Diuen que hi ha més estrelles que grans de sorra a totes les platges del món. Però només som capaços de percebre una ínfima part d’aquest univers tan immens, i encara menys si vivim sota un cel que cada cop brilla menys a conseqüència de la contaminació lumínica, un fenomen que fa referència a l’augment de la brillantor del cel nocturn a causa de la il·luminació artificial que desprenen els nuclis urbans.
La Catalunya Central no és aliena a aquesta realitat. Els observatoris astronòmics de la zona constaten que, en els darrers anys, l’elaboració d’un mapa de zones de protecció lumínica per part de la Generalitat, que recentment ha declarat el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes com a espais protegits de la contaminació lumínica, ha permès establir mesures com el canvi a un enllumenat de més baix consum o la limitació de l’ús de l’enllumenat públic en determinades hores del dia. Tot i això, consideren que encara queda molta feina de sensibilització per fer, especialment als grans nuclis urbans.
«Hi ha moltes necessitats de les ciutats que es contraposen amb la reducció de la contaminació lumínica, com la voluntat de posar més llum per tenir més seguretat», explica el director de l’Observatori de Pujalt, Josep Maria Llenas. En els darrers anys, assegura, han perdut la visió d’un 30% de les estrelles que es veien. «Abans era fàcil observar una galàxia a simple vista, però ara és molt complicat, gairebé impossible», lamenta.
L’observatori es troba a tocar del municipi de Pujalt i Llenas explica que, encara que s’apaguessin els llums del poble, els arriba la contaminació lumínica d’Igualada i Manresa, «sobretot els dies amb més humitat».
Per aquest motiu, treballen per intentar declarar l’espai com a zona protegida, un fet que «obligaria els municipis de l’entorn a adaptar l’enllumenat públic». Una de les principals mesures per reduir el nivell de contaminació és apostar pels fanals de color ambre, que generen menys brillantor que la blanca, així com limitar la il·luminació d’equipaments públics com els camps de futbol, «que desprenen una quantitat de llum espectacular i redueixen qualsevol possibilitat que el cel brilli».
El primer poble amb el cel protegit
En un altre punt de la Catalunya Central, a Saldes, al Berguedà, fa temps que treballen en aquesta línia. El municipi va ser el primer que, l’any 2017, va obtenir la distinció d’Espai amb un Cel Nocturn de Qualitat de Catalunya i, des d’aleshores, s’hi han implementat millores significatives. «El primer que vam fer va ser substituir l’enllumenat per llums led de color ambre i fer reunions perquè tothom s’adaptés a la nova normativa. Així, vam aconseguir reduir un 70% la despesa energètica del poble», assenyala l’alcaldessa, Dolors Jiménez.
Aquesta reducció de la despesa també es va traduir en un cel molt més fosc. «Abans semblava que hi hagués una mena de boira permanent. Ara això ha desaparegut i es veuen molts més estels», explica Jiménez, que afegeix que, des que van rebre la distinció, també han impulsat l’obertura del Centre Astronòmic de Pedraforca, que rep nombrosos visitants interessats en les activitats divulgatives. «És important conscienciar la ciutadania sobre la importància de protegir els cels nocturns i potenciar les activitats astronòmiques a la zona».
Qui també defensa que es pot fer astronomia des de la Catalunya central és Toni Guntín, al capdavant de l’Observatori de Castelltallat. Tot i no tenir els cels del Pirineu, assegura que els de la Catalunya central són «molt aprofitables». «A Castelltallat tenim un cel molt elevat, una cúpula de 360 graus. És un entorn privilegiat. Sovint hi veiem la Via Làctia. Barcelona ens queda al sud, com un bolet de llum, però tenim cels foscos», diu.
De fet, recentment, han obtingut el reconeixement de Parc Estel·lar Starlight i ara volen aconseguir la distinció de Reserva Starlight que atorga la mateixa organització per potenciar el turisme i reforçar la protecció del cel nocturn de la serra. «Un entorn amb menys contaminació lumínica és important perquè no només beneficia el nostre descans i protegeix un bé immaterial com és el cel, sinó que també afavoreix les espècies nocturnes».
L’astroturisme creix als observatoris
L’interès per reduir la contaminació lumínica i preservar els cels estrellats ha impulsat el turisme astronòmic en diversos punts de la Catalunya central. Observatoris com el de Castelltallat treballen per obtenir la certificació de Reserva Starlight, un segell avalat per la UNESCO que reconeix els territoris que inclouen la preservació del cel nocturn dins del seu model turístic.
El director de l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, Toni Guntín, explica que, per assolir aquest objectiu, han creat l’Associació d’Astroturisme de la Serra de Castelltallat i preveuen sumar el suport de municipis de la serra perquè canviïn l’enllumenat i puguin obtenir aquest segell. «A Catalunya tenim la serra del Montsant i el Parc Nacional d’Aigüestortes com a destinacions turístiques Starlight i, si ho aconseguim, seríem la primera destinació d’aquest tipus a la Catalunya central», destaca Guntín.
En la mateixa línia, l’alcaldessa de Saldes, Dolors Jiménez, explica que el reconeixement com a Espai amb un Cel Nocturn de Qualitat l’any 2017 ha estat «un valor afegit molt important» per al turisme del municipi. Jiménez apunta que l’obertura del Centre Astronòmic del Pedraforca, l’any 2019, es va veure com una oportunitat per desestacionalitzar el turisme al poble, ja que el nou centre permetia oferir activitats al llarg de l’any. «Semblen propostes per a un públic molt reduït, però la realitat és que omplim totes les xerrades que organitzem sobre astronomia, el sistema solar…».
