La UE diferenciarà les alertes d’emergència dels avisos
La nova directiva comunitària, que es preveu per a aquest any, la implementarà primer el Govern i, després, les comunitats.

Vista del riu Besòs a prop de la desembocadura a Sant Adrià, crescut després d’un episodi de fortes pluges. | ZOWY VOETEN
Valentina Raffio
Fa gairebé una dècada, el Parlament Europeu va reclamar als estats membre desenvolupar un sistema d’alertes per avisar la població davant episodis potencialment perillosos com l’arribada de pluges torrencials, inundacions i altres esdeveniments extrems. A Espanya aquest sistema està en marxa des del 2022 i es vehicula a través dels missatges d’ES-Alert. L’eina ja s’ha utilitzat en múltiples ocasions. Davant les queixes d’alguns usuaris sobre l’"estridència" d’aquests missatges, Europa estudia ara com modular la intensitat d’aquests avisos per distingir de manera més clara les alertes urgents de missatges com els que, per exemple, avisen del final d’aquests episodis.
Segons la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, des de Brussel·les s’està treballant en una nova directiva comunitària. I una de les qüestions que s’està estudiant és crear diferents tipus o intensitats de so en funció de l’esdeveniment del qual es vulgui avisar. Avisos de menys intensitat per comunicar, per exemple, el final d’unes pluges torrencials o l’aixecament de les restriccions associades. En aquests casos seria per exemple, un SMS, un missatge de text o una notificació d’una aplicació. També s’estudia que aquestes comunicacions siguin optatives i que els mòbils puguin decidir si les reben o no i en quin format. Tot i que aquesta qüestió, tal com va aclarir Solé, està encara sobre la taula de debat i no és clar com acabarà de concretar-se.
El desplegament d’aquestes mesures dependrà de qüestions tant tècniques com legislatives. D’una banda, el Parlament Europeu haurà de consensuar un marc comú perquè tots els estats membre ho puguin aplicar als seus sistemes nacionals. D’altra banda, farà falta estudiar quin tipus de requisits tècnics es necessiten perquè els telèfons puguin rebre aquests missatges (i per fer-ho caldrà contactar amb plataformes com Google, Apple i Android així com amb empreses telefòniques). Finalment la directiva europea haurà de traslladar-se primer al Govern espanyol i després a les autonomies.
Sense calendari clar
De moment no hi ha un calendari clar sobre aquest procés però algunes veus apunten que aquest any ja podríem tenir alguna novetat. El desplegament d’aquesta eina també dependrà dels requisits tècnics i dels pactes que s’aconsegueixin amb les grans tecnològiques.
En països com Bèlgica, els missatges d’alerta es classifiquen en quatre nivells. Els primers dos corresponen a "amenaces greus" que requereixen "accions urgents" i s’envien de forma automàtica a tots els ciutadans del territori. Els altres dos, en canvi, que s’envien per llançar "missatges de seguretat pública" i "recomanacions", són optatius i els usuaris poden decidir com rebre’ls i en quin format. A Espanya, en canvi, aquest sistema només contempla un tipus d’avisos i això fa que tots els missatges, siguin del tipus que siguin, s’enviïn mitjançant el mateix format.
Subscriu-te per seguir llegint
- La manresana que ha guanyat el pot de l''Atrapa'm si pots': 'El programa m'ha ajudat a recuperar la confiança
- Una joia medieval amagada entre muntanyes a tocar de Manresa
- Entre els monjos de la comunitat recordo una sensació de certa insatisfacció pel tipus de visita
- El renovat Globus de Manresa es presentarà en societat amb cinc preinauguracions
- Multat amb 200 euros per portar la balisa V-16 però no tenir el líquid o recanvi dins del cotxe
- Els Agents Rurals denuncien un home per fer servir un detector de metalls a Argençola
- «El nostre propi pensament destrueix la nostra felicitat»
- La Punk Trail de Sant Joan bat rècords amb més de 700 inscrits