Jonathan, de 42 anys i al carrer pel 'chemsex': "Tenia una vida normal i la 'tina' m'ho ha tret tot"

A vegades, passar d'una vida ordenada a una de desestructurada és només una passa, un parell de males decisions de distància. El Willy, d’ara 40 anys, era llicenciat en Bioanàlisi a Veneçuela, el seu país d’origen. Va arribar a Espanya el 2020 i, un any després, es va assentar a Barcelona. Treballava en una botiga al matí i, a les nits, en bars com a cambrer. Aquell any –2021–, el toc de queda imposat per la pandèmia va empènyer moltes persones a fer més quedades a l’interior de les llars.

"Un amic em va dir d’anar a una 'chill' en una casa, vaig preguntar què era: una orgia amb drogues". Aquesta va ser la introducció del Willy al món del 'chemsex' –fenomen en auge des de la pandèmia– i, el que és pitjor, el seu aterratge en el món de les drogues. La seva mare –"fiscal de drogues a Veneçuela", explica– sempre li havia advertit dels perills de les drogues ("la vaig defraudar", es lamenta). El Willy va acabar perdent-ho tot per la seva addicció i avui viu al carrer, a l’assentament de persones sense llar de Montjuïc, zona tradicional de 'cruising' a Barcelona. Segons CheckPoint, hi ha unes "60 o 80" persones que viuen allà a la intempèrie. Algunes continuen practicant 'chemsex' a la muntanya. Aquests casos suposen els més extrems d’aquest fenomen social, però mostra que la problemàtica existeix.

"Vaig començar a participar en les 'chemsex' només els caps de setmana. A casa meva hi va arribar a haver 25 persones en una nit [...] Va passar a convertir-se en una cosa diària, de dilluns a dilluns"

Willy

"Vaig començar a participar en les 'chemsex' només els caps de setmana. Prenia ‘tina’ [metanfetamina], mefredona... A casa meva hi van arribar a haver 25 persones en una nit. I estava tot molt organitzat: jo era l’amfitrió, rebia les persones i organitzava les begudes. Els telèfons estaven guardats per no gravar", relata el Willy. Un dels nois que participaven en aquestes sessions actuava de "caçador": captava altres persones per al 'chemsex' en diferents 'apps'. "Però tot això va començar a convertir-se en una cosa diària, de dilluns a dilluns". L’addicció començava a apoderar-se de la vida del Willy.

"Semblava un cadàver"

El Willy va començar a patir ansietat ("vaig arribar a punxar-me metamfetamina [droga que, principalment, es consumeix fumada] cada 30 minuts i a pesar 55 quilos: semblava un cadàver"); va estar de baixa un any i el van acomiadar. La seva comunitat de veïns, farta de veure entrar i sortir de l’edifici cada dia persones col·locades, va iniciar una recollida de firmes per fer-lo fora del pis. Així va ser com es va quedar al carrer i sense diners per pagar la fiança d’una altra vivenda. Fa un any que viu a la intempèrie a Montjuïc.

"Jo anava col·locat fins i tot per fer la compra" , explica, amb tristesa. També va començar a vendre droga. "Jo vaig entrar en la droga pel 'chemsex'. La 'tina' genera paranoies i al·lucinacions. Jo vaig estar fins a 15 dies sense dormir; estava molt cansat, no podia aixecar-me del llit. I de cada 100 persones que consumeix 'tina', una té sobredosi. També hi ha agressions sexuals al 'chemsex'", adverteix el Willy.

"Vaig entrar en la droga pel 'chemsex'. La 'tina' genera paranoies i al·lucinacions. Jo vaig estar fins a 15 dies sense dormir"

Willy

Segons ell, aquesta droga és "la que més addicció causa", però el seu efecte "tarda més a arribar" que el d'altres substàncies com el GHB. El Willy vol ara renovar el passaport i NIE per recomençar la seva vida a Barcelona. "Em fa molta por la inserció social. Les persones que som al carrer tenim una etiqueta: 'Aquest roba, aquest és un lladre'. Em fa por ser assenyalat. Jo soc gai, però l’estigma que m’espanta és viure al carrer". El Willy explica que està escrivint un llibre, 'Montjuïc y su sendero a través de las hojas verdes', on explica "tota la vida que hi ha darrere d'aquests arbustos". I assenyala l’interior de la muntanya.

"He mentit molt i he robat"

El Dani, 39 anys, és auxiliar administratiu. Va desenvolupar una esquizofrènia arran de consumir ‘tina’ en contextos de 'chemsex', fa "uns 10 o 11 anys". "El que fa aquesta droga és posar-te catxondo, donar-te energia, treure't el son. El primer pensament que et passa pel cap és tenir sexe", explica el Dani, que es va endinsar en el món del 'chemsex' a les saunes de Barcelona. "Cada setmana m’havia de passar allà dos o tres dies. Consumia de tot i tenia relacions sexuals", afegeix.

"Vaig començar en el 'chemsex' a les saunes. He arribat a vendre el portàtil de la meva mare al Cash Converters per comprar-me 'tina'. Arran de tot això em van detectar una esquizofrènia paranoide"

Dani

"Arran de tot això em van detectar una esquizofrènia paranoide fa quatre mesos", explica des de Montjuïc. Tot i que el Dani no és una persona sense llar, coneix els nois de Montjuïc i també ell ha dormit alguns dies a la muntanya. "He mentit molt, he robat diners i fins i tot he venut el portàtil de la meva mare al Cash & Converters per comprar-me 'tina'", confessa. Cinc grams de 'tina' costen uns 150 euros.

El Jonathan, de 42 anys i procedent de Veneçuela, va començar a participar en sessions de ‘chemsex’ a l’arribar a Barcelona, "fa quatre o cinc anys". Venia de París. "M’hi vaig enganxar perquè m’agradava massa la 'tina'. Tenia la meva vida normal, casa meva. I la 'tina' va anar traient-me a poc a poc el que tenia. No parava. Els dies es convertien en setmanes i, quan me n’adonava, no sabia ni en quina data vivia", relata el Jonathan. "Era drogar-me, drogar-me i sexe sense parar". Era escort. "De vegades també treballava en restaurants en negre".

Barcelona, "món de 'tina'"

Assegura que "Barcelona és un món de 'tina'". "Aquí hi ha moltes festes que exigeixen sexe", diu. Al final, també al Jonathan li va passar: hi va haver un moment en què tot se li’n va anar de les mans. Va deixar de pagar el lloguer, estava tot el dia "col·locat". Va acabar vivint als carrers de Montjuïc, on ja coneixia molts nois.

"Gairebé totes les persones que acaben a Montjuïc és per això. Gairebé tots aquests nois han tingut casa seva i la seva vida normal i s'han quedat al carrer"

Jonathan

"Gairebé totes les persones que acaben a Montjuïc és per això. Gairebé tots aquests nois han tingut casa seva i la seva vida normal i s'han quedat al carrer", descriu. Voldria sortir de la muntanya, però no és fàcil. La seva família a Veneçuela desconeix la seva situació. "Les drogues t'ho treuen tot".

El Willy, el Dani i el Jonathan asseguren que fa mesos que no proven la 'tina', però tots tres continuen consumint.