Experts en boscos qüestionen que talar arbres augmenti les reserves d’aigua

En plena sequera, fa dos anys, el Govern va anunciar la intenció de fer tales puntuals d’arbres a les capçaleres dels rius perquè arribés més aigua a embassaments i aqüífers. La iniciativa consistia a reduir la densitat de pins i matolls en punts estratègics perquè el bosc gastés menys aigua en fulles (evaporació i transpiració) i augmentés l’anomenada aigua blava, la que arriba als rius.

Amb aquestes tasques de gestió forestal, el Govern defensava que la major part de la pluja acabaria infiltrant-se cap als aqüífers o escorrent-se cap als cabals i embassaments, en lloc de tornar a l’atmosfera. Però diversos científics consultats per EL PERIÓDICO adverteixen que aquesta mesura porta algunes conseqüències negatives per a les arbredes i que, aplicada com a recepta general, pot ser més una expectativa política que una certesa hidrològica.

Especialistes en boscos i hidrologia asseguren que aquestes tales no sempre es tradueixen en més aigua en rius, embassaments i aqüífers, i remarquen que el resultat depèn de la pluja disponible, del tipus de bosc, del sòl, el pendent i la meteorologia. En zones més àrides, l’aigua alliberada per l’aclarida sol ser ràpidament captada per la vegetació que queda o pel rebrot de les fulles.

De fet, la clau de tot és a les fulles, que són les principals consumidores de l’aigua. "Després d’una actuació, és probable que l’any següent hi hagi menys fulles i que els cabals, sempre que hi hagi aigua disponible, augmentin lleugerament", admet Jordi Vayreda, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). "Però les fulles es recuperen molt ràpid i al cap de quatre anys, sense tenir tants arbres, és possible que, sumant arbustos i arbres, tinguis les mateixes fulles que havies extret", avisa.

El perill de l’erosió

Per tant, segons Vayreda, la tala d’arbres o arbustos provoca una reducció momentània de l’àrea coberta per fulles però no té efectes destacats a llarg termini. "El consum d’aigua es pot reduir, però el bosc sempre tendeix a recuperar la cobertura verda perduda". "L’augment de cabal és variable i passatger", coincideix Eduard Pla, professor d’ecologia de la UAB.

Es pot assenyalar que alguns estudis plantegen increments d’aigua del 25% a través d’aquesta mesura. Tant Vayreda com Pla no desacrediten aquests treballs, però sí que insisteixen en la idea que aquest augment dura poc en el temps i obligaria a actuacions constants i importants, que a més s’haurien de fer als boscos més humits, els més madurs i els que tenen més biodiversitat. "¿Val la pena intervenir cada tres anys en un bosc d’aquest tipus? ¿Quins costos té per a la biodiversitat i la protecció del sòl?", es pregunta Vayreda.

Reduir arbres implica tocar un sistema que també presta altres serveis a part de l’aigua blava. "Els arbres protegeixen el sòl davant l’erosió, esmorteeixen avingudes i esllavissades en episodis de pluja intensa, sostenen biodiversitat i contribueixen a emmagatzemar carboni. "Una intervenció mal dissenyada o massa intensa pot alterar el microclima del bosc i, en determinats terrenys, afavorir la degradació del sòl", alerta Mireia Banqué, investigadora dedicada a l’estudi dels boscos i la seva gestió.