Per la seva banda, el director de l’Observatori de Pujalt, Josep Maria Llenas, confirma que des de la pandèmia ha notat un augment de visitants interessats a allotjar-se a les cases rurals de la zona i participar en les activitats de l’observatori. «Gairebé cada setmana organitzem visites i rebem escoles, però quan realment omplim és en dates assenyalades com les llàgrimes de Sant Llorenç o esdeveniments excepcionals com l’eclipsi que tindrà lloc el pròxim mes d’agost».
XAVIER PRAT
Fotògraf de paisatges i cels nocturns
«Amb l’apagada frisàvem per anar a fotografiar la Via Làctia sobre Montserrat»
El santpedorenc Xavier Prat, de 54 anys, treballa en una planta de producció de Manresa, però bona part de les estones lliures les dedica a capturar postes de sol, albades o cels estrellats. Forma part de Foto Art i del grup Llunàtics del Bages, que es dedica a perseguir llunes per fotografiar-les en les diferents fases.
Com va començar el seu interès per fotografiar el cel nocturn?
Vaig començar a fer fotografia de paisatge i, de mica en mica, em vaig aficionar a fer fotos de les estrelles i la Via Làctia. Fa uns vuit anys que m’hi he posat més seriosament i ja no em limito a quedar-me a l’entorn més proper, on costa més trobar cels foscos. Si cal, em desplaço fins a racons com Los Monegros, a l’Aragó, per buscar cels més nets.
Com valora la qualitat dels cels de la Catalunya central?
Bastant malament. La contaminació lumínica ens condiciona molt com a fotògrafs. És cert que s’ha intentat minimitzar amb llums de baix consum i hi ha zones més fosques, com al Ripollès o al Berguedà, als Rasos de Peguera, però quan mires cap al sud apareix de seguida la claror blanquinosa del Bages. És força complex trobar cels nets. El dia de l’apagada molts ja frisàvem per fotografiar la Via Làctia sobre Montserrat, però la llum va tornar abans que es fes fosc. Hi ha programes que eliminen la contaminació lumínica, però mai igualaran la imatge natural que pugui capturar la càmera.
Quin equip es necessita per fotografiar els estels?
Per fer fotografies d’estels necessites un angular molt gran, però, en canvi, per retratar la lluna necessites un teleobjectiu molt llarg per apropar-la cap a tu. És un tipus de fotografia que requereix una gran preparació. Has de conèixer les fases lunars per saber quan es podran veure millor els estels. A més, nosaltres anem més enllà i estudiem per on sortirà la lluna. Hi ha programes que ens ajuden a preveure, per exemple, quan es veurà encaixada a la Roca Foradada de Montserrat.
Amb aquest nivell de planificació, ja deuen tenir previst com fotografiaran l’eclipsi.
L’any passat vam anar a Sòria a fer fotografia nocturna i ens va servir per estudiar el terreny. L’objectiu és desplaçar-nos cap a l’oest per guanyar minuts d’eclipsi i poder fotografiar-lo en totes les seves fases. Serà un esdeveniment únic.
EMILI SOLER
Especialista en astrofotografia
«Recordo els cels estrellats de la infància a Casserres quan no hi havia contaminació»
Emili Puig, de 71 anys i veí de Navàs, és un gran coneixedor del cel profund. Amb la seva càmera i el seu telescopi, ha passat hores i hores mirant cap amunt per retratar la llum de les constel·lacions i les galàxies que ens arriben des de racons llunyans fins a la Terra. D’entre tots els cels estrellats que ha contemplat, no en recorda cap com els de la seva infància a Casserres, el poble on va néixer.
Per què es va decantar per fotografiar estrelles?
Sempre he mirat el cel. Comences amb la lluna i acabes amb la Via Làctia, alguna constel·lació... Primer amb una càmera senzilla, després amb una rèflex i, a poc a poc, et vas complicant la vida fins a arribar a tenir un petit telescopi que t’estalvia molta feina i et localitza els estels amb precisió.
Ha canviat gaire la manera de treballar des que va començar?
Tinc 71 anys, ara ja estic jubilat. Vaig començar de jove amb l’analògic i he viscut el pas cap a l’era digital. Avui disposem d’eines que faciliten molt la feina, com el tracker, un aparell que permet que la càmera compensi la rotació de la Terra i mantingui enquadrat l’estel que t’interessa. Abans havies de sortir amb el mapa i buscar els estels a ull.
Des d’on sol fer les fotografies?
Sovint pujo fins a Castelladral, des d’on es pot veure la Via Làctia, la nebulosa d’Orió i, si les condicions de vent i humitat són favorables i tens una mica de fe, també es pot identificar la nebulosa d’Andròmeda. Però per eliminar la contaminació lumínica que prové de Manresa i del Vallès cal utilitzar molts filtres. Les eines actuals ho fan possible i, fins i tot, des del terrat de casa, es poden aconseguir bones fotografies.
Com descriuria la qualitat dels cels nocturns?
Si t’apartes prou, els cels de la Catalunya central encara estan prou bé. Cal escapar-se cap a les carenes. De Sallent i Súria en amunt la qualitat millora molt, i si surts del nucli urbà encara més. Però jo vaig néixer a Casserres, i recordo que de petit ens estiràvem a la plaça del poble i el cel era espectacular. Pràcticament no hi havia contaminació lumínica. Aquells cels avui només es troben al Pirineu. Encara queda molta feina per fer perquè els cels tornin a ser més nets. Diuen que la llum de color groc o ambre és més favorable, però ara s’ha posat de moda el led blanc, que no ajuda a veure els estels.
