¿Per què s’ha desplomat la compressió lectora dels nens a Catalunya?

Els nostres nens i nenes de 4t de primària no entenen què llegeixen i la responsabilitat, sobra dir-ho, no és seva, sinó dels seus referents. Ja siguin els seus pares (que llegeixen i els llegeixen poc), dels seus professors o dels responsables de les polítiques educatives. Segons l’últim estudi internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora PIRLS, el nivell lector de l’alumnat català de quart de primària ha caigut 15 punts els últims cinc anys i, venint ja de molt avall, se situa a la cua d’Espanya (només per sobre de Ceuta i Melilla) i d’Europa. Mentre Espanya obté 522 punts (10 punts per sota de la mitjana de l’OCDE), Catalunya s’escalabra fins a les 507.

Aquests pèssims resultats, a més, no sorprenen ningú: ni els responsables polítics –que asseguren que ja els esperaven–, ni els docents i les famílies, que fa molt temps que advertien de la catàstrofe. Com tampoc sorprèn la diferència de 50 punts –el que suposa un curs de diferència– entre els estudiants dels centres de màxima complexitat (els que concentren més alumnat de famílies pobres que la mitjana) i els que no ho són. «El PIRLS ens mostra una fotografia que desgraciadament no és nova: en els resultats de les últimes proves de competències de sisè ja s’observava tant la baixada generalitzada com el repartiment desigual dels mals resultats», assenyala Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill.

¿Què dimoni passa a les escoles catalanes? ¿Per què una diferència tan gran amb la mitjana espanyola? ¿Per què el Govern no es posa les mans al cap i sembla normalitzar la situació al respondre amb una tímida bateria de mesures? «No podem atribuir-ho tot a la complexitatcatalana. Madrid també té aules amb molta diversitat i no surt tan malparat», respon, crítica, López, que no per això treu importància al biaix de classe (els nivells comprensió en el tram més baix, a les escoles complexes són del 30%, i a les no complexes, d’un 7%). «Hi ha alguna cosa que no s’està fent bé», prossegueix, convençuda que les dades demanen a crits una anàlisi més sistèmica.

Així, la solució hauria de passar, a les escoles, per una aposta clara [molt més enllà del pla pilot presentat aquest dilluns] de les avui agòniques biblioteques escolars) per posar la lectura al centre de l’aprenentatge i per la formació dels mestres (tant dels futurs com dels presents). I, a casa, intentar donar exemple: llegir (i llegir-los) més i mirar menys el mòbil.