La fórmula de MercaGavà
El recinte de Gavà, que va experimentar una reforma integral el 2015, combina avui producte fresc, restauració, un supermercat per atraure un públic plural i activitats.
Interior de MercaGavà. | NAÏM AIT FONOLLÀ
Afegeix-nos a GoogleNAÏM AIT FONOLLÀ
Els mercats alimentaris són una singularitat del teixit comercial català. Un dels mercats que despunten a l’àrea metropolitana és MercaGavà, que va culminar l’any 2015 una reforma integral que, anys després, ha consolidat un model mixt que combina 15 establiments interiors i vuit exteriors, parades de productes frescos amb restauració, activitats i un supermercat integrat al recorregut de la plaça. Un detall és substancial: per accedir a Mercadona cal travessar els passadissos del mercat. Onze anys després de l’inici d’aquella transformació, només dues parades són buides.
Manel Rodríguez, gerent de Fica’t, l’empresa que gestiona MercaGavà, recorda que la transformació més gran va ser interna. "Hi va haver un canvi en les persones: van passar de ser petits comerciants a ser empresaris". L’ampliació d’horaris i l’adaptació a nous hàbits de consum van obligar a professionalitzar la gestió de les parades. La convivència amb el supermercat va multiplicar l’afluència. Segons les seves xifres, MercaGavà ronda els 1,8 milions de visites a l’any. "El supermercat complementa la compra i genera visites", afirma.
El factor humà
"MercaGavà és l’àgora de Gavà", resumeix Rodríguez. Aquest pes de les relacions personals ho constata darrere del taulell de l’Art Ibèric Juan Martín, dependent des de fa tres anys. "Aquí el que es nota moltíssim és el tracte directe amb el client".
A la fruiteria l’Amanida, Elena Monterde remarca un altre detall: la flexibilitat de la compra. "El positiu és que pots agafar els productes per pes o per peça", diu la venedora, una cosa que ajuda les persones grans o els que viuen sols, per exemple. Diversos llocs coincideixen que cada vegada hi van més famílies joves. Monterde ho nota a la tarda, quan moltes passen amb els nens al sortir de l’escola.
El mercat organitza tallers, sobretot infantils, campanyes i activitats de dinamització a les xarxes. Manel Rodríguez assegura que les places "s’omplen en segons" i calcula que cada activitat pot atraure entre 120 i 200 persones, comptant els acompanyants. La programació no sempre es tradueix en venda directa però genera un ambient i afluència que els beneficia.
Per a la diputada de Comerç i Consum de la Diputació de Barcelona, Olga Serra i Luque, els mercats tenen una doble funció: "Impulsen el desenvolupament econòmic local amb la promoció de la microempresa i el comerç de proximitat i alhora són uns espais de relació, convivència i identitat local".
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sanitat de la Comunitat Valenciana haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros la jove Marta Pérez, nascuda a Cardona
- No sento pressió per ser el nebot del Nandu Jubany; la pressió me la poso jo mateix
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- Sílvia Cubo Pons serà la candidata a Manresa d'Aliança Catalana a les municipals del 2027
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Un temporal molt irregular deixa més de 50 litres a punts del Berguedà i del Ripollès
- Llibertat vigilada amb tractament terapèutic per als altres dos menors detinguts per l'apunyalament mortal de Manresa
