Barcelona té el doble de comerços que Nova York amb la mateixa població i extensió

Tot i que el sobrenom de ‘Nova York del Mediterrani’ l’ostenta oficialment Benidorm, la ciutat de Barcelona té una tendència arrelada a comparar-se amb la metròpoli americana. Es tracta més d’una aspiració cultural i econòmica que d’una realitat tangible, però la inèrcia se sustenta en una similitud curiosa. Manhattan i Barcelona capital tenen gairebé la mateixa població i una malla comercial d’extensió equiparable. És més, la vall del Hudson, eix clau de l’àrea metropolitana de Nova York, també té gairebé la mateixa quantitat de veïns i km² que la província de Barcelona, que està travessada pel riu Llobregat des del seu naixement fins al delta. 

Aquesta doble coincidència en els taulers de joc protagonitza un estudi curiós de l’Observatori Eixos, que encapçala David Nogué. Dos encàrrecs d’administracions nord-americanes el 2019 i el 2025 van fer que aquest consultor busqués xifres dels quatre ecosistemes per comparar-los i mirar d’enriquir el debat sobre el comerç de proximitat, habitualment pessimista als dos costats de l’Atlàntic.

Nogué va calcular i va classificar els establiments dels quatre territoris i va creuar els resultats en una sèrie de mapes i gràfics. Sobresurt una diferència sorprenent: Barcelona té el doble de comerços que Nova York. Mentre que la capital catalana comptaria amb uns 76.000 locals, dels quals 62.000 acollirien negocis en actiu, Manhattan disposaria de 30.000 espais amb 27.000 establiments operatius. A l’ampliar el focus a les dues àrees d’influència, s’accentua el salt: uns 153.000 locals actius a la província (el 75% de l’estoc existent) enfront d’uns 68.000 al costat del Hudson (el 88%).

Cal assenyalar dos atenuants destacats en la ‘victòria’ barcelonina. D’una banda, hi ha més baixos en desús aquí que a l’altre costat de l’Atlàntic. De l’altra, els immobles novaiorquesos són més grans per demanda i tradició de les marques que els ocupen. El diferent urbanisme i l’estil de vida dels Estats Units i del sud d’Europa també hi tenen un paper clau. 

Recuperació després de la pandèmia

Si bé l’estudi no entra en causes ni conseqüències, és evident que més comerços per a la mateixa quantitat de terreny i clientela comporta una economia i un paisatge quotidià molt diferents. «Si vius a la vall del Llobregat, tens bastantes opcions de poder anar a comprar el pa caminant. Si vius a la vall del Hudson, el més probable és que hagis d’agafar la ‘pick-up’ o esperar que t’ho porti Amazon», afirma Nogué, que recentment va avançar les claus de l’estudi a l’Ateneu Barcelonès, davant un auditori molt preocupat pel futur del comerç de proximitat i crític amb les grans superfícies.

No obstant, posa en relleu unes ràtios d’ocupació altes, al seu parer mostra que no falta ni sobra oferta de locals. Així, conclou que les dues ciutats «són comparables» i tenen «bona salut comercial». A més, reivindica la «recuperació econòmica total» després de la pandèmia. Igual que va passar a Barcelona, el teixit comercial de Nova York també va patir un gran revés, però un lustre després l’ocupació torna a ser molt alta. 

Centres comercials versus mercats

L’estudi també assenyala semblances i diferències d’interès quant als tipus de negoci. Segons les dades d’Eixos, l’hostaleria en general és el sector rei a Manhattan (31,2%), seguit pels serveis (26,3%), mentre que a Barcelona s’inverteixen les posicions amb un 28,9% de serveis i un 20,1% de restauració. En l’àmbit metropolità, la vall del Hudson encapçala les dues categories.

Per tipologies, Barcelona i Manhattan s’assemblen en nombre de restaurants, més de 2.500, i disten poc en cafeteries, amb un miler llarg cada una. En canvi, no tenen res a veure en bars, categoria molt més estesa a la capital catalana (5.700 versus 1.400).

La mateixa classificació constata que la venda de productes quotidians d’alimentació és minoritària als dos territoris (entre l’11% i el 14% dels negocis). Els mercats municipals són l’especialitat de Barcelona amb 39 places actualment, mentre que al districte novaiorquès n’hi ha només un, el popular Essex Market. En conjunt, Eixos comptabilitza deu vegades més carnisseries i peixateries a la capital catalana i un 43% més de botigues de comestibles. 

Al revés succeeix amb els centres comercials, galeries i grans magatzems: 41 a Manhattan per 30 a Barcelona i 224 a la vall del Hudson per 62 a la província catalana. Si bé Nogué admet que les quatre xifres poden variar segons la rigidesa amb què s’acoti el concepte, recorda que la cultura del ‘mall’ als afores és molt més present als Estats Units.

Eixos, quadrícules i corredors

A cap ciutat del món la ubicació de les botigues la dicta l’atzar. La concentració en àrees concretes fa que atraguin més públic, defensa el consultor. Per això, va estudiar també quants «eixos comercials de primer ordre» hi ha als quatre territoris i li van sortir 67 eixos a Barcelona capital i 81 a la província, enfront de 29 a Manhattan i 19 a la vall del Hudson.

Són de diferents tipologies, principalment tres, segons Nogué: eixos basats en un carrer principal amb secundaris transversals, els eixos de quadrícula homogènia i els ‘corridors’ o carreteres amb negocis disseminats a la seva ribera. Del primer tipus, esmenta com a exemples el carrer de Tinker & Mill Hill del municipi novaiorquès Woodstock i el Main Street de Cold Spring, on veu similituds amb el carrer Major de Vallirana i el doble eix dels carrers Major i de Rafael de Casanova de Molins de Rei. Són artèries amb molt poques persianes baixes, que atrauen veïns dels barris al seu voltant, menys dotats.

La quadrícula comercial més famosa de Catalunya, l’Eixample de Barcelona i els seus 1.000 establiments per km², s’assembla sobre pla a la malla urbana de Manhattan, amb 700 per km² i un nomenclàtor d’ordinals que permet orientar-se ràpidament. Nogué destaca també l’Eixample del Prat de Llobregat, amb 400 per km², i el sud del Bronx amb 200. Aquest urbanisme genera una ocupació mitjana inferior, però el fet que hi hagi més locals disponibles ajuda les firmes independents i redueix la clonicitat de marques.

Finalment, identifica una parella de corredors supramunicipals. Al continent americà, 929 negocis esquitxen la via que enllaça els municipis de Ramapo i Clarkstown. A l’àrea de Barcelona, planteja l’existència d’un gran eix extraoficial que aniria de Molins de Rei al Port Vell, ja que el Paral·lel, la carretera de Sants i l’N-340 al seu pas per Esplugues i Sant Feliu formen una línia recta dotada de 1.825 comerços. Una concatenació amb un potencial sense explorar.