·lar-me a Espanya i em va oferir no solament un sou, sinó també cursos, eines, oportunitats, contactes amb altres doctorands... Em vaig poder centrar a estudiar la biologia del tumor, per comprendre’n el funcionament. M’incorporo al grup de recerca de Mariano Barbacid per treballar en aquest projecte finançat per la Fundació CRIS contra el Càncer aportant el meu coneixement en biologia translacional i molecular, i centrant-me en el treball amb cultius i ratolins.

¿Quins són els reptes perquè la teràpia funcioni en humans?

Passar dels models experimentals al laboratori a una teràpia que funcioni en pacients és un procés que requereix més proves i més professionals implicats. Com a biòloga ja no participaré tant en aquesta nova fase, així que tampoc puc comentar gaires coses sobre el futur.

¿Continuarà vinculada d’altres maneres a la recerca del càncer de pàncrees?

Sí, tinc diversos estudis que m’agradaria completar i també m’agradaria continuar al CNIO. I a banda m’interessa investigar aspectes com què pot aportar la intel·ligència artificial en aquest camp o per què cada vegada els diagnòstics es donen en persones més joves. En tot cas, vull continuar en l’entorn acadèmic, sent conscient que investigar el càncer de pàncrees és sempre complicat. Però els resultats experimentals són inspiradors i ens recorden que no ens hem de desanimar amb les dificultats, que és una carrera apassionant i que podem aportar molt a la societat.